Ismael Serrano en temps efervescents

Ismael Serrano, malabarista de la paraula (no només cantada), està acomiadant la gira de 'La llamada'. Un 'tour' en què l'escenografia adquireix una màgica rellevància i que recalarà dissabte, 26, i diumenge, 27, a la sala BARTS. Amb la guitarra, Ismael canta sota la pluja, crea un firmament d'estrelles, es converteix en domador de dracs... El cantautor madrileny, que el 2017 celebrarà els seus 20 anys de trajectòria musical, ha debutat com a escriptor amb el poemari 'Ahora que la vida' i està a punt de submergir-se també en la literatura infantil (de fet, prepara fins i tot un musical). En aquesta minientrevista ho explica tot. I, és clar, es mulla en temes polítics.

-¿Com vius aquest final de gira de 'La llamada'?

Han sigut dos anys intensos i emocionants. 'La llamada' té una doble vocació: la de convocatòria i la de celebració. I els dos esperits han estat presents durant tot el recorregut. La gent va poder participar en la gravació del disc, en els videoclips, triant cançons per versionar, cantant amb mi sobre l'escenari. Són temps difícils i efervescents i, encara que a vegades a un li toqui retratar una realitat difícil en les cançons, sempre hi ha un afany per obrir finestres a l'esperança. La música és tremendament eficaç en els moments d'adversitat: ens fa sentir acompanyats i ens ajuda a recuperar la nostra consciència pel que fa a la nostra capacitat per influir en el nostre futur. En els prop de 200 concerts que hem fet tant a Espanya com a Llatinoamèrica, hem sentit que la crida era atesa. Estic summament agraït de poder seguir dedicant-me a aquest ofici després de 20 anys de carrera.

-¿Com veus la situació política actual, després dels resultats electorals (a Espanya i els Estats Units)?

Preocupant. Si bé és cert que a Espanya el canvi de paradigma polític, amb el sorgiment de nous lideratges, nous moviments ciutadans i amb el protagonisme assumit per una gran part dels joves que fins ara hi donaven l'esquena al debat de les idees, pot servir de tallafoc davant l'avanç de propostes ultradretanes i autoritàries, vivim en un moment crucial. La política professional ha de donar respostes eficaces davant el desemparament que sent gran part de la ciutadania. El cansament que produeix la classe política es pot encomanar i convertir-se en desafecte respecte a la institució democràtica: si la gent sent que amb el seu vot no canvia res deixarà de creure en la democràcia com a garant dels seus drets.

-I la desigualtat creix...

Creix davant la impassivitat de certs sectors de la política, el dèficit democràtic augmenta i després hi ha qui es pregunta de manera hipòcrita d'on surt tanta ira per part d'una ciutadania que se sent permanentment oblidada.

-¿Hi ha espai per a l'esperança?

Per sort crec en la societat civil i en la seva capacitat per generar mecanismes de control que posin fre als excessos del neofeixisme emergent, a aquest i a l'altre costat de l'oceà.

-La teva militància política t'ha propiciat enemistats i picabaralles, com la que vas protagonitzar aquest estiu amb el vicesecretari de Comunicació de PP, Pablo Casado. ¿Quin gust de boca et deixen episodis com aquest?

Entenc que les meves opinions polítiques no tenen per què agradar a tothom. Potser la meva música no està dirigida a tothom, a diferència de les seves propostes polítiques, que, se suposa, estan dirigides a tots i haurien de buscar el benestar de la majoria, fins i tot dels que no els voten.

-¿Com va sorgir el distanciament?

Va sorgir precisament de la meva condemna a certes postures sectàries: les afirmacions de certs polítics sobre els familiars que busquen els seus desapareguts, enterrats molts en fosses comunes, em semblaven insultants i innecessàries. Això és tan elemental com el compliment dels drets humans.

-¿Quins són els teus pròxims projectes? 

Acabo la gira al desembre i començo a pensar en el futur disc. El 2017 es compleixen 20 anys des de la sortida del meu primer àlbum, 'Atrapados en azul', i m'agradaria celebrar-ho de manera especial, repassant la meva discografia, fent versions, convocant amics, preparant algun directe especial, seguint l'estela d'aquesta última gira en què hem apostat per una posada en escena molt teatral, on l'aspecte visual té un gran pes. Segueixo pensant en aquest projecte. D'altra banda, d'aquí uns dies s'edita el meu primer conte infantil 'La niña que hablaba con los árboles' amb il·lustracions de Mar Blanco, amb qui ja havia col·laborat en l'art d'alguns dels meus discos. També estic escrivint un musical infantil, de petit format, que espero que vegi la llum la primavera que ve.

Notícies relacionades

Els germans Daniel i Ismael Serrano reflexionen sobre les revolucions socials

Un DeLorean es passejarà el dia 29 per Barcelona

-Parla'm també del teu primer poemari: en dos mesos aconseguiràs vendre més de 12.000 exemplars d''Ahora que la vida

No sé si va ser la crisi dels 40, però la veritat és que sentia la necessitat de recopilar tots els poemes que estaven perduts, repartits per les xarxes socials, per vells quaderns i a l'ordinador. Quan un escriu poemes no està tan subjecte a la rigidesa de les estructures musicals d'una cançó. Encara que moltes de les meves cançons neixen d'aquests poemes, el diàleg amb un mateix que sorgeix davant la composició d'un poema és un altre, té una altra càrrega de profunditat. Sóc conscient de la gosadia que suposa editar versos sense l'empara de l'harmonia i la melodia, però m'he deixat portar per la il·lusió.