Pros i contres d'un Netflix teatral

L’allau d’arts escèniques en format digital que competeix per uns quants minuts d’atenció de les persones confinades amaga la desfeta que viu un sector extremament vulnerable des del punt de vista econòmic. L’impuls inicial de molts creadors ha sigut posar-se a crear nous continguts; les productores alliberen obres a les xarxes socials i els canals de vídeo, i fins i tot hi ha festivals que emeten per Youtube. Però passada aquesta eufòria, ¿quins efectes pot tenir el consum de teatre, dansa i circ per internet a llarg termini?  

«Estem generant continguts perquè la gent necessita punts de referència culturals per distreure’s, animar-se i reflexionar –afirma Isabel Vidal, directora general del Grup Focus i presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, que representa 55 teatres i productores–. Aquesta situació almenys ha demostrat que un món sense cultura és insuportable».

Acceleració d’iniciatives

¿Però és possible que aquest impuls tingui efectes més enllà de la pandèmia? «Jo crec que l’experiència de consumir teatre en directe i en companyia no és substituïble –opina Vidal–. Potser m’equivoco i en tres dies estem produint tots teatre en línia, però ho dubto. A més, ara tot és solidari però la cultura no pot ser gratuïta perquè hi ha gent que en viu». 

En tot cas, el confinament ha accelerat iniciatives que ja estaven en marxa, com les plataformes de continguts teatrals en línia, una espècie de Netflix teatral que ofereix accés a un catàleg d’obres i serveix de fons documental. No obstant, no n’hi ha prou de gravar una obra i penjar-la en una plataforma. Perquè siguin atractives per al gran públic es requereixen gravacions de millor qualitat, i això costa molts diners.

No tothom veu amb bons ulls aquesta allau. «El coronavirus ja és prou letal per a les arts escèniques com per fer la proposta de visualitzar obres de teatre a la pantalla. Avís: el medi natural del teatre no és el monitor», sentenciava el dramaturg i director Àlex Rigola a Twitter. Segons la seva opinió, té més sentit una iniciativa com la del Teatre Nacional de Catalunya i Arola Editors, que permet accedir als textos de 60 obres. 

Motivació

En canvi, la directora i dramaturga Marta Buchaca defensa per pròpia experiència que veure teatre a través de la pantalla no només entreté sinó que, a més, pot ser una motivació per animar-se a anar físicament al teatre: «En aquestes circumstàncies, que cada un faci el que pugui i el que vulgui, però estic convençuda que això no farà mal a la cultura. Em semblaria molt bé que es gravessin més obres i es pengés tot, menys les que estan en cartellera, és clar».  

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Entre les obres de Buchaca alliberades a internet hi ha ‘Alícia al país de les meravelles’, que ja porta 6.000 visualitzacions. La dramaturga està confinada amb els seus fills i veu en el teatre per a nens una eina magnífica per suportar el tancament. Tot i que li falta temps, ja ha escrit tres escenes còmiques per a la iniciativa ‘Coronavirus Plays’ de Jordi Casanovas, que convida a penjar textos breus perquè siguin interpretats per actors i penjats a la xarxa.  

Però no tothom està abonat al lema ‘The show must go on’. El clown Guillem Albà va haver de suspendre la temporada a Madrid i va ser dels primers a posar-se a actuar a través d’Instagram Live: «Ho vaig fer perquè com a pallasso em va semblar important ajudar la gent i vaig rebre moltes felicitacions –explica–.  Però entre la fluixera i l’allau de propostes que hi havia vaig decidir fer un pas enrere i desconnectar-me una mica per digerir tot això».