La sirena que es va enamorar de Picasso

Porta una vida de sirena, dibuixant figures impossibles a l'aigua, on passa hores i hores cada dia, obsessionada amb acostar-se a aquest impossible que és la perfecció. Sovint ho aconsegueix, enmig d'entrenaments infinits i moviments que fan venir ganes de llançar-se a la piscina per descobrir on és el truc. No n'hi ha.

Ona Carbonell (Barcelona, 1990) no té cua de peix, ni el do de respirar sota l'aigua, però quan es bressola sense onades, en aquest harmònic remolí que l'ha portat a conquistar una vintena llarga de medalles en grans competicions, fa pensar en aquelles sirenes mitològiques que seduïen els mariners, rendits fatalment als seus encants. Amb l'Ona no hi ha perill. Tot és encantador, i més quan, darrere d'aquesta figura d'esportista, es descobreix la seva altra gran passió.

«Tot el que sigui art m'encanta. De petita vaig estudiar pintura i mai he deixat de pintar, sobretot, en carbonet, a vegades a l'oli, o amb el llapis als avions. M'agrada molt pintar retrats. I amb els meus pares, sempre que hem viatjat pel món he anat a museus», explica, passejant per un dels seus racons preferits: el Museu Picasso.

UN LLOC ESPECIAL

Allà, al cor de la Ribera, segueix respirant algú que l'apassiona. Un amor a primera vista que no ha deixat d'emocionar-la cada vegada que el mira.

Notícies relacionades

De Cantallops a Espolla

Benvinguda a la Capital de l’Arquitectura

«Picasso té molta intensitat, molta personalitat, en qualsevol dels seus traços identifiques que és ell. Pots entrar molt endins de la seva pintura i veus el que sentia, el que volia expressar. I el museu està situat en un lloc molt especial. És un privilegi i s'ha de disfrutar, i no només una vegada, perquè sempre s'està renovant».

Com ella, en la seva exposició interminable d'obres aquàtiques que l'han convertit en un artista mundial.