La Barceloneta, l'escenari on sortia a córrer el pare Manel

El pare Manel sempre ha sigut un capellà heterodox, així que no hauria d’estranyar que la seva elecció per al museu imaginari d’'On Barcelona' tingui a veure amb la seva afició pel running, més antiga que la paraula anglesa que ha substituït l’expressió «sortir a córrer» de tota la vida. Perquè Manel Pousa, que és com  s diu aquest religiós amic de la faràndula barcelonina, sempre ha fet 'running' i gairebé sempre davant la platja de la Barceloneta. O fins i tot sobre la seva sorra, descalç. I aquesta és la seva elecció.

Ell viu a Nou Barris i de tant en tant feia unes carreres per la muntanya, amb tota la ciutat als seus peus. «Una postal impressionant», subratlla. Però li tira la Barceloneta, i allà és on sortia a córrer diàriament durant tres dècades. «És el meu segon barri», proclama. «Quan estava en plena forma» s’entrenava per participar en maratons. «Massa, així estic dels genolls. Ja no puc córrer i gairebé no camino», es lamenta. Malgrat això, als seus 72 anys segueix anant a la Barceloneta. Perquè li encanta fer esport.

NATACIÓ I 'SPINNING'

 És soci del Club Natació Barcelona. Allà es trobava amb el desaparegut Carles Flavià, gran amic seu. «Ell jugava al ta-ka-tà, una espècie de voleibol que es practica amb una pilota petita». Pousa fa una mica de spinning i neda una mica.

Notícies relacionades

Besalú, la joia medieval

La fira més antiga de la Península té gust de formatge

«Hi hauria d’anar més, però la meva vida és una mica desorganitzada i em disperso molt perquè sempre hi ha coses urgents per fer. Però igual que trec unes hores per meditar o llegir hauria de treure-les per fer esport», admet aquest enamorat de la Barceloneta pel paisatge que s’obre davant els seus ulls: «La platja m’inspira molt. El mar, el cel...».

Disfrutar de la Barceloneta i fer una mica d’esport el fan sentir-se «privilegiat».