On Catalunya

EL CLÀSSIC DE L'ESTIU

El que s'ha de veure del Grec (encara que no et diguis Plató)

Els nostres especialistes recomanen els espectacles més imprescindibles de teatre, música i dansa

nmartorell38967081 katie melua  25 07 2012170622161514

nmartorell38967081 katie melua 25 07 2012170622161514 / JOSEP AZNAR

10
Es llegeix en minuts
David Torras
David Torras

Periodista

ver +

Si hi ha un clàssic en l'estiu barceloní és el Grec. Tot va començar el 1976 i segueix en marxa, any rere any, il·luminant els escenaris de la ciutat amb un programa excepcional que l'ha convertit també en un dels festivals de referència europeus. 'Barcelona és creativitat i volem que aquest sigui el nostre segell'. És una de les proclames del Grec i es tradueix en un cartell imponent: 102 espectacles (43 de música, 40 de teatre, 15 de dansa i quatre de circ), amb un total de 412 funcions i 145.725 entrades a la venda.

"Viatjarem cap al sol", promet el director Cesc Casadesús davant una aventura plena d'emocions i que ens farà mirar el món d'una altra manera. La pretensió de l'ON és ajudar-vos a triar les parades obligades en un viatge que arrenca l'1 de juliol i on és impossible abarcar-ho tot. I ningú millor per fer-ho que els nostres especialistes. Són molt bons consellers.

TEATRE

L'elecció dels nostres especialistes: José Carlos Sorribes Imma Fernández:

1. BEWARE OF PITY

"Esperadíssim retorn de la reverenciada companyia britànica Complicité, que ha establert precedent en el tractament dels recursos audio­visuals en escena marcant el camí del teatre multidisciplinari d’avantguarda", anuncia Imma Fernández. De la mà del seu director i cofundador, Simon McBurney, torna al Grec després del seu monumental 'The Master and Margarita' amb una alian­ça d’alt voltatge: la ­Schaubühne de Berlín. La peça és una revisió de la novel·la de Stefan Zweig 'La impa­ciència del cor', sobre les conseqüències nefastes d’una equívoca compassió davant el dolor dels altres. "Un imprescindible d’aquest Grec que sens dubte fascinarà amb la seva impactant ­posada en escena". 8 i 9 de juliol. ­Teatre Lliure.


2. E.V.A.

Les T de Teatre sempre han buscat aliances amb dramaturgs 'externs'. "Ara van un pas més enllà a l’unir els seus passos als de Julio Manrique, un director que sembla tenir la vareta màgica de l’èxit i que ara la posa al servei d’unes de les noies d’or del teatre català. ¿Qui en dona més?", es pregunta José Carlos Sorribes. Manrique es planteja el repte de firmar l’autoria d’una comèdia dramàtica sobre el dolor (l’acrònim del títol es refereix a l’escala visual analògica del dolor). Del 3 al 30 de juliol. Teatre Romea.


3. CLEAN CITY

El primer Grec de Cesc Casa­desús mira cap a Grècia en la seva proposta de viatge pel Mediterrani. I la Grècia actual, espai de trànsit i acollida, no s’entén sense la comunitat immigrant, durament atacada per grups ultres com Alba Daurada. Cinc dones de fer feines són les protagonistes de 'Clean city', d’Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Una filipina, una albanesa, una moldava (soprano), una sud-africana i una búlgara també tenen alguna cosa a dir sobre el seu país d’acollida. "I no és gaire gratificant. La millor manera perquè arribi un missatge gens agradable és fer-ho a través de l’humor i de l’enginy", comenta el nostre especialista. 13 i 14 de juliol. Teatre Lliure.


4. CALÍGULA

L’ascendent trajectòria del fantàstic Pablo Derqui, a qui hem vist triomfar recentment amb 'L’ànec salvatge' i 'Una giornata particolare', es corona amb aquest Calígula d’Albert Camus al Teatre Grec sota la direcció de Mario Gas. "Un gran repte per a un actor de commovedora expressivitat, exquisit en les distàncies curtes, que s’enfronta al difícil escenari de l’amfiteatre com a protagonista de l’obra", opina Fernández. L’acompanyen un gran repartiment, amb Borja Espinosa i Mónica López, entre altres, i la batuta experimentada de Gas. Del 20 al 23 de juliol. Teatre Grec.


5. FUGIT

Va ser la més aplaudida de les propostes de carrer de FiraTàrrega 2014. Exportada al Poble-sec, converteix els espectadors en immigrants a la fuga. Protagonistes d’una original, divertida i pel·liculera fugida en companyia d’uns actors muts amb maletes que els guiaran en la seva insòlita aventura pel barri, que els portarà a amagar-se en cases i locals en la seva ruta cap a terra lliure. "Una experiència irrepetible i sorprenent per a tots els públics", diu la nostra especialista. "Amb aquesta proposta, que parla de l’escapada física però també de la necessitat de fugir de coses de la nostra societat, com els mòbils, Kamchatka va tancar de manera brillant la seva trilogia sobre la immigració". 26 i 27 de juliol. Carrers i places del Poble-sec.


6. UN TRET AL CAP

"A Pau Miró sempre se li han de seguir els passos. Per una mirada teatral tan poètica com quotidiana, per la seva escriptura diàfana i per la seva cuidada direcció escènica. Ara s’atreveix amb un 'thriller' periodístic que aborda com ens afecta la censura en l’àmbit públic (el dels mitjans) i privat (el familiar)", destaca Sorribes. Si Miró no fos per si mateix un ganxo suficient, ha convocat tres actrius majúscules. Emma Vilarasau (foto), Imma Colomer i Mar Ulldemolins donen vida a aquesta història tendra i amarga a la vegada. Del 5 al 30 de juliol. Sala Beckett.


7. DES MOURANTS

"Després de la majestuosa 'Boscos' d’Oriol Broggi, vam quedar saciats de Wajdi Mouawad. O això podíem pensar els seus seguidors. Però no. El Grec ens dona una nova oportunitat de tornar a submergir-nos en el seu univers tràgic d’altíssim voltatge", destaca el nostre especialista. Aquesta vegada amb un díptic, a partir de 'Filoctetes' i 'Èdip a Colonos', que tanca el seu projecte de portar a l’escena les tragè­dies de Sòfocles. A la primera, hi veurem el mateix Mouawad. Els herois de l’antiguitat clàssica reflectits en el mirall de la Grècia d’avui. 21 i 22 de ­juliol. ­Teatre Lliure.


8. TROYANAS

Carme Portaceli, recent triomfadora als Max amb 'Només són dones', torna a donar veu a les dones víctimes de les guerres a 'Troyanas'. La tragèdia d’Eurípides compta amb l’al·licient d’Aitana Sánchez-Gijón i Ernesto Alterio, únic actor i habitual cara de la comèdia cinematogràfica que serà interessant veure en aquest gir escènic tràgic. Al repartiment també hi figuren, entre altres, les esplèndides Gabriela Flores i Míriam Iscla. 30 de juliol. Teatre Grec.


MÚSICA

L'elecció de la nostra especialista Núria Martorell

1. MAYTE MARTÍN

Una de les imprescindibles del Grec, amb el qual manté un llarg idil·li. Torna amb 'Tempo Rubato', que l’any passat es va haver de suspendre per la pluja. Núria Martorell té debilitat per ella. "És la Mayte més íntima, més poètica, amb les lletres subratllades pel lirisme d’un quintet de corda, i que aquí es reivindica com a cantautora. Una veu molt versàtil, que sedueix tant amb el flamenc com amb el bolero". 6 de juliol. Teatre Grec.


2. SANTIAGO AUSERÓN

Acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona, una de les figures clau de la 'movida' madrilenya, l’exlíder de Radio Futura segueix reinventant-se amb el seu nom real o com a Juan Perro. Amb l’espectacle 'Vagamundo' reviu els millors moments d’una rica vida artística. 8 de juliol. Teatre Grec.


3. BLAUMUT

En el seu primer concert al Festival Grec (2013) eren una promesa; ara són una realitat amb el seu tercer disc ('Equilibri'). "És una meravella", diu la nostra especialista. "És un grup fresc, que transmet optimisme, amb un pop-folk d’aires melòdics i reforçat amb sons electrònics". 9 de juliol. Teatre Grec.


4. VINICIO CAPOSSELA

Té una carta de presentació imponent: 'The New York Times' el va qualificar com el músic més intel·ligent i excèntric de tot Itàlia. "És una mica home orquestra. Té un toc de bo­geria als escenaris i en les seves cançons, que val la pena descobrir". 10 de ju­liol. Teatre Grec.


5. LINARES / ARCÁNGEL/ HEREDIA

Tres de les millors veus del flamenc (Carmen Linares, Arcángel i Marina Heredia) juntes en un espectacle singular que s’estrena al Grec: 'Tempo de luz'. Una barreja de tradició i d’estils més innovadors. "Un trio de luxe -proclama Núria Martorell, molt amant del flamenc-. La gran dama del cante, Linares, la jove 'cantaora' Heredia i el quixot del 'jondo', Arcángel, una enciclopèdia capaç d’unir arrel i modernitat". 16 de juliol. Teatre Grec.


6. MISHIMA / JOAN MIQUEL OLIVER

"Tots dos acaben de treure dos grans discos", diu Martorell d’'Ara i res' i 'Atlantis', i destaca l’encert d’un programa que bastirà ponts entre Barcelona i Mallorca. "Oliver ha incorporat nous sons i s’atreveix fins i tot amb la rumba funk. I Mishima segueix creixent, cada vegada més literari i costumista. Una garantia per disfrutar". 17 de juliol. Teatre Grec.


7. RUMBEROS, PUGIN A L'ESCENARI!

Si musicalment es pot reivindicar els Jocs de Barcelona -25 anys després- és a través de la rumba. Una gran festa amb una llarga llista d’artistes. Clàssics i noves veus. "Diversió, ball i palmes garantides". 25 de juliol. Teatre Grec.


8. SUSANA BACA

La seva reivindicació de la influència africana al Perú (és una gran investigadora musical) queda exposada a 'Afrodiáspora'. Amb una veu excep­cional i amb molts registres, sempre ha lluitat contra la discriminació i el racisme que ella va patir. El seu lema: "La meva veu és també la del poble". 3 de juliol. Sala Barts.


9. BILL EVANS / DEAN BROWN

Jazz fusió amb un dels seus grans referents, Bill Evans, el saxo que va rebre la benedicció ni més ni menys que de Miles Davis, i un acompanyament de luxe, més enllà del cara a cara que mantindrà amb el guitarrista Dean Brown. "El Grec té més que mai una pulsió jazzística arran de l’activa participació de Mas i Mas en la programació", explica Martorell. 1 i 2 de juliol. Jamboree.


DANSA

L'elecció de la nostra especialista Marta Cervera

1. JACOPO GODANI / DRESDEN COMPANY

L’espectacle que inaugura el Grec, a càrrec d’una de les companyies referents de la dansa a Europa. "És un programa triple que permetrà veure la qualitat dels ballarins i els límits a què els porta Godani", destaca Marta Cervera. "Hi ha alguna peça amb puntes, però no té res a veure amb la dansa clàssica ni la neoclàssica perquè experimenta nous límits. És bastant abstracte, no hi ha una dramatúrgia, i s’inspiren en la música, que és molt suggerent". Recomanable per a amants de la dansa i neòfits. 1 i 2 de juliol. Teatre Grec.


2. LA GRENOUILLE AVAIT RAISON

Un espectacle per a tota la família d’una gran companyia internacional dirigida per James Thierrée, net de Charles Chaplin. "Una meravella". A la nostra especialista l’entusiasma. "Molt visual, molt plàstic. Barreja teatre, dansa, circ contemporani, pintura... Una obra que convida a somiar i a penetrar en un món de fantasia i de màgia on tot és possible. L’escenografia és molt sorprenent. Per quedar-se bocabadat". 26 i 27 de juliol. Teatre Lliure.


3. THE GREAT TAMER

Per a un públic que vulgui descobrir l’avantguarda de la dansa a Grècia, sota la direcció de Dimitris Papaioannou, conegut per ser el responsable de la cerimònia d’inauguració dels Jocs d’Atenes. "És molt sorprenent i hi ha moments en què et pot arribar a incomodar, perquè interpel·la l’espectador. És una mica provocador però visualment molt atractiu. És més 'performance' que dansa. Una d’aquelles obres que no passen desapercebudes i de les quals, si hi entres, te’n recordes". 2 al 4 de juliol. Mercat de les Flors.


4. AERITES DANCE COMPANY

La ciutat i les formes en què els humans les habiten (o no) és l’eix d’aquest muntatge. 'Cementary' transcorre en una ciutat imaginària d’un futur no tan llunyà. "És una reflexió i una crítica sobre el nostre temps. Dansa contemporània pura i dura. Per a un públic més especialitzat i amb ganes de descobrir una artista", recomana Cervera, en al·lusió a Patricia Apergi, jove coreògrafa grega. 7 i 8 de juliol. Mercat de les Flors.


5. MARIA ROVIRA

"Un espectacle per disfrutar". Així de clar. Marta Cervera parla amb admiració del treball de Maria Rovira ('Trànsit&Cuba'), que torna amb una obra de primera, i dels ballarins cubans contemporanis. "Són la bomba, molt bons, amb un estil molt diferent, molt físics, unes capacitats increïbles i una manera de transmetre diferent. T’enganxen, és una dansa accessible. Gran nivell". 20 i 21 de juliol. Mercat de les Flors.


Notícies relacionades

6. MARTA CARRASCO

La veterana creadora barcelonina és sempre una garantia i torna amb 'Perra de nadie'. No defraudarà els seus fans. "Teatre dansa molt honest, que et sacseja per dins. Juga sempre amb l’horror i l’humor. Molt plàstic". Una bona oportunitat també per descobrir la Sala Hiroshima, un bar amb teatre. 12 al 14 de juliol. Sala Hiroshima.

Que vol dir: teatre, música, circ, dansa

El grec passa per ser la font de totes les formes d’escriptura moderna d’Europa. Des de l’'ON' hem volgut recuperar l’alfabet que alguns tenen enterrat en la seva memòria d’estudiant. No és que siguem clàssics. Però amb aquest cartell Aristòtil i companyia sabran de què va el Grec.