On Catalunya

El retrocés del naturisme

«Pensen que som exhibicionistes»: ¿per què els joves ja no fan nudisme?

«Pensen que som exhibicionistes»: ¿per què els joves ja no fan nudisme?
3
Es llegeix en minuts
Marina Tovar

Si la comunitat naturista ja representa una minoria entre els usuaris de les platges, els joves que practiquen el nudisme ho són encara més. Encara n’hi ha i tenen molt estudiats els estigmes i clixés que aquesta pràctica genera entre la gent de la seva edat.

«Vaig descobrir el nudisme per internet quan tenia 15 anys. Sempre havia disfrutat d’estar despullat i després vaig descobrir que hi havia gent que feia el mateix de manera recurrent», explica Iván Vera, de 24 anys, un dels coordinadors del grup de joves del Club Català de Nuturisme.

Estigma

Vera lamenta la visió «errònia» que hi ha sobre el nudisme. «És una de les principals causes que fan que els joves rebutgin aquesta pràctica», explica. «És un moviment estigmatitzat i molt poc comprès, se sol relacionar amb promiscuïtat sexual i amb exhibicionisme. I no té res a veure amb això».

De fet, la sexualització del moviment seria una de les raons per les quals els joves s’allunyen d’aquestes pràctiques, però no l’única. «Moltes persones joves tenen greus insatisfaccions amb el seu cos. Hi ha uns estàndards de bellesa establerts que des del nudisme volem trencar, tot i que és una tasca molt difícil», explica Vera, que creu que el naturisme promou la relació sana amb el cos. «La nuesa no és censurable per si sola i no és una invitació al sexe», afegeix Vera.

Activistes naturistes i antropòlegs apunten que la pressió estètica, la sexualització del cos i les xarxes socials aparta els joves del nudisme

Dones i sexualització

«Les dones, al seu torn, són una minoria dins dels joves nudistes. Han rebut molta més violència cap al seu cos», afegeix. En elles s’intensifica tant la sexualització com la insatisfacció amb el propi cos.

La Mireia, de 25 anys, practica el nudisme des de petita. «Vaig començar en el naturisme pel meu pare. Ell formava part del Club Català de Naturisme, com jo ara», explica. Durant l’adolescència es va allunyar del moviment. No obstant, quan va fer 18 anys, va començar a tenir ganes de nou de practicar el naturisme.

«Al viure en una societat patriarcal, veure despullada una dona es relaciona directament amb el sexe», afegeix la Mireia, que entén que la sexualització del nu allunya els joves del nudisme. «Fins i tot a les meves amigues feministes els costa sortir d’aquest paradigma», explica.

Assetjament i cosificació

La pregunta que més se li sol fer és si se sent còmoda estant sense roba amb homes. Segons ella, a l’entorn naturista no se sent en absolut sexualitzada, però entén que moltes dones puguin sentir-se violentades o cosificades tenint en compte que això passa també amb la roba posada.

Tot i així, la Mireia anima altres joves i dones a practicar el naturisme. «Genera un benestar psicològic i físic, desapareixen els complexos corporals, trobes un espai segur per ser tu mateix», afirma.

‘Efecte xarxes socials’

Livia Motterle, antropòloga experta en estudis de gènere i sexualitat, afegeix un altre factor que podria explicar el distanciament de les noves generacions i el nudisme. «Elles i ells exposen els seus cossos i les seves vides a les xarxes socials». No és qüestió que tinguin menys seguretat en el seu aspecte, sinó que trien un altre escenari i una altra manera per reivindicar-lo.

A més, afegeix, amplificat per la pandèmia, els joves escullen camins més individualistes i s’allunyen de les lluites més col·lectives d’altres èpoques. Les xarxes també alimenten els cànons de bellesa i la pressió estètica que dificulta una relació sana amb el propi cos.

«D’una altra època»

Notícies relacionades

«Compten amb potencial per impulsar lluites socials», explica l’antropòloga, però tenen «molts més problemes a l’hora de comunicar-se entre ells fora de la pantalla». Considera que el retrocés del nudisme també es pot explicar per un canvi de tendències perquè es veu com una pràctica d’una altra època.

Per Vera, el naturisme també és una espècie de reivindicació social. «Es tracta d’una ideologia paraigua que n’incorpora moltes altres, com el feminisme i l’ecologisme». «Hi ha molts joves involucrats en les lluites socials per la igualtat, però no entenen el naturisme».