Una caldera sempre en dansa

Geòrgia Vardarou llisca sota la llum que entra pels finestrals, ballant en la soledat d’una enorme sala, en l’intens exercici que suposa explorar el llenguatge del cos i el moviment. Al costat, en un espai més petit, els membres de la companyia Farrés brothers i cia, asseguts al voltant d’una taula, llegeixen textos del seu pròxim muntatge sota la distingida tutela de Vicky Peña. A la sala d’assajos i exhibició, el coreògraf i ballarí Janusz Subicz imparteix un curs de tècnica, amb l’admiració i l’autoritat que suposa en el món de la dansa contemporània haver treballat al costat de la mítica Pina Bausch.

Així pot ser un dia qualsevol a La Caldera. Aquestes tres peces transcorren a l’interior d’una intensa illa de creativitat a les Corts, als antics cines Renoir, on des de fa dos anys, gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona (els 18 socis actuals tenen la cessió del 50% i l’altra meitat s’utilitza per mitjà de convocatòries públiques), batega un centre que es va posar en marxa el 1995 a Gràcia i que sempre està en moviment, embarcat en una infinitat de projectes que, sovint, construeixen en silenci. 

La dansa imposa respecte i, sota aquesta barreja de por i desconeixement, camina de puntetes per un escenari tancat en què alguns no s’atreveixen a entrar. «Molta gent es posa davant de la dansa i diu: ‘No ho entenc, no sé el que m’estan dient’. Té aquests prejudicis que no hi ha amb altres disciplines. I és paradoxal, perquè el cos és un llenguatge més universal que el verbal», explica el director de La Caldera, Òscar Dasí, que apel·la a deixar-se portar pel que et transmet, de la mateixa manera que et pots plantar davant una obra de ­Roth­ko, on molts només hi veurien un quadro de color, i posar-te a plorar, com li va passar a ell.

ESPAI DE LLIBERTAT

La dansa –afegeix amb passió– et deixa l’espai mental lliure per connectar-te amb el que tu vulguis. Un espai de llibertat per obrir-te a espais sensitius i sensorials a través del cos. La mimesi dels cossos funciona. ¿Com? Uf, és un  gran misteri. El que passa és que estem en una societat que prioritza el llenguatge verbal i la construcció d’un discurs racional, i a més avui s’imposa la imatge».

Precisament, amb el desig de trencar aquesta mena de tabú, aquests recels davant un art difícil, La Caldera dedica un gran esforç a impulsar projectes per acostar la dansa a tots els públics. I encara que la seva principal connexió és amb les Corts, els seus projectes intenten portar-la a tot arreu.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

A altres barris, una experiència que s’acaba posant en escena amb 120 persones no professionals i de totes les edats, algunes amb diversitat funcional. A les escoles, amb una desfilada de 800 nens pel centre en una setmana. O tallers familiars, en què ballen pares i fills. «Fem molta feina d’aproximació de la dansa, com una pràctica que tothom pot fer», comenta Dasí.

Però també hi ha projectes de màxim nivell, dedicats a professionals, i en què participen professors de tot el món. «La dansa és un dels llenguatges que més viatja –explica– i també una disciplina artística que històricament ha desbordat molt els límits». Fidel a aquest llenguatge en constant evolució, La Caldera no para quieta.