El llenguatge universal de les emocions

Kosovo, 1998. Una dona plora davant el seu fill mort. Enric Folgosa capta amb la seva càmera l’escena, i la foto resultant impacta qui l’observa. En els gestos de la mare hi ha una tristesa extrema que connecta amb nosaltres. Segles enrere, una sensació similar sentirien els fidels davant les representacions religioses de la Pietat. L’art representa les emocions segons el corrent estètic de cada època, però amb un llenguatge recognoscible per tothom, que és el que fa que ens commoguem davant una obra.

L’exposició ‘Poètiques de l’emoció’, al CaixaForum, explora les manifestacions artístiques d’alegria, de dolor, de ràbia i d’altres emocions en els últims 700 anys. Recórrer la mostra, centrada en l’art contemporani, suposa saltar d’una emoció a una altra al llarg de 44 obres, des de la passió del Maig del 68 a l’enèrgica pintura de Miró fins a la joia d’una festa flamenca en fotos de Colita, passant per la impotència de les dones que pateixen discriminació a l’Iran en la incòmoda projecció ‘Turbulent’, de Shirin Neshat. Art a flor de pell. 

‘Maig 1968’ (1968-1973)

Notícies relacionades

Puig-reig reviu el seu passat templer

Girona, territori gravel

Joan Miró va plasmar a la tela l’energia i la força dels manifestants del maig del 68.

---

‘Ploramorts’ (cap a 1295)

El dolor és molt identificable en aquesta peça anònima que decorava un sarcòfag a Burgos.