'Barcelona Flashback': la ciutat, en 100 objectes

Un pamflet clandestí de la fàbrica Pegaso de 1971 comparteix espai en una mateixa vitrina amb una inscripció romana de la via sepulcral, en la qual un tal Marco Porcio expressa el seu amor per la seva germana Salviana. ¿Per què ajuntar dos objectes tan diferents entre si? Perquè, en el fons, no són tan diferents. L’obrer que cridava a la lluita 18 segles després que el compungit Porcio plorés la seva germana van habitar el mateix lloc, aquest tros de terra entre Collserola i el mar que anomenem Barcelona. 

El pamflet i la placa romana ens traslladen, cada un, a una etapa concreta de la ciutat, com els records ens traslladen a moments exactes de les nostres vides. A partir d’aquesta idea, el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) ha seleccionat un centenar d’objectes del seu fons per resumir 2.000 anys de l’urbs en un recorregut que pot completar-se en tot just una hora. La mostra ‘Barcelona Flashback’, inaugurada aquest mes i que serà permanent i gratuïta, és una innovadora manera d’exposar, dinàmica, visual i apel·lant contínuament al visitant (els objectes et parlen en globus de còmic).

L’exposició, forçosament, no entra en profunditat en tots els temes que tracta, però aconsegueix traslladar amb tot just quatre pinzellades l’esperit de l’època. Una cartilla de racionament de la postguerra; el rètol de l’emblemàtica botiga Vinçon, icona del gust pel disseny, que va tancar el 2015; un cartell de la Diada de 1977 amb el seu clamor ‘Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia’; una figura del Cobi de Mariscal, entranyable mascota dels Jocs del 92; la manifestació contra la guerra de l’Iraq el 2003... 

Notícies relacionades

Sopars d’empresa amb sabor d’autor a Aflamas

Barcelona i les tecnologies obertes

Després de recórrer diverses sales, pot semblar que la visita finalitza, però no s’han de baixar les escales cap al carrer sense abans girar a l’esquerra: la mostra continua pel pas de ronda de la muralla, que fins ara no es podia visitar, fins a arribar a una altra sala ocupada per una immensa màquina de 4,4 metres d’altura i més de cinc tones de pes: el ‘gran rellotge de Barcelona’ o rellotge dels flamencs (pels seus creadors), encarregat pel Consell de Cent el 1575 i que va estar en funcionament fins a 1864. Amb aquesta important referència del pas del temps acaba, ara sí, la visita.

Però la història continua, perquè si alguna cosa queda després de veure el centenar d’objectes exposats és que són les vides dels seus habitants, tant a les accions més quotidianes com en els fets més rellevants, les que escriuen la història de la ciutat.