On Catalunya

Dret no exercit

‘Topless’ a la platja però no a la piscina: per què les barcelonines no ho fan malgrat estar permès

Adeu a la prohibició de no portar sostenidor a les piscines: el Govern adverteix que és discriminatori

Barcelona insisteix les seves piscines que han de permetre a les dones anar amb el tors despullat

La indignació d’una mare pel farcit als banyadors de nenes de vuit anys

‘Topless’ a la platja però no a la piscina: per què les barcelonines no ho fan malgrat estar permès

Zowy Voeten

4
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo
Gisela Macedo

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un dels temes candents d’aquest inici d’estiu ha sigut l’avís de la Generalitat a tots els ajuntaments de Catalunya perquè les corresponents ordenances locals no imposin a les piscines municipals la prohibició que les dones vagin amb el pit descobert.

No obstant, més enllà de la normativa, hi ha un context social, unes normes no escrites, de caires tan opressius com els que poden caracteritzar certes regulacions locals. A Barcelonafa ja quatre anys que està permès el ‘topless’ –concepte masclista, asseguren les expertes, perquè als homes no se’ls aplica– a totes les piscines públiques i, malgrat això, moltes encara no s’atreveixen a fer-ho en aquests espais, mentre que a les platges no els suposa cap problema.

Així ho han observat diversos treballadors de piscines barcelonines consultats per EL PERIÓDICO. A les piscines Picornell, sense anar més lluny, el seu director, Oliver Orellana, afirma que, tot i que ells mai ho han prohibit i tenen moltes usuàries que no utilitzen la part de dalt del biquini, «no és la mateixa proporció que a la platja, ni molt menys». «Potser s’ho pensen més», reflexiona. 

En aquest sentit, al Club Natació Atlètic Barceloneta fa anys que les dones poden fer ‘topless’, però al conjunt esportiu li consta que hi ha dones que prefereixen fer-ho a la platja i no a les piscines. «Potser senten que és un espai més privat», apunta la relacions públiques del club, Eva Nieves, que insisteix que igualment el centre «mai ha posat limitacions» a la llibertat de les seves usuàries. 

¿Què fa que una dona amagui el seu pit a la gespa i no a la sorra? Per Mariona Trabal, portaveu del col·lectiu Mugrons Lliures, té a veure que la platja és un espai «molt més obert», on «ets una persona anònima i és molt més fàcil allunyar-te dels altres», mentre que la piscina és un espai «més limitat i menys íntim». 

D’altra banda, a la piscina pública del barri «pots trobar-te amb el veí o amb el carnisser». Així ho relata a aquest diari una usuària de la piscina del CEM Guinardó: «A la platja no m’importa, però a la piscina costa més perquè és un lloc on hi ha més gent en un espai més tancat i pots trobar-te coneguts del barri... Allà sí que em fa vergonya», explica la usuària.

¿Per què importa tant?

«¿Però per què ens importa tant que ens el vegin?», es pregunta l’activista Mariona Trabal, que es respon automàticament que «encara ens falten molts anys d’educació». 

Diversos factors impedeixen que les dones deixin d’amagar el pit femení en espais «poc íntims», com les piscines públiques. En primer lloc, com esmenta Trabal, «falta una educació basada en la igualtat i que deixi de sexualitzar el pit de les nenes», comenta Trabal en relació amb botigues on és habitual veure biquinis amb sostenidor per a nadons o per a nenes d’edat preescolar.

L’activista ho defineix com una «aberració malaltissa»: «T’ensenyen que t’has de tapar, que el teu pit no és igual que el del teu germà. Si això continua sent així, continuem maleducant les nenes», assevera. 

Mòbils, intimitat i pressió estètica

Un altre punt important a tenir en compte, segons l’opinió de l’activista, són els mòbils i les xarxes socials. D’una banda, les xarxes agreugen la pressió estètica que fa que moltes dones s’acomplexin dels seus pits, que no els semblin «bonics» i prefereixin que cap persona coneguda els vegi per por de ser jutjades i observades. D’altra banda, també hi ha «el temor que qualsevol pugui fotografiar-les», tot i que és «complicat» determinar si això realment passa de manera habitual.

Notícies relacionades

«Jo estic convençuda que la gent no mira tant. No és tan interessant veure una dona ajaguda prenent el sol. En platges nudistes potser sí que hi ha tafaners, però en aquest cas del pit potser és una por bastant infundada», opina la portaveu de Mugrons Lliures.

Malgrat les dificultats a les quals les dones es continuen enfrontant per sentir-se còmodes amb el pit despullat, des de Mugrons Lliures animen a continuar exercint aquest dret no només per una qüestió de confort indiscutible, sinó també per continuar contribuint que les següents generacions ho vegin amb naturalitat. «Quan ho fas, també estàs educant. Això és important, perquè és veritat que encara s’ha de normalitzar», conclou Trabal.

Deixem de parlar de ‘topless’

El llenguatge i les paraules també determinen què es normalitza en la societat i què no. Quan una dona no es tapa el pit a la platja o a la piscina, se’n diu «fer ‘topless’». Per a les activistes, si volem començar a veure el pit femení amb la mateixa naturalitat que el masculí, hem de deixar de fer servir termes específics com el de ‘topless’.

«No m’agrada el terme ‘topless’ perquè no l’utilitzem per als homes. Els homes prenen el sol amb el pit despullat i les dones també. No hi ha més», sentencia Trabal.