Albirar balenes a la costa catalana

Se’t posa rictus de documental de La 2 quan salpes del Port Olímpic de Barcelona. El primer que t’ensenyen en aquest barco és a reconèixer una bufada de balena a l’horitzó. "Pot semblar el núvol d’un barco", et comencen a descobrir truquets mariners. Així que agafes els prismàtics en guàrdia i comences a practicar balleno a l’estil Dory a Buscant Nemo. Fa tres anys, van arribar a gravar una balena a menys d’una milla de l’Hotel Vela. Des d’aquest barco les han vist fins i tot saltar.

Balenes al Mediterrani, sí. Som a la temporada: d’abril a juny, la costa catalana, sobretot el Garraf, és una autopista de rorquals. És el segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. Poden superar els 20 metres. De Barcelona, Badalona, Port Ginesta i Mataró surten a buscar cetacis quatre embarcacions que admeten tripulants neòfits.

Avís per a navegants: no tots els barcos poden sortir a observar balenes. Cal l’autorització del Ministeri per a la Transició Ecològica. Hi ha una normativa que regula la navegació amb aquests animals: no t’hi pots acostar a menys de 60 metres, mai creuar-te en el seu rumb, es prohibeixen els sorolls forts i es recomana no parlar durant l’albirament. Però és fàcil: un es queda mut.

Mar a la vista - Oci sostenible

Ría de Ferrol, es llegeix al casc. És un veler de fusta d’aquests que cruixen amb nostàlgia: data de 1949. El primer barco tradicional que embarca turistes a Barcelona per albirar balenes. Mar a la vista, es diu el projecte. "Oci sostenible", resumeix el capità. ¿La seva meta? "Mirar de crear consciència a través de l’experiència directa amb aquestes". Ja han albirat una quinzena de balenes durant el mes d’abril, detalla.

Són unes travessies de set o vuit hores de whale watching amb una biòloga des del Port Olímpic de Barcelona. Acaben d’estrenar la sisena temporada d’albiraments. No únicament de rorquals. Disposen d’una pissarra amb vuit cetacis diferents dibuixats. Es tracta de les vuit espècies que viuen al Mediterrani: rorqual comú, catxalot, dofí mular, llistat i comú, cap d’olla gris i comú i zifi. Fins a finals del present mes de maig, sortiran cada dia que els ho permetin les condicions del mar. De moment, ja tenen complets diversos caps de setmana.

Tant te’l pots trobar a peu de timó com enfilat a un pal del barco amb prismàtics. Fa 12 anys que Sergi Rodríguez navega amb una gosseta marinera: la Nirvana. És la que es passeja pel barco amunt i avall amb mirada escarmentada de Capitán Pescanova. "Li encanta veure saltar als dofins a la proa", diu el capità amb to paternal. En aquesta última sortida van topar amb un grup de 150.

Ja deuen haver navegat junts 18.500 milles. La va adoptar a Sardenya durant el seu periple de cinc anys en caiac pel Mediterrani. L’odissea ha donat per a un documental: va sortir a Pets, una oda a les mascotes que es va estrenar l’any passat a Disney+.

Pelagik Expeditions - Sortides pelàgiques

Diabla negra. Així és com es diu una nova embarcació que admet aquest any tripulants per poder observar la fauna marina. El capità és l’autor del vídeo viral de la diabla negra que l’any passat es va convertir en una autèntica celebritat mundial. Era la primera vegada que s’albirava el mateix rap abissal de Buscant Nemo fet escates a plena llum del dia. Va aparèixer a Tenerife ensenyant més dents que la Pantoja durant els seus bons temps. El vídeo de TikTok supera en l’actualitat els 128 milions de visualitzacions.

David Jara és fotògraf viral, divulgador de fauna marina i metge de família. Veterà explorador marí. Té vídeos al mòbil que posarien els pèls de punta al tauró de Spielberg. "Tinc mil històries boges", assenyala. Fa una dècada que va començar a fer sortides pelàgiques amb l’Associació Cetàcea. Fa quatre anys que s’embarca sol amb el permís del ministeri. "Ara em llanço en l’àmbit professional per fer les sortides obertes al públic", anuncia.

Pelagik Expeditions, ha batejat la seva empresa. Té tot just un mes de vida. Encara no ha llançat la web, però se’l pot contactar via Instagram. Ell surt del port de Badalona. Són sortides de cinc o sis hores. Aquest mes ha vist rorquals pràcticament cada dia, posa les dents llargues. "Ahir en vaig trobar dos defecant", riu. "Bastant espectacular", promet. "L’altre dia vam veure centenars de dofins llistats, probablement hi havia més de 200 o 300 individus. Va ser una bogeria". Fa dos anys ja es va fer viral un altre dels seus vídeos marins: va topar amb un grup de vuit catxalots amb una cria davant de Badalona.

DEPANA - Ecologistes voluntaris

Associació ecologista amb més d’un miler de socis. "Tots voluntaris", puntualitza David Rodès. És el responsable de navegació de l’entitat. Capità, geòleg, llibreter. Quan no està navegant, està envoltat de llibres antics a la Llibreria Rodés (Banys Nous, 8).

Farà ja 15 anys que va començar a capitanejar les travessies marítimes de Depana. "Ho plantegem com una alternativa als delfinaris", apunta. Acostumen a fer una sortida al mes tot l’any (excepte a l’agost, desembre i gener). Surten des de Port Ginesta i Mataró. "L’objectiu és la conscienciació sobre la conservació i el coneixement dels cetacis", apunta el capità. Ja tenen tot el semestre ple amb llista d’espera.

Diumenge passat va tenir lloc un albirament inaudit: dos zifis de Cuvier. "És difícil veure’ls –diu el David encara emocionat–, perquè és l’animal que més profundament pot submergir-se (3.000 metres) i també el que més temps aguanta sense haver de respirar" (més de tres hores).

Notícies relacionades

Santpedor s’omple d’art i motius florals

Terra de volcans

Cetàcea sense ànim de lucre

Una altra entitat sense ànim de lucre amb la qual embarcar-se a observar aletes és l’Associació Cetàcea. Aquesta associació desenvolupa projectes d’investigació. És possible participar en les sortides de mostreig dels seus projectes que porten a terme per la costa del Garraf.