On Catalunya
El Segrià uneix el seu millor vi i gastronomia
Diferents restaurants de la comarca participen en la iniciativa que, fins al 30 de juny, posa en valor els rics sabors de la terra
Catalunya és una terra de contrastos i els fruits que dona són variats i canvien segons la zona geogràfica on es cultiven.
El sector vitivinícola així ho exemplifica. En tot el territori català hi ha 12 denominacions d’origen (11+1, si comptem a part la DO Cava, present també fora de Catalunya), que ocupen una superfície aproximada de 60.000 hectàrees i que han propiciat que Catalunya sigui un dels principals productors de vi de qualitat de l’estat espanyol.
A més, Catalunya és un paradís per a l’enoturisme gràcies a la diversitat dels seus paisatges i a la gran varietat de denominacions d’origen. Una varietat que es veu reflectida també en les propostes per fer turisme de qualitat entorn del vi.
La província de Lleida compta amb una rica tradició vitivinícola que troba les seves arrels en temps ancestrals. El seu clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos, sumat a la diversitat de terres i altituds, crea unes condicions excepcionals per al cultiu de la vinya. Aquestes característiques naturals, a més del saber fer de viticultors apassionats, han convertit Lleida en una de les zones emergents més interessants del panorama vinícola català i estatal.
El territori s’organitza, principalment, mitjançant la Denominació d’Origen Costers del Segre, creada el 1988. Aquesta DO agrupa diverses subzones geogràfiques –com Raimat, Artesa de Segre, les Garrigues, la Noguera, el Pallars i el Segrià– que, tot i que comparteixen clima i certs elements geogràfics, presenten matisos propis. Aquesta fragmentació aporta una gran riquesa en estils de vi, varietats cultivades i enfocaments enològics.
La DO Costers del Segre va ser pionera en la introducció de tècniques modernes de cultiu i vinificació a Catalunya. De fet, molts cellers van apostar des del principi per la innovació a l’incorporar varietats internacionals que conviuen avui dia amb varietats autòctones com macabeu, trepat, garnatxa i samsó. La combinació entre tradició i innovació ha donat lloc a vins de gran personalitat, frescos, estructurats i amb un notable potencial de guarda.
Un dels grans referents del vi lleidatà és el celler Raimat, situat al municipi del mateix nom. Fundada a principis del segle XX, Raimat no només va transformar un territori àrid en un verger vinícola gràcies al canal d’Aragó i Catalunya, sinó que també ha liderat la producció sostenible al ser un dels primers cellers a aplicar criteris de viticultura ecològica a gran escala.
Amb altres grans noms, el mapa del vi a Lleida es completa amb petits i mitjans cellers familiars que cuiden la vinya amb mim i aposten per vins d’autor, de producció limitada, amb un fort vincle amb el paisatge i les tradicions locals. En els últims anys, s’ha produït un auge de projectes en zones de muntanya, com el Pallars Jussà, on la viticultura d’altura dona lloc a vins més frescos i minerals, amb una identitat molt marcada.
Una forma de vida
El vi a Lleida no és només una activitat econòmica, sinó també una forma de vida. Els cellers s’integren en l’entorn natural, molts oberts a l’enoturisme, ja que ofereixen visites, tastos i experiències que connecten el visitant amb la terra. En aquest sentit, la Ruta del Vi de Lleida permet descobrir el territori a través dels seus vins, maridant història, gastronomia i naturalesa.
Notícies relacionadesPer acostar-nos a aquests deliciosos sabors, fins al 30 de juny, la comarca del Segrià acollirà la primera mostra gastronòmica del vi en la ruta de Lleida. En ella participen diferents restaurants que ofereixen uns productes d’alta qualitat i que donaran l’oportunitat de degustar-los. Els establiments escollits en aquesta ruta han sigut el Celler del Roser, El Barri, l’Escola d’Hostaleria i Turisme, Ferreruela, L’Espurna, La Brasa d’Or, el Parador de Lleida i Saroa.
Actualment, els vins de Lleida tenen prestigi tant en el mercat nacional com en l’internacional. La seva qualitat ha sigut reconeguda amb nombrosos premis i la seva presència creix any rere any en cartes de restaurants i botigues especialitzades. Tot això és fruit de l’esforç d’un sector compromès amb l’excel·lència que continua evolucionant sense perdre de vista les seves arrels.
- Londres 1960 L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu
- Ensenyament A 4t d’ESO triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques
- Govern i grangers pacten sacrificar 30.000 porcs
- La tornada del rei Rosalía, eclipsada: els cantants i cançons més escoltades a Spotify Wrapped 2025
- Per indemnitzacions Les velles patates Corominas de Badalona deixen un deute de 200.000 euros al final de la seva liquidació
- Efectes de la regulació La pròrroga del Verifactu posposa una allau de prejubilacions i tancaments al comerç de Barcelona
- Reforma antivacunes Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units
- D’internet a les llars El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»
- Recepció constitucional Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»
- Eleccions Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions
