¿Quina és la cançó que més odies però no pots deixar de cantar?

És escoltar la paraula “despacito” i el teu cervell automàticament canvia a la manera “cançó-d-estiu”. Assumeix-ho: et passa el mateix que als tres italians virals del cotxe. Per a tu tots són Enrique Iglesias, ja, ja, i odies la cançó, no pots amb ella, és banal, però… “deees-paaa-ci-to, quiero respirar tu cuello despacito, deja que te diga cosa al oído… porque te acuerdes si no estàs conmigoooo…”.  No vols, no, però en un segon començaràs a moure't compulsivament com si estiguessis posseït per Iceta.

No és la primera cançó que et provoca aquesta bipolaritat musical. Aquí tens un grapat de temes que només d'anomenar-los automàticament començaran a reproduir-se en 'loop' al teu cervell. Encara que no escoltis mai Los 40 Principales. Encara que et tanquis en una bombolla hermètica. Són cançons que et persegueixen allà on vagis, que se t'inoculen al cervell i s'enganxen a les neurones com una paparra. Per sempre. ¿Quina és la que odies més sense poder deixar de cantar-la?