«Em van violar durant un any, diverses vegades al dia»

Quan Elisabeth Lona plora, ho fa tapant-se els ulls amb les mans, com si així pogués deixar de veure el món per uns instants. Amb només 34 anys, carrega amb el pes d’un viatge des del seu natal Camerun fins a Grècia, durant el qual va tenir contacte amb diverses xarxes de traficants de persones que actuen a l’empara de la inoperància de la UE. Una fugida que va començar aconseguint la seva llibertat com a dona i que la va portar a caure víctima de les xarxes de tràfic de persones.

L’Elisabeth vol explicar la seva història per deslliurar-se dels seus fantasmes i també perquè creu que és necessari que es coneguin les terribles vivències de les dones que intenten buscar un futur millor a Europa, malgrat la gairebé total absència de vies legals d’entrada.

«Hi ha moltíssimes dones que han patit una destí similar al meu, que en el seu viatge han sigut violades i humiliades», afirma, asseguda en un banc als afores del camp de refugiats de Mória (Lesbos), on uns 20.000 homes, dones i nens malviuen en condicions de vida pèssimes.

«La meva tragèdia va començar quan tenia 15 anys. El meu pare em va entregar a un soldat, un home que jo no coneixia, perquè ens caséssim. El pla era continuar estudiant, però tot es va trencar molt ràpid». L’Elisabeth explica que, al cap de poc temps de contreure matrimoni, el seu marit la va agredir i li va impedir sortir de casa. «Em pegava perquè no aconseguíem tenir fills».

El maltractament no va acabar ni quan finalment va néixer el seu fill, el 2008. «De seguida ens vam adonar que tenia un greu problema de salut, del qual el meu marit em culpava», afirma. «Va ser un dels moments més difícils de la meva vida. Vaig intentar lluitar perquè el nen sobrevisqués, però al Camerun no tenien les estructures adequades per salvar-li la vida. Potser si l’haguessin operat, avui seria viu». 

Quan el 2017 el nen va morir, l’Elisabeth va decidir fugir. Ni tan sols va acudir al funeral del seu fill. «Vaig tornar ràpidament a casa meva, vaig agafar una mica de diners i me’n vaig anar, amb cotxe i amb el que portava posat, cap a Nigèria. D’allà, al cap de pocs dies, vaig passar al Níger, a Algèria i després al Marroc», diu. En el camí, afegeix, no va parar gairebé mai per por que el seu marit la capturés i per esquivar possibles atracadors.

Les rutes cap a Europa, no obstant, estaven tancades. Va ser llavors quan, ja sense diners, va conèixer un home que li va parlar d’una feina a Turquia. «Em va dir que havia de tornar al Camerun i que allà m’esperava un bitllet aeri cap a Istanbul. Me’n vaig fiar. Vaig tornar al Camerun i, un dia després, ja estava volant cap a Turquia», afirma.

Tot just aterrar a Istanbul, l’esperava un camerunès a l’aeroport. «Es va presentar com un home gentil i educat. Em va portar a una casa i em va donar menjar. En els dies següents, fins i tot em va passejar per la ciutat», diu l’Elisabeth, que al cap d’uns dies va començar a preguntar per la feina que li havien promès. «Ell deia que no em preocupés, que em quedés tranquil·la».

Tres setmanes després, no obstant, l’home li va trucar per dir-li que ja havia arribat el moment de pagar el lloguer. «Li vaig preguntar com ho havia de fer si encara no tenia feina». Va ser així com el seu capturador li va dir la veritat.

Tancada durant un mes

«Em vaig posar a cridar i li vaig contestar que, sota cap circumstància, em prostituiria. Que preferia viure a la intempèrie al carrer. Però ell em va atacar dient-me que havia de pagar el meu deute», afirma. Com a resposta, l’home la va tancar amb pany i clau per evitar que pogués demanar ajuda. «I així vaig estar fins que, un mes després, van arribar els primers clients. Em mostraven com si fos un tros de carn. Vaig arribar a enyorar la meva horrible vida al Camerun», diu.

L’Elisabeth explica que les violacions van continuar durant un any, en què cada dia atenia –plorant– diversos clients, majoritàriament turcs. No obstant, la fugida d’aquest infern també va venir d’un d’ells. «Al principi em tractava com si fos un tros de carn, però amb el pas del temps va començar a explicar-me la seva història i a escoltar la meva». Aquest home, assegura, va ser qui la va treure del bordell amb un pretext, li va donar diners i la va pujar a un autobús en direcció a la costa meridional de Turquia.  

Notícies relacionades

La ineficaç lluita contra el tràfic de dones

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

El 7 de juliol del 2019, després de diverses hores al mar des de la localitat turca d’Esmirna, la seva pastera va arribar a Lesbos. «Vaig pensar que podia morir, però era millor això que continuar vivint en un malson».  Ara, mesos després, l’Elisabeth treballa com a intèrpret per a una petita oenagé espanyola que opera a Mória, Rowing Together. Però encara té por que els seus capturadors la puguin trobar i encara continua esperant els seus documents.