«Vaig anar a una reunió d'una secta satànica i els canapès eren dolentíssims»

AVE Barcelona-Madrid

“Molt ràpid. Impossible córrer al costat de la via acomiadant-te del teu amor”

★★

Vaig acompanyar la meva nòvia a aquest tren per acomiadar-me d’ella. Quan es va posar en marxa, un sentiment d’angoixa em va recórrer tot el cos i no vaig poder evitar sortir corrents al costat de la seva finestra. No li vaig poder cridar que l’estimava perquè tenia un seient al vagó del silenci. De seguida la vaig perdre de vista perquè l’AVE va molt de pressa. Per la inèrcia he continuat corrent, ja he arribat a Lleida. He preguntat a un veí i m’ha dit que el tren va passar fa més de deu hores. Amb sort l’agafo quan torni d’aquí a un mes.

MIGUEL ANTÚNEZ

---

L’arbre de l’amor del Turó de la Rovira

“No em torna els petons”

★

Molt dir a les revistes que aquest arbre és molt romàntic però porto hores abraçat a ell fent-li centenars de petons a l’escorça i encara no me n’ha tornat ni un. Tots els turistes que han vingut a veure’l em miren amb pena conscients del ridícul que està fent la ciutat per culpa de la publicitat enganyosa entorn d’aquest arbre. Com continuï sense reaccionar, em tornaré a vestir i marxaré a casa.

JACINTO ESTRADA

---

La plaça del gas

“Vaig encendre un cigarro i la vaig fer explotar”

★★★★

Dimarts passat vaig baixar la Barceloneta a prendre unes cerveses. Havíem quedat en aquesta plaça per relaxar-nos i disfrutar del sol. Em trobava tan bé que vaig decidir encendre’m un cigarro, amb la mala sort que tota la plaça va saltar pels aires. Les escenes de caos al meu voltant es van succeir. He de reconèixer que va ser sense voler, no sabia que es referien a aquest tipus de gas, de fet em vaig passar tota la tarda expulsant flatulències pensant que era l’habitual.

BEATRIZ RUFIÁN

---

El pol·len

★★★★

“M’ha sortit un mussol enorme gràcies a ell”

Oh, han sigut mesos llargs d’espera però el pol·len de Barcelona ja està aquí. Vaig començar a notar que arribava quan em va sortir un enorme mussol a l’ull. Després vaig notar que m’ofegava mentre caminava pel carrer perquè no podia empassar. Esternudo cada deu segons i la picor dels ulls és tan insuportable que de vegades penso a córrer cap al mar i enfonsar-hi el cap per sempre. Quatre estrelles. 

BEGOÑA PADRÓ

---

Secta satànica

“Bon sacrifici humà però canapès pèssims”

★★★

Notícies relacionades

Un Nadal de joguina

Un pessebre de muntanya al Bages

(Traducció automàtica) La sacrifici humana va ser molta espectacular i jo cregui que funciona perfecció, però els canapès eren molt dolentes. Jo acudeix a reunió per honorar Satanàs, però sabor pèssim de menjar et fa enrere i gairebé m’obliga a renunciar la meva fe. Normal que encara hi ha més catòlics que satanistes perquè el seu ostia molt bo en comparació amb canapès. No tornaré.

BRENDA WALSH