La febre dels New York rolls, per Òscar Broc

La rebequeria victimista està justificada. L’objecte de la meva dissort es diu New York roll i ha entrat a la meva vida per obrir-me definitivament les portes de la diabetis. Si el nom despista, que la gent sàpiga que em refereixo a un croissant rodó i farcit. Fàcil. Una massa de croissant que s’enrosca sobre si mateixa en un mar de sucre i mantega, deixa anar tones de crema quan li claves la dent i per acabar-ho d’adobar, presenta un ‘topping’ dolç a tall de corona, per si la potent massa i el raig del farcit no et semblen suficient. 

El bitxo ha nascut a Nova York, on sinó, i té el seu origen a la fleca Lafayette Café & Bakery, un d’aquests llocs cuquis que volen enviar-nos a la tomba abans dels 50. Evidentment, el croissant rodó ha trigat poc a arribar a Espanya i ja s’està venent més que el nou disc de Karol G. 

Fotogènia ensucrada

Els ‘gastroinfluencers’ estimen aquestes coses. El sucre 2.0 ven a Instagram. Els ‘reels’ adoren les peces modernes de brioixeria per a majors de 18 anys. I en aquest foc creuat entre viralitat i creativitat, el que surt més mal parat és sempre el sofert consumidor, tip de colesterol i sucre, totalment incapacitat per donar-se un respir alimentari i passar-se a l’api i la pastanaga. Perquè ara és el New York roll i demà serà un altre patracol pastisser fullat, i l’endemà una ensaïmada Boston cream, i així fins que la història acabi com l’acudit d’Eugenio: 

–Si menges més pastissos rebentaràs. 

–Doncs dona-me’n un altre i aparta’t.