MIGRANTS ABANDONADES A LA SEVA SORT

La ineficaç lluita contra el tràfic de dones

Experts i oenagés denuncien la inoperància de la UE contra el tràfic de persones, la majoria dones, com la camerunesa Elisabeth Lona, a la foto, amb motiu del Dia Europeu contra el Tràfic d'Éssers Humans

zentauroepp52804906 mas periodico tema victimas de la trata200320102636

zentauroepp52804906 mas periodico tema victimas de la trata200320102636

8
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

El cooperant italià Alberto Mossino, director de l’oenagé antitràfic PIAM, que des del 2000 opera a la regió del Piemont (nord d’Itàlia), resumeix l’assumpte amb tota la seva cruesa. «Un dels grans problemes de la lluita antitràfic és l’absència d’una coordinació europea per a l’harmonització de legislacions i pràctiques en defensa de les víctimes», afirma. I, al respondre, Mossino deixa escapar una altra reflexió, producte de l’estricta actualitat europea de les últimes setmanes. «El que és paradoxal és que on han fallat tants anys de lluita, ara estan triomfant el coronavirus i la seva quarantena. Hi ha hagut una caiguda en picat en el negoci del tràfic. A veure quant dura...», apunta aquest activista. 

Més enllà d’aquesta crisi excepcional, l’erradicació del tràfic de persones –que abordem amb motiu del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans, que es commemora el 25 de març– continua sent una assignatura pendent de la Unió Europea (UE), segons confirmen experts i informes. I el fet és que ja han passat 12 anys de l’entrada en vigor del Conveni del Consell d’Europa contra el Tràfic (2008) i nou anys de la directiva 36/2011/UE, l’objectiu de la qual era la transposició en les legislacions dels països membres de normes comunes destinades a posar fi a aquesta xacra.

«Aquesta directiva va ser en el seu moment un gran pas endavant, però el problema es va originar en la seva posada en pràctica. Alguns països no l’han implementat, mentre que enaltres prevalen les polítiques de repressió de la immigració irregular, en detriment de models adequats per protegir les víctimes,» assegura Helga Konrad, exministra austríaca i considerada una de les màximes expertes europees en les xarxes de tràfic. «Poso un exemple concret: nosaltres hem atès víctimes que Suècia va tornar a Itàlia, país on aquestes persones havien patit l’explotació. Tot això amb el pretext del ‘reglament de Dublín’ [la norma europea que preveu que el sol·licitant d’asil presenti la seva petició al primer país de la UE al qual ha arribat]», explica Mossino.

‘Informe Greta’

L’últim estudi del grup d’Experts contra el Tràfic d’Éssers Humans, conegut com a ‘informe Greta’ (2018), publicat pel Consell d’Europa i que va analitzar la resposta dels països de la UE al tràfic de persones, també posa de manifest que, malgrat alguns avenços, subsisteixen disrupcions a l’hora de donar una resposta coordinada i eficaç al fenomen.

El document explica, per exemple, que a Espanya falten recursos per assistir les víctimes d’explotació que no sigui la sexual. També que el sistema de protecció francès Ac.Sé (antitràfic) «està saturat, cosa que deriva en períodes d’espera». I fins i tot que a Irlanda no hi ha cases protegides destinades exclusivament a les víctimes sospitoses de tràfic, de manera que aquestes «dones vulnerables poden ser fàcilment objecte d’assetjament sexual i explotació». 

«Les víctimes 
han augmentat des del 2014, 
arran del gran
 flux migratori», 
lamenta l’experta 
Helga Konrad

«Tornem sempre al mateix. A la UE no hi pot haver 27 sistemes diferents. Hi ha d’haver un sistema adequat de recepció d’aquestes persones, i no només respostes quan hi ha emergències», argumenta Lefteris Papagiannakis, exvicealcalde d’Atenes i avui assessor de l’ONG grega Solidarity Now, al posar també l’accent en les dificultats que afronten països empobrits com Grècia.

«Per acabar-ho d’adobar, l’últim gran flux migratori que es va iniciar el 2014 ha incrementat el nombre de persones, sobretot dones, que són víctimes d’aquest lucratiu negoci criminal,» afegeix Konrad.

La punta de l’iceberg

Experts i oenagés estimen que els estudis i informes que existeixen reflecteixen només en part la gravetat de la situació, ja que la metodologia d’investigació és sovint diferent i les xifres no són divulgades anualment. Un exemple és l’últim informe (‘Progress report’) de la Comissió Europea (CE), publicat el desembre del 2018 i que es remet a dades del 2015-2016. «És una altra error del sistema, potser intencionat, que impedeix tenir una visió de conjunt. Falta voluntat», recalca l’analista austríaca.

Tot i així, l’alarmant de les xifres també està en les tendències que deixen entreveure. Resulta cridaner que, a Europa, de manera molt marcada, les dones siguin la gran majoria de les víctimes identificades del tràfic (el 71% segons UNODC, el 68% segons la CE), en un recompte que inclou tant les adultes com les nenes.

Després de la 
prostitució, l’explotació
 laboral és la segona forma
 de tràfic més
 comuna a 
Europa

L’explicació potser pot trobar-se que el delicte més freqüent a Europa, pel que fa a tràfic, continua sent l’explotació sexual (el 66%, segons UNODC; el 56%, segons la CE). Un fenomen que també evoluciona. «Estem veient que cada vegada més víctimes de tràfic arriben a Grècia després d’haver entrat a Turquia per via aèria.

I ja no només hi ha nigerianes, sinó també dones procedents del Camerun, el Congo i el Gabon», explica l’antropòloga Nadina Christopoulou, cofundadora de l’oenagé grega Melissa Network. En el cas d’Espanya, aquest delicte afecta de forma greu també moltes persones procedents de Llatinoamèrica (en particular del Paraguai), com va alertar el setembre passat la Fiscalia General de l’Estat.

Jornalers explotats

Després de la prostitució, l’explotació laboral és la segona forma de tràfic (el 27%, segons UNODC; el 26%, segons la CE) a Europa. Una dada que no costa d’entendre tenint en compte la sobreexplotació de jornalers en algunes collites d’Espanya, Portugal i Itàlia.

Tot i que tampoc en aquest cas, com en el de l’explotació sexual, se sap del cert el nombre de víctimes, les batudes de les policies d’aquests països han tret a llum un fenomen que afecta  nacionals empobrits i persones arribades a terra europeu sense documents i que són captades per màfies. El deute contret amb els traficants que els han facilitat entrar a Europa i amb els seus explotadors els porten a treballar en camps d’empresaris còmplices.

Existeix una baixa rendició 
de comptes dels 
responsables 
de les xarxes 
davant la justícia

Dit això, la majoria dels casos detectats (i registrats per les autoritats) de víctimes identificades no s’originen, com es podria pensar, en la migració, sinó que afecten majorment ciutadans europeus. Una realitat que, si bé alguns investigadors atribueixen al fet que els traficants també s’aprofiten de la llibertat de circulació en els estats de l’àrea Schengen (i de la desigualtat socioeconòmica que hi ha entre els països de la UE), d’altres l’atribueixen que els migrants en situació administrativa irregular accedeixen amb més dificultat als sistemes de protecció. Raó per la qual continuen invisibles.

Nens desapareguts

Els menors no estan exempts d’aquesta situació. «Sabem que una part dels nens que desapareixen a Europa acaben en l’explotació sexual, però lamentablement falta coordinació entre els països europeus, i hi ha molts errors en els processos d’identificació de possibles víctimes, cosa que deixa molta gent fora de les estadístiques oficials», afirma el belga Marc van den Reeck, expert en trànsit de menors. «Dit això, també podem dir que avui hi ha una consciència més gran de les autoritats europees que el tràfic és un fenomen que està al nostre voltant», matisa Van den Reeck. 

Un altre tema és que hi ha una baixa rendició de comptes dels responsables d’aquest trànsit de persones davant de la justícia. En els anys 2015-2016, els últims citats per la CE, un total de 7.503 sospitosos per tràfic van ser arrestats i 5.979 van resultar imputats, el 75% dels quals eren homes i procedents de països de la UE. No obstant, només hi va haver 2.957 condemnes, una dada que els fiscals consideren «baixa», ja que reflecteix que gran part dels traficants continuen en la impunitat.

Organitzacions sofisticades

La raó, d’acord amb les oenagés i les policies, es deu al fet que les xarxes de tràfic d’éssers humans que operen a Europa són sofisticades organitzacions transnacionals que continuen adaptant-se als temps i fan un ampli ús de les tecnologies.

«El mètode ‘loverboy’ [traficants que capten les víctimes a través d’enganys sentimentals, per després consumar l’explotació] s’ha adaptat a l’entorn digital. Internet és utilitzada cada vegada més per reclutar noves víctimes, a través de les xarxes socials i de pàgines que ofereixen llocs de treball a l’estranger», explica una font de l’Europol, l’agència de la UE per a la cooperació policial.

«Els traficants 
utilitzen menys violència física
 que en el passat i més psicològica»,
 explica l’Europol

No és l’única trampa. «Els traficants utilitzen avui menys violència física que en el passat; la violència psicològica i les amenaces verbals són més comunes. Això redueix la sensació de les víctimes de ser explotades i dificulta la seva cooperació» amb la policia, afegeix la font de l’Europol.

Alguns d’aquests criminals són vells coneguts com les xarxes albaneses, involucrades des de dècades en el tràfic de dones de l’est d’Europa, mentre que d’altres estan ara mateix en ple auge, com els clans de la màfia nigeriana (en particular els Black Axe, els Eiye i els Vikings), que operen a tot Europa, en particular, traficant amb nacionals i persones d’altres països de l’Àfrica.

Vudú o por

Aquesta realitat ja va ser denunciada per l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM) el 2016, després que aquell any arribessin milers de dones nigerianes a Itàlia. «Més del 80% d’aquestes persones són víctimes de les xarxes de prostitució», va arribar a dir Federico Soda, llavors representant de l’OIM per al Mediterrani i avui cap de la missió a Líbia de la mateixa organització. Sovint, ha sigut el vudú o la por el fil invisible que ha mantingut aquestes dones lligades als seus traficants i que els ha impedit fugir, una vegada assolides les seves destinacions a Europa.

Dit això, de cara al futur, també existeixen experiències positives i esperançadores, en particular procedents dels països nòrdics. «Un sistema que està donant resultats molt positius és el de les escoles Barhaus, que primer es van obrir a Islàndia i que als països nòrdics també funcionen per als menors víctimes de tràfic», explica l’alemanya Daja Wenke, investigadora independent que ha estudiat de prop els mètodes que s’apliquen en el nord d’Europa.

L’exitós model nòrdic

«El ‘model Barhaus’ proposa que tots els professionals que intervenen en els casos d’explotació sexual, des dels metges fins als fiscals, es coordinin. Això evita que el menor hagi de repetir moltes vegades la seva experiència traumàtica i hi ha estudis que diuen que el grau de fiabilitat dels seus testimonis és alt», afegeix la investigadora.

Notícies relacionades

«El cert és que, si bé encara disten molt de la perfecció, els països nòrdics han creat estructures més sòlides per a la protecció de les víctimes, mentre que al sud d’Europa, entre els aspectes positius que es poden esmentar, hi ha la humanitat més gran en el tracte», conclou l’experta.