13 d’ag 2020

Anar al contingut
Alternatives creatives per suplir petons i abraçades

CLEMENT MAHOUDEAU

Afectes a dos metres

Alternatives creatives per suplir petons i abraçades

Juan Fernández

En el curset accelerat que aquests dies porta a terme la població per adaptar-se a viure sota l’ombra del coronavirus, la qüestió de l’expressió corporal de les emocions i els ritus de tracte social mereix un capítol a part. També requereix el seu propi entrenament. La prohibició d’abraçar-nos, fer-nos petons i donar-nos la mà està fomentant l’ús d’un ventall variat de solucions per suplir amb creativitat les carències comunicatives que imposen les normes de distanciament social de la nova normalitat.

A hores d’ara de la pandèmia, alguns rituals de nou encuny semblen ja normalitzats i s’han incorporat a les nostres rutines diàries, com ara xocar els colzes per substituir l’encaixada de mans en les salutacions, gest que hem vist fer a rostres coneguts i mandataris mundials. A la ciutat originària del contagi va sorgir també el ‘wuhan shake’, alternativa de salutació que consisteix a establir amb els peus el contacte que no podem mantenir amb les mans.

Abraçades i petons a l’aire


Sense que existeixi encara un protocol definit per relacionar-nos sense tocar-nos, tots hem improvisat aquests dies solucions espontànies per expressar amb gestos nous el que abans comunicàvem mitjançant el contacte físic. Davant la impossibilitat d’acostar-nos a l’altre, les tradicionals mostres de cordialitat estan sent substituïdes per abraçades i petons a l’aire, així com per xocar les mans sense tocar-se. Les mans que abans s’estrenyien ara es col·loquen sobre el cor en senyal d’afecte i la salutació occidental ha sigut reemplaçada sovint per l’oriental, que consisteix a inclinar lleugerament la columna i el cap.

«Molts d’aquests recursos sorgeixen de manera espontània en les trobades, i està bé que sigui així. La creativitat ens ha d’ajudar a trobar remeis a les limitacions que ens ha imposat el virus. Les formes canvien, però les emocions que expressem amb aquests gestos són les mateixes de sempre», assenyala l’antropòleg Agustín Fuentes. La reflexió és aplicable a solucions com la cortina d’abraçades, que consisteix a fer quatre forats a una lona transparent i col·locar-hi guants de plàstic perquè als dos costats puguin creuar-se els braços. Són abraçades profilàctiques, però abraçades, al cap i a la fi.

Somriures amb mascareta

En el nostre dia a dia, la mascareta és l’artefacte que més està impactant a l’hora de dialogar emocionalment amb l’entorn. La majoria de l’expressivitat del somriure és a la boca, però ara la portem tapada, de manera que transmetre i percebre aquest gest cordial resulta més difícil.

Difícil, sí; però, no, impossible. «En realitat, la part de la cara que ens revela si un somriure és sincer o fals no és la boca, sinó les famoses potes de gall que ens surten al voltant dels ulls quan somriem. Els ulls mai enganyen, i ara continuem portant-los a la vista», adverteix la psicòloga i experta en comunicació no verbal Alicia Martos, que convida a reforçar els somriures emmascarats tancant els ulls amb més èmfasi que abans i utilitzant les celles per remarcar el gest.


En les últimes setmanes han començat a circular diferents models de mascaretes transparents. El recurs serveix per deslliurar de l’aïllament les persones sordes, que d’aquesta manera poden llegir els llavis, però no és previsible que el seu ús sigui massiu. Per a la resta de la població arriben temps de més rellevància dels ulls com a instrument de comunicació. «A falta d’altres recursos per expressar com ens sentim, haurem de fer més atenció a la mirada. Algunes poden arribar a ser tan intenses com una abraçada», reconeix l’experta.