El 'lloro' torna a la platja

‘Lloro’, ‘boombox’, ‘ghetto blaster’... Són molts els noms que van rebre els radiocassets que, durant les dècades de 1970 i 1980, van rebentar els carrers de mig planeta. Van rebentar-los gairebé literalment, perquè el volum que assolien era eixordador, i sonaven a tot arreu. A Espanya, més amb rumba que amb hip-hop, tot cal dir-ho. Ara, amb les noves tecnologies produint altaveus autoamplificats potents, petits i, sobretot, molt barats, la música torna a sonar en carrers, parcs i... platges. Només fa falta fer un volt pels atapeïts sorrals de la Barceloneta durant aquesta onada de calor per poder escoltar ‘Mi cintura’ (Álvaro Soler), ‘Familiar’ (Liam Payne i J. Balvin) i una infinitat de ‘hits’ estiuencs irrompent entre el so de la gentada. La batalla de la cançó de l’estiu també s’entaula a ple sol. 

Un grup d’uns 10 turistes belgues escolten música a través d’un d’aquests altaveus mentre es torren. Les cançons que sonen són del vessant més comercial del pop electrònic i el reggaeton, com ‘Sin pijama’  (Becky G i Natti Natasha) o ‘Solo’ (Clean Bandit ft. Demi Lovato). “Ens agrada escoltar música mentre prenem el sol i de vegades fins i tot cantem les cançons que més ens agraden”, explica Emma, una de les noies del grup. A la gent del voltant no sembla molestar-los massa el volum ni el tipus de música. “És millor tenir alguna cosa de fons”, comenta una de les senyores limítrofes amb aquests amics.

L’escolta col·lectiva està guanyant territori, com en els parcs i carrers dels anys 80. Durant molt temps es va escoltar amb auriculars, tretd’alguna persona que decidia exposar la seva selecció musical amb l’altaveu del mòbil al metro. Però des de fa un parell d’anys les coses estan canviant. L’etern retorn de les modes.

Tot i així, no és un camí de roses. Hi ha qui detesta haver d’escoltar vulgui o no vulgui el que d’altres imposen. “Marxo perquè aquí no hi ha qui es relaxi”, protesta Luis mentre s’allunya d’un grup de joves que entonen alguns cants amb l’ajuda de la guitarra que sona al seu altaveu. Atenció: altaveu ‘waterproof’. Sí, a prova d’aigua. 

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Són infinitat les situacions en les que es pot escoltar aquests aparells sonant a la platja, sovint a un volum alt: un parell de xavals escoltant ‘IDGAF’ (Dua Lipa), ajaguts al sol i guaitant un grup de noies a prop d’ells; un home exhibint les seves habilitats amb la pilota mentre retruny ‘Flames’ (Sia); un grup d’aficionats al reggae que amb la guitarra i un petit altaveu canten melodies que recorden a Marley. Fins i tot alguns xiringuitos utilitzen ara aquests aparells.

Com Tupac

“M’agrada escoltar hip-hop en aquests altaveus, perquè imagino que així ho farien rapers com Tupac en el seu temps”, explica Javi, un xaval a qui li agrada improvisar amb els seus amics als bancs que hi ha als parcs a prop de la Barceloneta. De fet, és cada vegada més freqüent trobar alguna batalla de galls o sessió de breakdance pels carrers de Barcelona gràcies a la nova música portàtil. Tot i que pels altaveus és més fàcil escoltar ‘Bien Dur’ (C. Tangana) o ‘In My Feelings’ (Drake) que clàssics del hip-hop.