D’Esperanza Aguirre a Olvido Hormigos: el morbo polític dels ‘realities’

  • L’expresidenta madrilenya concursarà fent pastissos en el programa d’Amazon Prime ‘Celebrity Bake Off’

  • El ‘descart’ polític més buscat pel sector ara és Cristina Cifuentes

D’Esperanza Aguirre a Olvido Hormigos: el morbo polític dels ‘realities’

El Periódico

4
Es llegeix en minuts
Abel Cobos
Abel Cobos

Periodista

Especialista en cultura digital, tendències i oci.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De la presidència de Madrid a cuinar pastissos amb Esty Quesada, la youtubera també coneguda com ‘Soy una pringada’, Chenoa, Andrés Velencoso i James Rhodes, entre d’altres. És l’últim pas mediàtic d’Esperanza Aguirre: posar-se un davantal i competir pel títol de la famosa amb millors dots pastissers d’Espanya. Ho farà a ‘Celebrity Bake Off’, la versió d’Amazon Prime del programa britànic ‘The Great British Bake Off’. I tot i que no és la seva primera aparició televisiva (ja va acudir com a convidada a ‘Pasapalabra’), sí que és el seu primer rol com a concursant de ‘reality’. 

Quan es va fer pública la notícia, internet es va tornar tan boig com polaritzat. Alguns van felicitar Amazon per portar «el millor ‘cast’ de l’última dècada», mentre que altres van posar el crit al cel perquè el programa «blanquejava Aguirre» enmig de l’escàndol per la venda del seu Goya inèdit. Va passar el mateix, un any abans, quan la seva companya de partit, Celia Villalobos, va fer pública la seva participació a ‘MasterChef Celebrity’, on va quedar en setè lloc, a les portes de la semifinal. 

El gran enrenou que han causat aquestes dues participacions demostra que estem lluny de normalitzar l’aparició de polítics en els nostres ‘realities’. Una cosa que als Estats Units està superadíssima: des de Donald Trump, el currículum mediàtic del qual és molt més llarg que el polític, fins a les demòcrates Nancy Pelosi i Alexandria Ocasio-Cortez, apareixent a ‘RuPaul’s Drag Race’ per fer campanya i anotar-se un punt progre donant recolzament tant a les ‘drag queens’ participants com al col·lectiu LGTBI.

Qualsevol càmera és bona per a la política

Al país americà ja s’ha naturalitzat que qualsevol càmera és bona per fer política, i a Espanya, tot i que encara queda molt per recórrer, s’intueix que anem en la mateixa direcció. Com explica el periodista Alberto Lardiés, «aquest fenomen de la influència televisiva en la manera de fer política sembla certament lògic en una societat mediàtica com l’actual. Cada vegada hi ha menys diferència entre el que passa al plató de ‘Sálvame’ i el que es veu en les sessions parlamentàries». 

Aquest últim missatge va ser gairebé premonitori: dos dies després d’aquestes declaracions, Irene Montero entrava en directe ‘Sálvame’ per agrair a Rocío Carrasco el seu testimoni i recordar que important que era tenir aquest tipus de converses sobre la violència masclista en antena. Per descomptat, una altra vegada, l’aparició de la ministra d’Igualtat es va rebre amb la mateixa dualitat entre aplaudiments i crítiques. Aquestes últimes, alimentades sobretot pels batejats com «‘señoros’ de Twitter», asseguraven que rebaixava el seu títol de ministra al de «tertuliana» per participar «en aquest circ». 

Per això el pas d’Aguirre o Villalobos és tan arriscat, ja que en poden sortir molt perjudicades. I, alhora, té tant sentit, si analitzem les seves figures públiques: són dues polítiques que desprenen aquesta aura que, en resum, representa la ‘girlboss’, aquesta dona de conviccions fortes (per exemple, Villalobos va trencar la disciplina de vot del PP per mostrar-se favorable a l’avortament o al matrimoni igualitari) a qui li és igual tot i està molt segura dels seus actes, i que arriba, fins i tot, a l’extrem de posicionar-se per sobre del bé i del mal, ja sigui jugant al ‘Candy Crush’ en plena sessió parlamentària sense cap tipus de mirament (Villalobos) o fugint després d’atropellar un agent de mobilitat (Aguirre). Precisament, és gràcies a aquest passotisme que poden sortir indemnes d’aquesta experiència mediàtica. 

A la recerca de ‘descarts’ polítics

Però no tots poden dir el mateix. Olvido Hormigos, del PSOE, i Carmen López, de Ciutadans, van passar per ‘Gran Hermano’, tot i que totes dues ho van fer en un context diferent del d’Aguirre i Villalobos: no van prendre aquesta decisió com un acte de «rebel·lia política», sinó que perquè les seves carreres estaven trencades i van veure el salt als programes com una manera de reinventar-se

Hormigos, la carrera de la qual es va veure truncada per la filtració d’un vídeo de contingut sexual, i López –que es va fer viral per anar-se’n a viure amb la seva família a Chicago, no renunciar al càrrec municipal i sol·licitar que li abonessin les despeses de vol– van aparèixer a la tele per satisfer «el morbo de veure una joguina trencada de la política en un programa d’entreteniment, cosa que rares vegades passa a Espanya», segons afirma la periodista Lola Gambau. 

Ull posat en Cifuentes

Notícies relacionades

En el cas d’Hormigos, a Mediaset la jugada li va sortir especialment bé: les seves discussions amb Belén Esteban a ‘GH VIP’ són emblemàtiques i, per això, les productores no paren en la recerca de nous descarts polítics per afegir els seus ‘realities’. Ara l’ull està posat en Cifuentes. El 2020 ja li van oferir 30.000 euros per programa perquè participés a ‘Supervivientes’, temptació que l’expresidenta madrilenya va rebutjar «per vergonya» i «per dignitat». 

No obstant, per la seva bona relació amb Mediaset (ja s’ha atrevit a fer de col·laboradora a ‘El programa de Ana Rosa’ i ‘Sálvame’), els rumors de la seva aparició són constants cada vegada que la cadena anuncia nova edició dels seus ‘realities’ més populars. ¿Aconseguirà l’aparició d’Aguirre a les cuines d’Amazon acabar de convèncer Cifuentes? ¿Seran les pioneres d’una política més mediàtica, «a l’americana»? De moment, tocarà veure com el públic rep el costat més dolç de l’expresidenta madrilenya.