Juliette Lewis, del cim al no res i tornar a començar

  • Als 90, l’actriu estava a la cresta de l’onada i a Hollywood l’adoraven; després, va caure en les addiccions i al pou de l’oblit. Ara ha tornat a l’Olimp amb la sèrie ‘Yellowjackets’.

Juliette Lewis, del cim al no res i tornar a començar
3
Es llegeix en minuts
Abel Cobos
Abel Cobos

Periodista

Especialista en cultura digital, tendències i oci.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La seva història és d’aquestes que encanten la premsa del cor. Una actriu que ho tenia tot i que de cop ja no era ningú. Que va passar de ser a les gales més prestigioses a passejar pel carrer gairebé de manera anònima. Ha col·laborat amb Woody Allen, Jessica Lange, Martin Scorsese, Meryl Streep, Jennifer Anniston, Brad Pitt i Quentin Tarantino, entre molts altres grans noms de l’audiovisual, i, tot i així, només els seus fans més acèrrims fans podrien situar-la al mapa en les últimes dècades. És Juliette Lewis, una de les nines trencades de Hollywood que, després d’una llarga espera, sembla que, per fi, podrà treure’s l’etiqueta. 

Va començar en el món de l’actuació des de petita, així que la fama li va arribar ben aviat. A finals dels 80, quan, amb 14 anys, surfejava a l’onada de l’èxit, es va emancipar legalment dels seus pares per tenir més llibertat professional. Un any després, havia deixat l’institut, i amb 17, li va sorgir la que, en retrospectiva, seria l’oportunitat de la seva vida: interpretar la menor d’edat seduïda per Robert de Niro a ‘El cabo del miedo’ (1991).

Alcohol i drogues

Com recorda la periodista Eva Güimil, va haver d’improvisar a l’escena. «Estic segura que no sabien com reaccionaria, si seguiria a l’escena o perdria el cap», va afirmar més tard. La seva espontaneïtat va ser brillant i li va fer guanyar nominacions als Oscars i els Globus d’Or. «Hollywood es va tornar boig amb la seva precocitat i, com era d’esperar, la va continuar explotant», afirma Güimil. Un any després, a ‘Marits i mullers’, besava Woody Allen, 40 anys més gran que ella. Això sí, avui dia, l’actriu és «una de les poques de Hollywood que no ha renegat d’Allen», diu la periodista. 

Eren els 90, era jove, i no tenia problemes a ser la més punk i la més provocativa de Hollywood, ja fos davant la càmera, a les portades de revistes o, fins i tot, quan cap objectiu l’apuntava. Tant, que els seus primers passos amb l’alcohol, les drogues i els excessos –fins i tot sent menor– li van provocar diverses topades amb la llei. Tenia tots els ulls a sobre, tothom volia un trosset de la seva fama. I, per això, com conclou Güimil, «es va cremar massa jove».  

Banda de rock

Banda de rockAl final de la dècada dels 90 ja tenia fama de problemàtica i de mala influència. Era l’arquetip de ‘celebrity’ amb una esperpèntica la vida privada constantment esguerrada en públic. Tot i que la seva mala actitud sempre era perdonada mentre fos brillant, per descomptat. Quan el seu paper a ‘The Other Sister’ (1999) li va aconseguir un Razzie a pitjor actriu de repartiment, va acabar el seu prestigi, i aleshores ja no hi havia ningú que l’excusés. A partir d’aquí, els seus rols es van limitar a pel·lícules comparades amb esquetxos de ‘Saturday night live’ per la premsa del moment. Havia tocat fons.

Notícies relacionades

El 2003 va donar un cop de volant. De la cúspide cinematogràfica va passar a un telèfon que no sonava, així que va canviar radicalment: va saltar al món de la música. Va crear la banda de rock Juliette and the Licks, que, contra tot pronòstic, va tenir recorregut durant gairebé una dècada i va aconseguir posicionar alguns àlbums a les llistes de favorits de diversos crítics musicals.

Final de dècada, un altre cop de volant. El 2009, la banda es va dissoldre, i Lewis va tornar a actuar, tot i que aquesta vegada a la petita pantalla. Així, la seva carrera va arrencar de nou: va participar en diverses sèries, entre les quals destaca ‘The Act’ (2019), amb Patricia Arquette com a protagonista, que li va aconseguir un Emmy i un Globus d’Or, i, el 2021, el thriller ’Yellowjackets’, una altra bomba inesperada que, segons la unànime opinió de la crítica, ha tornat a situar aquesta nina trencada al mapa. Sembla que Lewis ha aconseguit frenar el deteriorament de la seva carrera i, 30 anys després, tornar a rebre aplaudiments tan enèrgics com els que va rebre després d’‘El cabo del miedo’.