La Barcelona retratada a ‘Mi amiga Eva’

Mi amiga Eva confirma el que ja se sabia: Cesc Gay (Truman, Sentimental) és un dels millors guionistes i directors de comèdia del nostre país, si no el millor. Ara commou i fa riure explicant la història d’Eva (Nora Navas), una agent literària casada (amb el Víctor, encarnat per Juan Diego Botto) i amb fills que, a l’arribar als 50, decideix capgirar la seva existència. Vol tornar a estar enamorada, sentir-se viva per dins.

Notícies relacionades

Artesania i ecologia, als carrers de Santpedor

Una ruta que uneix vi i cultura

Tot i que la pel·lícula comença a Roma, acaba sent una ruta per Barcelona. Trobar els llocs adequats va requerir molt temps, segons explica la directora d’art Sylvia Steinbrecht (Yo, adicto). "Juntament amb el localitzador Jordi Renom vam recórrer Barcelona amb moto durant mesos. Vam perseguir l’Eva per la seva ciutat per retratar-la on tocava". Endinsar-se en el món de les apps de cites condueix l’Eva per tota una varietat de locals interessants. "La intenció és donar un ventall molt ampli de la mena d’homes amb qui contacta i imaginar on quedarien". Dels molts espais que apareixen, Steinbrecht es queda amb l’Anahuac (Tuset, 32). "Té unes parets de fusta i un entorn molt adequats per al moment". I sí, existeix aquest restaurant xinès amb tan bona pinta, del qual agafa menjar per emportar. "Cesc tenia clar des del principi que havia de ser aquest", és a dir, el Xino Mandarino, de Diputació, 167. "Només vam haver de retocar els murals del restaurant, que són molt bonics, però per tema de drets no podien veure’s com són".

Una de les parts més divertides de Mi amiga Eva té lloc al Casino l’Aliança del Poblenou. L’Eva va (o quasi va) al teatre i també (quasi) al cine. A una sala curiosa: ¿és possible que sembli el Verdi però per dins sigui el Renoir Floridablanca? "Necessitàvem un cine amb un exterior controlable on acabar la pel·lícula. Al final vam rodar al Floridablanca els dos interiors de cine i un exterior. Per al final vam escollir el Verdi, perquè el carrer Verdi, el Cafè Salambó i la llibreria Taifa conformen els espais d’una situació emocional precisa. Geografia molt barcelonina, molt de Cesc Gay, i molt adequada per al final de l’Eva".