Un 'ballo' amb Piotr Beczala i vestit per Lacroix

Han passat 17 anys des de l'última representació al Liceu de 'Un ballo in maschera' ('Un ball de màscares), intens melodrama operístic del Giuseppe Verdi més madur amb muntatge de Calixto Bieito. La pletòrica teatralitat de l'obra, amb diputats de la transició espanyola reunits als lavabos de les Corts i l'escenificació de crus passatges com el d'una violació, van sacsejar part del públic que va escridassar la polèmica proposta. Aquestes reaccions no es tornaran produir en el seu retorn, a partir de demà, de la peça amb la sòbria versió de Vincent Boussard.

La producció, que inaugura oficialment la temporada, compta amb el sumptuós vestuari de Christian Lacroix, circumstància que Boussard aprofita per realçar l'ambient fosc, elegant i de misteri de la trama. Renato Palumbo dirigirà l'orquestra i el cor de la casa i un repartiment encapçalat per l'estel·lar Piotr Beczala. El tenor polonès, que va triomfar al gener amb 'Werther', fins al punt d'haver de bisar l'enlluernadora ària 'Pourquoi me réveiller?', encarna Riccardo, un dels personatges favorits del seu repertori, en el qual cada vegada són més freqüents les immersions en les tessitures dramàtiques.

Conspiracions, passions i venjances

En l'obra Beczala és comte i governador de Boston, lloc on Verdi es va veure obligat a ubicar l'acció a causa de la censura de l'època. L'autor va substituir el personatge del rei Gustau III de Suècia de l'obra original d'Eugène Scribe, assassinat en un ball de màscares, pel del noble americà per no contrariar les monar­quies regnants.

Notícies relacionades

Un Nadal de joguina

Un pessebre de muntanya al Bages

El protagonista es mou en l'ambient de les conspiracions, les passions i les venjances d'un llibret en què subjau el concepte de l'amor impossible, abans d'arribar al perdó final als seus enemics: el seu secretari i executor Renato (Carlos Álvarez, en la funció inaugural i la del dia 10) i la seva dona, Amelia (la soprano Keri Alkema), de qui el comte està enamorat. La fetillera Ulrica (la referencial Dolora Zajick) i el patge Oscar (Elena Sancho Pereg) completen l'elenc principal.

Beczala defineix el seu personatge com una espècie de "nen consentit que no es preocupa gaire de les coses importants" i que arriba a situacions extremes des d'"un equilibri entre el risc, l'amor i la política". Fa nou anys que interpreta aquest rol i cada vegada hi troba nous matisos: "Davant altres òperes de Verdi, que es poden defensar amb força i temperament, Riccardo exigeix una important dotació tècnica i això m'agrada". Segons la seva opinió, l'autor marca molt bé els diferents estats psicològics dels personatges. El cantant, que espera tornar a disfrutar de la mateixa química amb el públic que va tenir amb 'Werther', beneeix el muntatge de Boussard "perquè ofereix una solució captivadora i emotiva de la història, amb una partitura excepcional".