Carlos Cuevas gira amb Galileu

Segur que en alguna de les seves classes, en Merlí li va parlar de Galileu o potser ho farà en la tercera temporada, que just ara comença a rodar, com un exemple de l'esperit rebel i inconformista que l'admirat profe intenta transmetre als seus nois, algú que es va enfrontar al poder i que va lluitar per defensar les seves idees gairebé fins al punt de morir a la foguera. Això sí, a l'últim moment, va escollir salvar el coll. Coses de la raó.

De la mateixa manera que la Terra no deixa de fer voltes al voltant del Sol, com es va entestar a defensar l'astrònom italià, Carlos Cuevas (Montcada i Reixach, 1995) no para quiet. Acaba de tancar la seva intervenció a 'Cuéntame' i ja està ficat en un altre repte, com un dels quatre protagonistes de 'Galileu', una adaptació molt especial de l'obra de Bertolt Brecht dirigida per Carme Portaceli.

"El teatre és el que més m'agrada perquè és on pots mostrar millor el treball d'actor. El procés és més artesanal, més cuidat, la direcció és més concreta i després hi ha el punt que dona el directe. I encara que és un procés efímer, perquè el que fas a la tele queda gravat i el teatre mor quan deixes de representar-lo, actuar cada dia fa que estigui viu, sempre trobes coses noves", confessa, quan acaba d'arribar de Madrid, saltant de l'AVE al Club Capitol, de pressa, de pressa, matant la gana amb un entrepà abans de posar-se a assajar. De 4 a 10 sense parar..

No és un paper qualsevol. És una actuació múltiple que l'obliga a representar cinc personatges. Cap és Galileu, un símbol que es manté aquests dies on tampoc és fàcil ser revolucionari i que aquesta versió vol actualitzar per acostar-la als joves i tocar-los la fibra. La del teatre i la de la reflexió en un temps en què s'imposa la immediatesa i la superficialitat.

"És una obra radicalment contemporània, i el que explica i el que viu Galileu podria passar avui mateix, perquè parla de com el poder ofega les idees que no li interessen. I si hi ha algú que té capacitat de rebel·lar-se contra el món són els joves", comenta, amb aire reivindicatiu, lluny d'un dels personatges que li toca representar i, per descomptat, de les idees que defensa.

INQUISIDORS D'AHIR I D'AVUI

Cuevas acaba fent d'inquisidor. Costa d'imaginar-se'l i més compaginant-ho amb el paper principal d'amic de Galileu, o el de Ludovic, la persona que li obre la mirada a través del telescopi. "Soc l'inquisidor absolut, el que convenç el Papa perquè torturi Galileu i que li proposa cremar-lo si no es retracta", explica amb un somriure, encara que no li fa ni mica de gràcia tot el que desprèn la repressió: "Avui encara hi ha inquisidors. La diferència és que en lloc de túnica, ara porten corbata. Però són els que et ­diuen: 'Si no fas això, no tindràs aquesta ­subvenció o aquesta concessió de l'ajuntament...".

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

I per rematar aquest desafiament, aquest jove talent exposarà en públic una passió secreta. Galileu té una banda sonora molt especial: Love of ­Lesbian, ni més menys, que ha arranjat algunes de les seves cançons ­(l'univers i les estrelles solen inspirar-los) i que els actors interpretaran.

"Toco la guitarra des de fa molt anys, però a casa meva, mai en directe. M'agrada fer-ho i em fa molta il·lusió, encara que una mica de pressió sí que tinc…", confessa entre rialles, feliç amb les voltes que està fent pels escenaris.