'Black panther': urpades de Black Power

El 1939, els psicòlegs Kenneth i Mamie Clark van preparar una sèrie de proves per investigar les actituds racials dels nens negres; i van descobrir una cosa curiosa: si se’ls donava un nino blanc i un de negre per jugar, els nens negres per sistema associaven el blanc a la figura de l’heroi i el negre a la del malvat. Estudis posteriors demostren que les coses no han canviat gaire en 70 anys, i els experts ho associen en part a la falta de pel·lícules protagonitzades per personatges de color que els nens puguin admirar. De tota manera, les coses estan canviant. L’hora del superheroi negre sembla que ha arribat.

Cap pel·lícula de Marvel havia generat tanta expectació com la que ara envolta l’estrena de 'Black panther', protagonitzada per un jove rei africà que es dedica a combatre el crim embotit en un vestit felí. Per molta gent, 'Black panther' és més que un 'blockbuster': un moment de significació cultural tremenda per a les comunitats negres de tot el món, que podria situar-les en la posició sociocultural en què sempre haurien hagut d’estar.

I no arriba sol: fa unes setmanes Netflix va estrenar la telesèrie 'Black lightning', sobre un professor de color amb superpoders elèctrics; i aquest mateix any arribaran a la petita pantalla la segona temporada de 'Luke Cage', sobre un heroi negre de força sobrehumana i pell irrompible, i 'Cloak & Dagger', en què un adolescent afroamericà i la seva nòvia combaten el narcotràfic.

La irrupció no pot ser més oportuna, considerant el nivell de tensió racial als EUA, en part per la presència a la Casa Blanca d’un racista vinculat al supremacisme.

Hi ha qui diu que quan parlem de ficcions de superherois l’únic color que importa és el verd: després d’una dècada produint cintes protagonitzades per homes blancs, a Hollywood han entès que per mantenir el gènere rendible necessiten donar-li nous aires. L’any passat 'Wonder Woman' va demostrar que una dona amb superpoders podia rebentar la taquilla, i aquest any promet provar una cosa semblant sobre els justiciers negres.

Tant 'Black lightning' com 'Luke Cage' aborden explícitament assumptes com el racisme institucionalitzat i la criminalitat enquistada a les comunitats negres. I per la seva banda 'Black panther' transcorre a Wakanda, una nació fictícia pròspera i tecnològicament avançada que funciona com a fantasia sobre el grau de desenvolupament a què l’Àfrica hauria pogut arribar si no fos pel colonialisme, molt allunyada tant d’estereotipades descripcions prèvies del continent com del que Trump entén per «països de merda».

La majoria d’aquests herois negres van néixer com a personatges de còmic en una època prèvia d’apoderament afroamericà, influenciats pel moviment Black Power dels anys 60 i 70 i pel·lícules 'blaxploitation' com 'Shaft' (1971), 'Cleopatra Jones' (1973) i 'Foxy Brown' (1974). En el temps que ells han trigat a fer el salt a la pantalla els seus homòlegs Superman, Batman i Spider-Man han acumulat més d’una trentena d’aparicions, sense comptar 'cartoons' o videojocs.

Durant molts anys, bona part dels intents de fer cine de superherois negres van resultar mers acudits, alguns intencionats –'Meteor Man' (1993)– i altres involuntaris –'Spawn' (1997)–. I malgrat que 'Blade' (1988), protagonitzada per Wesley Snipes en la pell d’un vigilant mig humà mig vampir, va ser la pel·lícula que va fer veure a Hollywood les possibilitats taquilleres d’un personatge de Marvel, des d’aleshores els justiciers negres van tornar a ser simples secundaris en històries protagonitzades principalment per herois blancs, com Tormenta a la saga 'X-Men', o Falcon, a 'Capitán América'.

O com Nick Fury, membre de Los Vengadores, que en els tebeos va néixer en forma d’'exmarine' caucàsic –David Hasselhoff el va encarnar en un telefilm del 1998–, però el 2000 va ser remodelat a imatge i semblança de Samuel L. Jackson, que al seu torn es va encarregar de donar-li vida a la gran pantalla.

Notícies relacionades

¿La Força t’acompanya? Celebra l’aniversari de ‘Star wars’ amb aquest test

Un recorregut comercial d’1,5 quilòmetres

'Black panther' va debutar al cine a 'Capitán América: Civil War' (2016), i d’aquí uns mesos el veurem a 'Vengadores: Infinity War', un èpic mostrari del catàleg de superherois de Marvel. Amb això queda clar que no és un superheroi dissenyat per tenir content el públic afroamericà en particular, sinó a tots els fans del gènere, sigui quin sigui el seu color; i per això promet ser instrumental a l’hora de començar a canviar percepcions obsoletes sobre l’aspecte que hauria de tenir un superheroi.

Que les sales de cine siguin envaïdes, per exemple, per un Spider-Man llatí o un Hulk d’ulls ametllats, com ja els ha passat als còmics, és només qüestió de temps.