‘Rebels’, d’or 40 anys després

A diferència d’altres pràctiques cinematogràfiques, ‘Rebels’ va utilitzar vivendes reals en una ciutat real per portar al cel·luloide la novel·la d’iniciació i també mítica de Susan E. Hinton. La casa dels Curtis continua dempeus com estava, i aquest 25 de setembre trepitjarà la gespa de la parcel·la per a una ocasió especial: la projecció en primícia de la versió restaurada de la pel·lícula, coincidint amb el llançament en format 4K de la producció i la seva tornada a la gran pantalla.

Un raper al rescat

L’esdeveniment és possible gràcies al fet que un dels seus fans, el raper nord-americà Danny Boy O’Connor, es va animar a rescatar la casa de la ruïna el 2016. O’Connor, antic membre de House of Pain i avui amb el grup La Coka Nostra, col·leccionava objectes relacionats amb la pel·lícula i després d’adquirir la propietat de la vivenda on s’ambienta bona part del film es va proposar convertir-la en un museu per reivindicar la seva memòria.

A partir de donacions i també amb els ingressos de les visites d’altres fans i grups d’escolars, el projecte ha tirat endavant. La caçadora que portava Dallas a la pel·lícula, o la dessuadora de Ponny Boy, que el mateix C. Thomas Howell va entregar en un acte públic a la casa, es troben entre les fotografies del rodatge i altres records de la producció, que va tenir per banda sonora una cançó de Stevie Wonder, ‘Stay gold’.   

Cine a casa 

L’última incorporació a l’experiència ‘vintage’ del museu consisteix a reservar tres hores d’estada privada a la sala d’estar, que conserva el mateix sofà blanc i la butaca, i que ha afegit un televisor i un aparell de reproducció per tornar a veure la pel·lícula en una sessió molt especial.

Rob Lowe i el seu fill han deixat la seva empremta al lloc, així com Ralph Macchio, una altra vegada a primera fila cinematogràfica gràcies a la sèrie ‘Cobra Kai’, que l’ha visitat amb la seva família. I la font de tot això, l’escriptora Susan E. Hinton, també s’ha fet fotos a la casa museu.

Cinta remasteritzada

La iniciativa per portar ara de nou ‘Rebels’ als cines, de manera remasteritzada, s’ha concebut com un homenatge total a una història que ha fet impacte en les successives generacions que han pogut disfrutar-la. La història d’un grapat d’adolescents confosos, que deixen enrere la infantesa per afrontar vides d’adults, amb les seves responsabilitats, els seus riscos i els seus reptes en definitiva, adopta un to líric esquitxat per les baralles de bandes que intenten recrear la cultura dels 60. La novel·la en què es va basar la pel·lícula no ha perdut tampoc la seva brillantor i continua sent lectura obligatòria a moltes escoles dels Estats Units pel seu commovedor retrat de l’amistat, la família i el trànsit per la pubertat. Va arribar al públic espanyol poc després de l’estrena de film, de la mà de l’editorial Alfaguara.

15 milions d’exemplars

La història va veure la llum, no obstant, el 1967. La seva autora amb prou feines comptava amb 15 anys quan la va començar a escriure, i la va vendre amb 17. Hinton, que té els drets d’autor de l’obra, no vol sentir parlar ni d’un ‘remake’ en cine ni d’una segona part literària, malgrat que la novel·la ha superat els 15 milions d’exemplars venuts, segons la revista ‘Rolling Stone’. Clubs de lectura la continuen compartint per aprofundir en els dilemes dels personatges, des de la soledat fins a l’amor i la pèrdua. I ella mateixa interactua amb els seus fans a les xarxes socials.

The movie has been made. https://t.co/ldfND54GfG

— S. E. Hinton (@se4realhinton) 27 de agosto de 2021

Susan E. Hinton va aconseguir que les seves quatre primeres novel·les fossin portades al cine, la segona més popular de les quals va ser ‘La llei del carrer’ (‘Rumble fish’), també dirigida per Francis Ford Coppola i protagonitzada per Matt Dillon i Mickey Rourke.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

‘Rebels’ és una novel·la juvenil dels anys 60, i en alguns cercles d’ensenyament nord-americans veten la seva lectura a les escoles per considerar-la massa violenta o perquè fa referència a adolescents que fumen i beuen alcohol.

I és que el valor més poderós de ‘Rebels’ és el seu missatge, aquest ‘Stay gold’ –continua sent noble, pur– que reclama el personatge de Johnny al protagonista. La frase és un homenatge a un poema de Robert Frost, però s’ha perpetuat en la cultura popular a través del llibre i la pel·lícula fins al present, amb tota la força d’un lema imprès en el nostre imaginari.