La Casa Milà, un monument «màgic»

Mariona Ribas recorda molt bé el dia que va descobrir la Casa Milà. «Me'n vaig enamorar», confessa. Tenia uns 15 anys, estudiava batxillerat i a la classe d’història estava aprenent de què anava el modernisme català, qui era Gaudí, què feia i per què la Casa Milà és tan prodigiosa. Però una cosa és el que havia llegit als llibres i una altra de molt diferent, el que tenia davant dels seus nassos. «Em va impressionar tot, d’ella», remata.

Gairebé es disculpa per l’elecció. «Potser no és el lloc més original per recomanar i és més fàcil que el proposi un turista. Però és que no valorem el que tenim. I tot i que està molt a prop, no ho visitem. Em sembla fatal. ¡Si els de fora saben més de la Pedrera que nosaltres!», es lamenta. Tot i així, la intèrpret, que serà al Teatre Borràs fins al 3 de novembre interpretant Jacqueline de Severac a Muerte en el Nilo, d’Agatha Christie, entona el seu ‘mea culpa’ particular. «Tinc pendent fer una visita com Déu mana a la Sagrada Família i la Casa Batlló».

Tornem a la seva construcció preferida de Barcelona. L’actriu estudiava ciències perquè després volia fer Fisioteràpia (ara està acabant Psicologia), però la Pedrera li va agradar tant que hi va tornar un temps després. Encara recorda un munt de detalls que va descobrir. «A les golfes hi havia l’exposició amb les maquetes que et permeten entendre millor com la va projectar. Aquesta manera de construir les formes arquitectòniques... La seva ment era privilegiada. Com era capaç d’imaginar-ho tot i de dur-ho a terme amb aquests resultats tan bonics», aplaudeix.

«És una arquitectura diferent», resumeix Ribas, fan d’un altre artista català universal, Salvador Dalí («he anat moltíssimes vegades al seu museu i al castell Gala Dalí de Púbol»). Dels arquitectes actuals, es queda amb Norman Foster.

I de la Casa Milà, amb tot: «És que pots passar-te hores i hores mirant detalls perquè és diferent a qualsevol altra construcció i tots els elements són diferents entre si. Els patis interiors, el terrat, les asimetries, les baranes, el sostre de la primera planta que s’inspira en el fons marí, les pintures de les parets interiors...».

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

A Ribas, recordada pels seus papers en sèries com ’El cor de la ciutat’ (TV-3), on va ser del 2000 al 2009, i ’Amar es para siempre’ (Antena 3 TV), li agradaria residir un temps en algun dels pisos de la Pedrera, com encara ho fan algunes persones. «Seria preciós, molt especial, viure l’experiència. Els seus habitants són molt afortunats de residir en aquest edifici tan màgic i amb un esperit increïble».

Només li veu dos peròs: «Amb tant turista deu ser un drama el soroll i entrar i sortir de casa cada vegada. I les parets són corbes. Ara que tot és quadriculat i s’aprofita fins a l’últim espai, ¿com s’ho fan, aquí?».