Rosalía & Refree, un duo impressionant

La seva estètica urbana i sexi, a l’estil Rihanna i Rita Ora, poc fa sospitar que estem davant la ¿nova? revelació del flamenc, com insisteixen a catalogar-la. Tot en ella és desconcertant. Són molts els mitjans que últimament es fixen en Rosalía, encara que la noia ja fa anys que canta i que es forma professionalment a l’ESMUC, de la mà del 'cantaor' Chiqui de la Línea (ja s’ha llicenciat en el grau superior de flamenc i només li falta la tesi).

Rosalía ha col·laborat amb Chicuelo, Alfredo Lagos i Albert Palomar. Va ser la veu solista en l’obra de culminació de l’Any Espriu al Palau de la Música, va treballar amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur; va actuar al Primavera Sound (amb Rocío Márquez) i tornarà a aquest festival –també l’esperen a l’Atlantic Fest i el Vida–. 

"PA' ESA MIERDA YA NO TENTO TIEMPO"

Va començar a ser mediàtica quan va cantar amb la sensació del rap C Tangana estrofes del tipus: «Yo no quiero hacer lo correcto / Pa’ esa mierda ya no tengo tiempo», del 'hit' 'Antes de morirme' [les seves reproduccions es compten per milions]. 

Però l’autèntic 'boom' va sorgir amb la publicació del disc 'Los Ángeles', juntament amb el també poc ortodox Raül Refree. Les presentacions de l’àlbum estan sent un èxit: van esgotar les entrades del concert del 16 de març al Teatro Lara de Madrid i el seu pròxim bolo a Barcelona serà el 23 de març, a Luz de Gas (Festival Guitar BCN).

TABÚ PER DESCONEIXEMENT

¿Què fa una noia de 23 anys de Sant Esteve Sesrovires recuperant 'cantes' antics ¡que giren al voltant de la mort!? «Bé, des de fa temps visc a Barcelona. En Raül i jo vam decidir fer un disc conceptual –aclareix–. Va sorgir la mort com a punt de fuga, a partir del qual desenvolupar-ho tot. Vaig buscar les lletres i vaig començar a investigar formes diferents en què es tractava aquest tema, ja fos de manera més o menys explícita. La mort segueix, per desgràcia, sent un assumpte tabú, però per pur desconeixement. Abans m’inquietava i, després de gravar el disc, d’acostar-me a ella, la percebo com el que és: una cosa natural. De cop, es normalitza».

Rosalía, que compra cassets a Wallapop d’històrics com La Niña de los Peines, admet que el que ella fa és «convertir cantes en cançons». «Sempre em permeto tanta llibertat com puc». Potser la prova més xocant del seu atreviment és la versió que fa d’I see a darkness', de Bonnie 'Prince' BillyI see a darknessBonnie 'Prince' Billy (hàbilment relegada com a tall extra). La seva incursió respon a motivacions romàntiques: va ser el primer tema que va interpretar amb Refree, després que els presentés el periodista Luis Troquel.

Notícies relacionades

Temples dedicats a les dives del pop

La vil·la on passen coses sensacionals

El guitarrista i productor, que ja va guiar Sílvia Pérez Cruz en els seus inicis, l’acompanya ja sigui marcant-li lleument el compàs o picant els acords en actitud punk. «En Raül sempre busca nous camins. No m’imagino aquest projecte amb ningú més».

Com tampoc concep la seva trajectòria sense el seu mestre, Chiqui de la Línea: «Amb ell vaig comprendre que es pot ser dura i fràgil. Aquest contrast és el que fa que la música sigui emocionant. Em deia: ‘Pots estar en els límits o quedar-te en els límits de l’emoció’».