Efectes de la cinquena onada
L’‘estiu de l’amor’ fa marxa enrere: així afecten les noves restriccions les relacions
La cinquena onada de la Covid ha aigualit les promeses de distensió després de 16 mesos de privacions i traves
La tornada dels tocs de queda i les restriccions penalitza els joves i tensa la salut mental
A finals de la primavera passada, un estudi realitzat per l’aplicació de cites Tinder entre els seus usuaris de la Generació Z –els de 18 a 25 anys– va cridar l’atenció sobre l’«anhel d’interacció social» que transmetia aquest grup de població en els seus comentaris, una ànsia de trobades, flirtejos i sexe que portava la plataforma de contactes a augurar un autèntic «estiu de l’amor». En un rang d’edat molt diferent, la pàgina de contactes Ashley Madison va fer la mateixa consulta entre els seus subscriptors –adults amb parella oberts a experiències extraconjugals– i les seves respostes van portar la companyia a pronosticar que el del 2021 seria «l’estiu més sexi en dècades».
Els cossos acumulen molts mesos de privacions –més de la meitat dels solters de menys de 30 reconeix haver posat en pausa la seva vida amorosa durant la pandèmia, segons un sondeig de la consultora Ypulse, especialitzada en el mercat jove–, però l’avanç del programa de vacunació i la relaxació de les mesures de distanciament social convidaven a contemplar l’estiu com l’oportunitat perfecta per disfrutar de les alegries i els plaers que el virus ha mantingut vedats des de fa un any i mig. Fins i tot la ministra de Sanitat, Carolina Darias, animava la població a «canviar les mascaretes per somriures».
Gerra d’aigua freda
Fins fa tot just un mes, aquestes eren les expectatives per a joves i grans, solters i casats, usuaris d’aplicacions d’aventura i amants de la vella escola de la seducció. No obstant, la irrupció de la cinquena onada de la pandèmia ha sigut una gerra d’aigua freda per als qui somiaven entregar-se al flirteig en aquestes vacances amb la llibertat amb què ho feien abans que la Covid arribés a les seves vides i que van creure, il·lusos, que a la fi podrien prendre la revenja de tants mesos de mira’m (amb mascareta) i no em toquis (sense posar-te hidrogel).
Res més lluny de la realitat: tornen els tocs de queda, els bars amb aforament limitat i les cancel·lacions d’esdeveniments socials. Adeu als idil·lis de matinada, al coqueteig amb pretensions amb els comensals de la taula del costat i als ‘affaires’ de festival d’estiu.
«La sensació de decepció és brutal. I de càstig. «Portem tantes anades i vingudes, tantes onades de contagis i llums al final del túnel, que els ànims es mouen avui, entre la frustració i l’emprenyament més profund», observa la terapeuta Adriana Royo.
Els gabinets sexològics són un barem infal·lible per conèixer el sentir de la població en assumptes íntims, i el que els pacients arriben explicant a les consultes en els últims dies no és sinó l’expressió lúbrica d’aquest concepte psicològic que s’ha estandarditzat per definir els temps de la Covid: la fatiga pandèmica. «En el millor dels casos, la gent està cansada del virus, les quarantenes i la distància social. Ja portem molts canvis d’escenari i cada vegada costa més adaptar-se a les novetats i complir les normes», confirma la psicòloga i sexòloga Marta Ortega Otero.
Tornar a lligar
Les converses que circulen per les aplicacions de lligar també aporten informació de primera mà sobre les penes dels amants. «Durant la primera onada, els solters es van emmotllar bé a aquella situació. Van passar més temps que mai xerrant, concertant cites virtuals i fent videotrucades per conèixer-se millor. No obstant, al llarg de l’any es van anar sentint més frustrats i negatius», revela Roelijne Peters, responsable de màrqueting per a Europa de l’‘app’ de contactes Meetic. Aquell pressentiment ombrívol va començar a canviar de color al final de la primavera. «L’augment del ritme de vacunació i l’arribada de les vacances van animar el 74% dels solters espanyols a expressar el seu desig de tornar a lligar, conèixer gent i començar relacions noves», afegeix aquesta analista.
La sobtada accelerada dels índexs de contagis ha capgirat de nou aquest sentiment d’optimisme. Ara falta saber com influiran les noves traves per a l’amor en els plans dels amants. Els que millor coneixen les seves carències i aspiracions coincideixen a assenyalar que en aquesta ocasió el desig de les parelles pot ser més fort que les ordenances dels tancaments perimetrals. «Les ànsies de relacions són tan grans que aquesta vegada veurem més persones que mai saltant-se les restriccions», pronostica Ortega Otero. Per a l’autora del manual La consulta sexológica, els mesos de prohibicions acumulats pesen en la memòria afectiva de la població. «Això animarà a més d’un i d’una a arriscar-se a rebre una multa amb tal de poder celebrar una trobada íntima».
En aquesta predisposició a posar la passió amorosa per sobre de la por del virus influeix també la mateixa evolució de la pandèmia. «La vacuna genera una sensació d’impunitat que reconeixen tots els immunitzats. És més fàcil atrevir-te a tenir una cita sexual amb un desconegut quan ja no tems al contagi», avalua la psicòloga Lara Ferreiro, consultora de capçalera d’Ashley Madison. A partir dels comentaris que comparteixen els usuaris d’aquesta plataforma, la terapeuta s’atreveix a pronosticar una profunda agitació en les relacions afectives dels adults quan girem full de la Covid. «La pandèmia ens ha enfrontat a la mort. Aquesta experiència ha portat moltes persones a triar el plaer i el gaudi per sobre d’altres compromisos, perquè han entès que només es viu una vegada», assenyala.
Joves i adolescents
¿I què passa amb els de menor edat? Als joves els ha tocat el paper d’incòmodes convidats de pedra de la pandèmia: el virus amb prou feines els ha afectat, però se’ls culpa d’haver propagat els contagis en les últimes onades. «S’ha sigut injustos amb ells, perquè no es té en compte que les necessitats de relacions socials i afectives en aquestes edats són més fortes que entre els grans, i que tres mesos en la vida d’un noi de 18 no són equiparables als d’algú de 50», adverteix la psicòloga i sexòloga Ana García Mañas, autora de ‘Cómo trabajar en sexología con jóvenes y adolescentes’.
L’empremta emocional del coronavirus tardarà temps a ser taxada i reconeguda. «Segurament, provocarà un retard en l’edat mitjana de les primeres experiències sexuals, perquè moltes d’aquestes oportunitats s’han perdut en aquests mesos de distanciament social», pronostica la terapeuta, que apunta a un dèficit més apressant entre els adolescents: «Alguns han perdut habilitats per relacionar-se. Quan tornin a estar junts, es veuran amb poca traça lligant», afegeix.
Abans de la Covid, molts ja ho feien exclusivament a través de les ‘apps’ de contactes, que permeten defugir el ritual del festeig i la seducció, i durant els confinaments van ser aquestes eines les que van permetre mantenir viva la flama del desig. Segons l’opinió d’Adriana Royo, la pandèmia ha accelerat el «canvi de paradigma» que s’estava donant en les relacions afectives, sobretot entre els més joves: «Ens hem convertit en fotos d’un àlbum que fem lliscar sobre la pantalla i mantenim relacions com qui col·lecciona experiències, però aquest desig només acaba produint insatisfacció. El jo sexual ha ocupat el jo emocional. Quan la Covid hagi passat, aquest problema serà més gran que abans de la pandèmia», preveu l’especialista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
