Una matrimoniera anomenada Anya Taylor-Joy

L'actriu protagonitza 'Emma', l'última versió cinematogràfica del clàssic de Jane Austen

Una matrimoniera anomenada Anya Taylor-Joy
Es llegeix en minuts

Abel Cobos

«Jo mai interpretaré la nòvia», va assegurar Anya Taylor-Joy (Miami, 1996) al diari ‘The Guardian’ el 2018. Ho ha repetit en moltes entrevistes, com en la que va publicar el setmanari ‘New Musical Express’: «Si el personatge és unidimensional, el torno». Sol utilitzar la gastada frase «som al 2020» per justificar-se: «Les dones som persones, no complement d’una figura masculina», afegeix. 

És per aquesta por i aquesta recerca de «dones fortes» que la gran majoria dels seus projectes fins ara han sigut pel·lícules clarament fosques i de terror. ‘The Witch’, el seu primer film, ‘Split’ i ‘Glass’, el final de la trilogia de M. Night Shyamalan o el ‘thriller’ comèdia ‘Thoroughbreds’, per exemple. Fins i tot la seva aparició a ‘The New Mutants’, l’última entrega dels X-Men, va seguir aquest patró, convertint-se en un híbrid entre terror i cine de superherois després de ser reeditada diverses vegades en postproducció.

Cop de volant

Però com va fer al seu dia Jamie Lee Curtis per no quedar-se estancada en aquest gènere, va donar un cop de volant a la seva carrera acceptant altres projectes amb un registre totalment diferent, com el seu paper en l’aclamada sèrie ‘Peaky Blinders’, en el ‘biopic’ de Marie Curie, ‘Radioactive’, en el drama de Netflix ‘Gambito de dama’ i la seva pròxima estrena ‘Emma’, la setmana que ve. Precisament, aquest últim projecte és perfecte per a una actriu que renega de «ser la nòvia»: una adaptació de Jane Austen, autora el missatge, atemporal del qual, és un trampolí per als rostres feministes més joves del cine, com van demostrar les ‘Donetes’ de Greta Gerwig, interpretades per Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Pugh i Eliza Scanlen.

 

Taylor-Joy –té orígens argentins i espanyols i parla perfectament el castellà– ja ha aconseguit desenganxar-se l’etiqueta de noia de terror, i no només ho demostren els seus treballs més recents, també els projectes en actiu. Actualment està treballant en l’‘spin-off de ‘Mad Max’, en què interpretarà una jove Furiosa, el personatge de Charlize Theron, i en ‘The Northman’, de Robert Eggers. I tot i així, no li sembla prou distància amb el terror i vol provar nous formats més lleugers, «tant de bo pogués fer un musical», va confessar.  

 

Prop d’una crisi

Va en boca de tots, però això també passa factura. «A principis de l’any passat vaig estar a punt de patir una crisi nerviosa perquè no sabia com compliria tots els meus compromisos. Vaig rodar ‘Emma’ durant un parell de mesos, em vaig agafar un dia lliure, me’n vaig anar a filmar ‘Last Night in Soho’ amb Edgar Wright, em vaig agafar un altre dia lliure i després me’n vaig anar a Berlín a gravar una sèrie per a Netflix que vaig acabar el 23 de desembre. Així va ser el meu any», va recordar en una entrevista recent. A les seves xarxes socials va arribar a donar les gràcies a la Covid, de broma, perquè li va permetre descansar per primera vegada en cinc anys, des que va començar el 2015 la seva carrera d’actriu.  

Però els nervis no només li venen per la impossible càrrega de treball, també perquè reflecteix una cosa que pesa moltíssim a la mateixa actriu: Taylor-Joy és el rostre de moda a Hollywood. Recordin: «No vull ser famosa», va assegurar ‘The Guardian’.  

Temes:

Cine