165 anys de la festa major d’Hostafrancs

Barcelona té festes que es reparteixen per tot l’any. Gairebé un centenar de celebracions de barri apuntalen la vida veïnal a la capital catalana. Tot i que només les de Gràcia i de Sants siguin conegudes i reconegudes, n’hi ha d’altres de menys famoses que poden competir àmpliament en arrelament i experiència.

Se n’enduu la palma Sant Roc, la festa de la plaça Nova i del barri Gòtic més pròxim a la catedral, que se celebra des del 1589. Però no es queda curta la festa major d’Hostafrancs, que finalitza aquest diumenge. Malgrat quedar una mica eclipsada, ha anat sumant edicions fins a complir aquesta tardor 165 anys.

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

Els celebra amb una exposició de luxe, fruit d’una llarga recerca documental. Es pot visitar gratis fins demà al Casinet d’Hostafrancs (carrer del Rector Triadó, 53). Rescata fotografies que acosten al públic actual com eren les festes majors a mitjans del segle XIX. El més fonamental continua intacte: música, veïns al carrer, associacions que munten coses i bon humor. Alguns ingredients han evolucionat molt, com els actes religiosos. I d’altres s’han perdut, com la decoració de carrers. Sí, a Hostafrancs també hi havia engalanaments, però es van extingir, tot un avís a navegants sobre la fragilitat d’aquest voluntariat i el mim institucional que mereix. Els visitants descobriran el sentit de tradicions singulars que encara perduren, com una fira de magranes, fruita que segons la tradició popular s’ha de recollir per Sant Francesc. També explica la devoció pel Àngel Custodi o la presència dels Gegants del Pi en la cercavila. Per contra, actes que abans eren imprescindibles com els balls parlats o els envelats ja només es poden veure en les fotos antigues.

Hostafrancs. La història i la Festa!, com es titula la mostra, ha sigut comissariada pel gestor cultural i veí del barri Joan Sánchez González i produïda per la Federació d’Hostafrancs. Demà és l’últim dia per visitar-la.