La Barceloneta, l'escenari on sortia a córrer el pare Manel

El pare Manel sempre ha sigut un capellà heterodox, així que no hauria d’estranyar que la seva elecció per al museu imaginari d’'On Barcelona' tingui a veure amb la seva afició pel running, més antiga que la paraula anglesa que ha substituït l’expressió «sortir a córrer» de tota la vida. Perquè Manel Pousa, que és com  s diu aquest religiós amic de la faràndula barcelonina, sempre ha fet 'running' i gairebé sempre davant la platja de la Barceloneta. O fins i tot sobre la seva sorra, descalç. I aquesta és la seva elecció.

Ell viu a Nou Barris i de tant en tant feia unes carreres per la muntanya, amb tota la ciutat als seus peus. «Una postal impressionant», subratlla. Però li tira la Barceloneta, i allà és on sortia a córrer diàriament durant tres dècades. «És el meu segon barri», proclama. «Quan estava en plena forma» s’entrenava per participar en maratons. «Massa, així estic dels genolls. Ja no puc córrer i gairebé no camino», es lamenta. Malgrat això, als seus 72 anys segueix anant a la Barceloneta. Perquè li encanta fer esport.

NATACIÓ I 'SPINNING'

 És soci del Club Natació Barcelona. Allà es trobava amb el desaparegut Carles Flavià, gran amic seu. «Ell jugava al ta-ka-tà, una espècie de voleibol que es practica amb una pilota petita». Pousa fa una mica de spinning i neda una mica.

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

«Hi hauria d’anar més, però la meva vida és una mica desorganitzada i em disperso molt perquè sempre hi ha coses urgents per fer. Però igual que trec unes hores per meditar o llegir hauria de treure-les per fer esport», admet aquest enamorat de la Barceloneta pel paisatge que s’obre davant els seus ulls: «La platja m’inspira molt. El mar, el cel...».

Disfrutar de la Barceloneta i fer una mica d’esport el fan sentir-se «privilegiat».