Entrevista

Juan Fueyo: «Al maig, la vacuna haurà vençut a la pandèmia»

Juan Fueyo: «Al maig, la vacuna haurà vençut a la pandèmia»
Es llegeix en minuts

Des de fa 26 anys –els que fa que manipula virus per lluitar contra el càncer al centre oncològic M.D. Anderson de Houston juntament amb la seva dona, la també investigadora Candelaria Gómez Manzano–, aquests agents patògens invisibles que han regirat el planeta formen part de l’àmbit més íntim i familiar de Juan Fueyo (Oviedo, 1957), gairebé tant com la vocació literària i divulgadora que conviu al seu interior amb la seva faceta de científic. Ha hagut d’arribar una pandèmia perquè s’animés a ajuntar tots aquests elements a la proveta.

El resultat és ‘Viral’ (Edicions B), el llibre que acaba de publicar sobre la història de la relació dels virus amb la humanitat. Hi ha presagis inquietants –«una epidèmia podria acabar amb l’espècie humana en molt poc temps», assegura–, però també raons per mirar al futur amb esperança: «La ciència no només pot ajudar-nos a fer front als virus. També ens permetrà utilitzar-los per curar malalties», pronostica.

-Si surto al carrer i pregunto a la gent què són els virus, probablement la majoria em dirà: «Unes bestioletes diminutes que no veiem, però que maten molt». ¿Van ben encaminats?

-No van malament. La definició que millor s’ajusta a la realitat dels virus, tot i que sona una mica còmica, és la d’«un conjunt de males notícies embolcallada en una proteïna». Són males notícies per a la cèl·lula, perquè el virus dona un cop d’estat al seu interior quan la infecta i la posa a treballar per a ell. I són males notícies per a tota la població, perquè quan un virus contagia un organisme, comença a reproduir-se per continuar infectant.

-Malgrat ser sinònims de mort, segons explica al seu llibre, els devem la vida tal com la coneixem.

-Sovint considerem la Terra la casa dels humans. En realitat, vivim al planeta dels virus. Eren aquí abans que nosaltres i n’hi ha en més quantitat. Hi ha més virus a la Terra que estrelles al cel, vivim envoltats d’ells. I gràcies a ells. Regulen la producció de biomassa dels oceans, ens ajuden a fer la digestió, controlen els bacteris que habiten en el nostre organisme. Nosaltres mateixos som el resultat dels virus. En realitat, som més bitxos del que pensem.

-¿En quin sentit?

-Gran part del genoma humà té origen víric. Al principi, a aquests gens se’ls va anomenar ‘adn escombraries’, perquè es pensava que no servien per a res, però després vam esbrinar que són fonamentals per a la nostra supervivència. Fins i tot la nostra evolució està relacionada amb els virus. Va ser un virus, en concret un retrovirus, el culpable que els mamífers comencéssim a produir placentes i deixéssim de ser ovípars. Aquest pas va ser crucial per a l’arribada de l’homo sapiens, perquè la placenta permet que el fetus desenvolupi un cervell més gran.

-Llavors, ¿per què els tenim tanta por?

-‘Virus’ significa ‘verí’, però hi ha verins que curen, com la quimioteràpia, i altres que maten, com el cianur. Amb els virus passa el mateix. Vivim envoltats de virus i molts són útils i necessaris, però d’altres són patògens i constitueixen una amenaça per a la nostra supervivència. Parlo de virus realment letals, no com el de la Covid, que mata molt poc, tot i que ens hagi causat tants trastorns. Pensi en el de la verola, que s’acarnissava amb els nens. O el de la pòlio, que deixava invàlids els malalts. Això passava fa poc temps. En els pròxims anys pot arribar una nova pandèmia que reuneixi les pitjors característiques de pandèmies passades i acabi amb l’espècie humana.

-¿De què depèn que es doni aquesta combinació fatal?

-Hi ha un factor d’atzar que no controlem, que és el que porta un virus a mutar i a passar d’una espècie a l’altra. Però n’hi ha un altre que sí que és a la nostra mà, i té a veure amb la forma com ens relacionem amb el planeta. El canvi climàtic i la desforestació estan acostant els humans a entorns habitats per animals salvatges amb els quals mai havíem entrat en contacte i que poden ser portadors d’aquests virus. El nostre abús de les granges d’animals facilita que hi hagi virus saltant entre espècies i que algun pugui acabar mutant i infectant els humans. És el que passa cada any amb el virus de la grip.

-¿Així va arribar el virus de la Covid-19?

-Probablement va originar-se en els ratpenats, que són grans reservoris de virus i a més n’hi ha molts. De fet, un de cada cinc mamífers que hi ha al planeta és un ratpenat, tot i que no els veiem, perquè són a les seves coves. El problema sorgeix quan envaïm els seus hàbitats per consumir-los, com fan a la Xina. És llavors quan es produeix el salt d’espècie. Dels ratpenats van arribar el SARS-1 i el MERS, les dues epidèmies víriques anteriors a la Covid.

-N’hi ha hagut tres en els últims 17 anys. ¿No són molts?

-Sí, cada vegada n’hi ha més, i té a veure amb el canvi climàtic. Ara mateix hi ha milers de virus salvatges per als quals no tenim immunitat prèvia. La majoria són innocus, però algun pot ser letal. Hi ha estudis que calculen que una pandèmia ocasionada per un virus amb una mutació realment mortal podria fer retrocedir la civilització diversos segles enrere, fins a l’època preindustrial. Són especulacions, d’acord, però estan basades en fets. Si no cuidem el planeta, el planeta acabarà desenvolupant una immunitat contra nosaltres.

-Sense anar tan lluny en el temps, ¿quin pronòstic fa de la pandèmia de Covid per als pròxims mesos?

-En això, permeti’m que sigui més optimista i porti la contrària a l’opinió dominant. Ara mateix a Espanya s’estan vivint moments difícils perquè els contagis estan disparats, però estic convençut que aquest panorama canviarà en les pròximes setmanes a causa de l’impacte dels programes de vacunació. De fet, m’atreveixo a afirmar que al maig, les vacunes hauran vençut la pandèmia.

-En plena escalada de la tercera onada, la seva aposta sona atrevida.

-Ho sé, però la mantinc. Això sí: s’han de complir els plans de vacunació. Si ho fem, en tres mesos la situació serà molt diferent a l’actual. Però ens hem d’afanyar, no podem deixar que el virus muti i es faci resistent a la vacuna. L’urgent és immunitzar la població. Sisplau, deixin de comptar morts i concentrin-se a vacunar la gent.

-El Govern ha promès tenir vacunada el 70% de la població a l’estiu. ¿Què li sembla?

-Bé, però molt abans d’aquell moment ja notarem l’efecte de la vacuna. Quan el 30% de la població estigui immunitzada, l’impacte de la Covid es reduirà de manera brutal. A Israel, on ja han vacunat el 25%, comencen a observar-ho. A Astúries, els avis que han rebut la primera dosi emmalalteixen de Covid sense desenvolupar símptomes greus. Abans del que pensem, aquesta pandèmia formarà part del passat.

-I vostè continuarà manipulant virus per curar el càncer. ¿En quin estat es troba la seva investigació?

-És un projecte que porto a terme juntament amb la meva dona, Candelaria Gómez Manzano, i consisteix a alterar el genoma del virus, que és una màquina de matar, per atacar el càncer, que és una màquina de resistència. Hem creat un virus modificat que compleix aquesta tasca, que hem batejat ‘Delta-24’, i aquest any començarem a assajar-lo en la fase tres.

-Serà com capgirar el destí del virus: de màquina de matar a medicament.

-Els virus manipulats ofereixen moltes possibilitats en aquest terreny. Algun dia funcionaran com nanorobots per tractar el colesterol, la demència o els efectes de la vellesa. Aquesta aventura no ha fet més que començar.

-El revers d’aquesta relació amistosa amb els virus són les armes biològiques, a les quals dedica moltes pàgines al seu llibre. ¿El preocupen?

-Molt. Fabricar la bomba atòmica és molt car i sofisticat, però convertir un virus en una arma letal és molt senzill, n’hi ha prou amb un grapat de científics i un parell de milions de dòlars. Em temo que, després de la Covid, el bioterrorisme serà més present en les nostres vides. Ha quedat en vista de tothom, també dels terroristes, que fàcil que és destrossar l’economia i la sanitat de països sencers.

-A tot això, continuem sense saber si els virus estan vius o morts.

Et pot interesar

-En aquest debat, els viròlegs no es posen d’acord. S’associa la vida a l’autonomia que ha de tenir un ésser per valer-se per si mateix. En aquest sentit, un virus fora d’una cèl·lula no és material viu, perquè no pot actuar ni reproduir-se, necessita infectar per fer-ho, és un paràsit pur. Però això no li resta valor. Pensi que els paràsits representen la forma de vida que ha tingut més èxit al planeta. Els virus són com el gat de Schrödinger, són morts i vius alhora.