La Barcelona del film ‘La furgo’ de Pol López

Per al seu acabat d’estrenar debut en el llarg, Eloy Calvo va escollir una història que li permetia mostrar la seva segona passió, el dibuix (ha fet storyboards i ha treballat per a sèries d’animació): la de La furgo, un còmic de Martín Tognola i Ramon Pardina sobre un home divorciat que s’ha vist abocat a viure a la furgoneta titular, amb la qual no només es desplaça a diversos punts de Barcelona sinó que, a més, pot portar la seva filla Violeta (Martina Lleida) a mons paral·lels, espais on entra en joc l’animació.

En les parts no dibuixades, La furgo, una història sobre precarietat i lluita (cansada, però lluita) per la dignitat, es presenta com una ruta per una Barcelona poc turística. "Busquem les localitzacions en barris més populars, en què la gent porta una vida quotidiana", ens explica el mateix Calvo. "Bàsicament, es tracta de barris on els establiments no estan retolats en anglès. La idea era que les localitzacions en què directament habita o interactua el protagonista fossin espais que, d’una manera o altra, s’haguessin quedat aturats en el temps".

L’Ós, com es diu el nostre heroi, sol passar la nit en un carrer sense sortida que dona a una plaça interior del carrer de Felip II, a Sant Andreu. "¡Trobar aquest espai va ser una revelació: era un microcosmos en si mateix!", explica el director. "És relativament tranquil, popular; no és una zona degradada, la plaça té molts espais en els quals es pot situar l’acció, amb moltes possibilitats visuals tant de dia com de nit... També vam rodar dins d’un pis d’aquesta mateixa plaça. Vam esprémer al màxim aquesta localització. I crec que per justícia hauríem d’organitzar una projecció de la pel·lícula en aquesta plaça una nit d’estiu".

D’altra banda, l’escola de la seva filla és Els Porxos, del barri de Sant Martí de Provençals, triada per la situació i també per la imatge: "Una escola amb reixes de colors, en un carrer amb arbres, amb un parc al davant des d’on es pot tenir un bon tir de càmera per a un pla general". Tot encaixava. Els interiors es van rodar a la mateixa escola i sense que hi fes falta una intervenció més gran: "L’equip d’art hi va afegir algunes coses, però les classes eren plenes d’elements visuals creats pels alumnes que donaven molta riquesa visual".

Quan pare i filla fan el viatge a Islàndia, el fan des d’una caseta màgica situada a la zona infantil dels Jardins de Montbau. "Ens vam tornar bojos mirant de trobar un parc que tingués una caseta de fusta que ens encaixés per al que teníem al cap". En uns altres jardins, els del Centre Cívic Sarrià, es va recrear un casament-no casament un dijous a la nit del mes de maig.

‘Bares, qué lugares’

En la seva complicada ruta vital, l’Ós pot trobar, de tant en tant, una mà i una mirada amigues, com la de la Penèlope (Carmela Poch), cambrera d’un bar amb nom genèric en anglès ("a tall de broma interna"): Garden House Coffee, disfressa gentrificada del Can Dende del Poblenou, que l’equip d’art va canviar força però mantenint-hi l’essència. "A les parets hi ha unes il·lustracions que deixem a la vista perquè enllacen amb la part de dibuix present a la pel·lícula".

Notícies relacionades

Personal, desitjable i a bon preu

Nits de molt art a l’Eixample

Sense sortir del Poblenou, apareix el cementiri, per practicitat logística i perquè "visualment és una imatge molt potent d’una ciutat dels morts: la zona que mostrem sembla un conjunt de blocs enormes, en els quals cada pis és un nínxol".

L’altre bar clau d’aquesta història és el fictici La Pausa, on l’Ós queda amb el Litus (Ricard Farré), el seu amic poli, per veure un partit o on es retroba amb el seu germà Àngel (David Vert). "Es va crear al bar La Familia del barri de Canyelles, que conserva una barra clàssica preciosa i que té molta presència", explica Calvo. I també és inventat l’Oklahoma Burger, muntat per a l’ocasió a la cantonada del darrere del restaurant Duard de les Corts. Quin greu: aquest menú manllevat pintava bé.