Què fer en lluna plena: els nous homes llop de Barcelona

Et vindran ganes de trucar a Iker Jiménez. ¿Això són udols? A poc que hi posis l’orella, diries que a aquests homes llop els surten galls. Ara se’t poden posar les dents llargues sense necessitat que t’abdueixi una mata de cabells amb tupè a l’estil ‘Teen wolf’. Hi ha pandes d’homes llop ‘runners’, ciclistes o ‘paddlesurfers’. Pròxima cita llunàtica: 29 de setembre. 

  

Full Moon Run 

«¡¡¡¡¡Aaaauuuuuuu!!!!!». Aquest és el seu crit de guerra. «Vine a trotar a la llum de la lluna plena», inciten, com si els homes llop d’ara s’haguessin fet ‘runners’. Homes i dones llop. Corren sota la lluna plena des del 2015. «Sense llums –descriuen–. Sense frontals. Sense rellotge. Sense GPS. Sense mòbils. Sense música. Només tu, les teves sabatilles i els teus cinc sentits». «Es tracta de tornar als orígens», explica Carlitos González, el ‘moonrunner’ originari. «Es tracta de recuperar els motius que ens van portar a córrer per primera vegada –afegeix–. Oblidant-se del crono i de la foto per pujar al Facebook». Van començar sent-ne 13. Han arribat a reunir-se’n més de 80. Queden la nit de lluna plena de cada mes. «Caigui en el que caigui –prometen–. I caigui (del cel) el que caigui».

Solen quedar cap a les 22 h. En concretan la ubicació al seu canal de Telegram: moonrunnersBCN. Aquest divendres toca ruta pel Prat. També corren per Collserolla i la carretera de les Aigües. Són recorreguts «assequibles», diuen, de 8 quilòmetres com a màxim. No s’hi han trobat cap home llop, de moment, però mai hi falten senglars. «A qui busquem sense sort –diuen– és la dona de la corba».

A estones comparteixes frases sense manxa, a estones corres en silenci. Corres i escoltes. Els grills, les trepitjades, els batecs en diferit. «Pum-pum-pum-pum». No saps quant falta. No hi ha rellotge per mirar. No hi ha ànsia per arribar. La quedada acaba amb bany al mar (si és al Prat) i pícnic col·laboratiu: cada llop-‘runner’ hi aporta alguna cosa per picar. Hi ha qui porta gambes i qui ha compartit fins i tot grills i cucs. ¿Què és el que enganxa? «Córrer, disfrutar, respirar i oblidar-te de tot», respon Ismael Utrilla, un dels ‘últims bojos’ que queden. I quan acabes, riu, «sembla com si t’haguessis pres tres RedBulls»,

Full Moon Ride

«Porteu casc i llums». És l’única condició per assistir-hi, expliquen aquests ciclistes llop. Cada lluna plena hi ha sortida en bici, normalment fins al cim del Tibidabo. Al principi eren 15 o 20 ciclistes, ara solen ser-ne 40-60, amb el bon temps arriben a ajuntar-se’n més de 100. Ho organitza Veni Vidi Bici, una associació que promociona la cultura ciclista, «amb especial èmfasi en les bicicletes clàssiques de carretera», expliquen.

«L’organitzem nosaltres –detalla Federico Merlo, copresident de Veni Vidi–, però ara té vida pròpia i hi ha diversos grups que trien pujar-hi el dia de lluna plena sense necessitat de convocatòria. Ells continuen fent-la cada mes. Normalment queden a Lesseps a les 20 h. «La idea –afegeix el Federico– és compartir sense estrès una muntanya plena demàgia com la del Tibidado, compartir de forma sana i sostenible i acabar amb una pizza, gairebé sempre a la Balmesina». És un esdeveniment –reivindica el Federico– que demana més espai urbà per a les bicis. «Ens agermanem amb el moviment que demana un túnel de bici per a Vallvidrera: Bikevidrera».  

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

«Hi ha companyerisme i camaraderia –prometen, sempre s’espera els que venen més enrere–». Les edats són tan variades com les bicis. Se n’hi veuen clàssiques, Fixie, de muntanya, molta Brompton. ¿Què té d’especial pedalar sota la lluna plena? «És com si assistissis a la teva pròpia pel·lícula de suspens», prometen. A part dels ciclistes llops i la nena de la corba –riu–, també és habitual creuar-se aquí amb senglars. «Alguns són bastant fotogènics».

Fullmoon SUP

Poques coses es poden no fer ja sobre una taula de pàdel surf: ioga, pilates, fitnes, veure fer-se de dia, de nit, fins i tot passejar el gos. Això de remar sota la lluna plena és ja un bàsic per a noctàmbuls. ¿Que què té d’especial? «Surten els llops», riu Ginés Pedrero, un dels socis de Blue Salt School. I sí, és possible que entre la penombra s’arribi a intuir algun llop marí. Ells surten amb les taules des de la plataforma marina del Fòrum.