Els 80 hipopòtams d'Escobar

Hi ha moltes coses que han d’estar fent que Pablo Escobar es trenqui de riure al seu sepulcre de Medellín («¡Una pel·lícula! ¡Sobre mi!»), o on sigui que van després de mortes les ànimes dels narcos sense ànima, entre d’altres veure com ha crescut la seva petita família d’hipopòtams. El ‘capo’ va deixar en herència víudes i orfes per tot Colòmbia, i un país corcat per la corrupció de la droga, filtrat per la cultura dels diners fàcils i llastat per la inopinada fama que arrossega darrere de si la cocaïna, però també va deixar els seus hipopòtams, que ja no són els quatre que va manar importar des d’un continent llunyà sinó la colònia més gran de la qual es té notícia fora de l’Àfrica. I així ha d’estar Escobar, rient des del més enllà («¡Els meus hipopòtams!), mentre les autoritats de Colòmbia es rasquen el cap preguntant-se què fer amb l’únic regal al cap i a la fi simpàtic que va deixar al país.

Aquells quatre animals –l’hipopòtam Pepe i tres complaents femelles– formaven part del delirant projecte d’un home delirant de tenir el seu propi zoològic privat. El va tirar endavant, com la majoria de les coses que es va proposar. Entre els exemplars de fauna autòctona i els que va manar portar d’altres països va acabar formant una col·lecció notable, on brillaven pel seu exotisme les girafes, els rinoceronts, els elefants i els hipopòtams; una trista demostració que els diners del narco ho podien comprar tot. Del pòquer de criatures fabuloses, les úniques que van sobreviure a la mort d’Escobar i a l’abandonament en què va quedar durant un temps l’Hacienda Nápoles –seu de l’imperi i del seu parc animal– van ser els hipopòtams. El Pepe va mostrar qualitats de semental i el ramat va començar a créixer.

Albiraments diversos

En teoria, els hipopòtams, igual com la resta de béns d’Escobar, havien passat a mans de l’Estat. Però un hipopòtam no atén les lleis de confiscació de propietats. Es va imposar, en canvi, la llei de la selva –o de la naturalesa–, i alguns exemplars del cada vegada més nombrós ramat van començar a traspassar els límits de la finca. Van començar a campar. Corrien els primers anys d’aquest segle quan als mitjans de comunicació colombians es va popularitzar la paraula ‘albirament’ referida als hipopòtams del narco. Camperols de la regió albiraven hipopòtams fora de l’Hacienda Nápoles. Pescadors de la regió albiraven hipopòtams mentre pescaven. Veïns de la regió albiraven hipopòtams caminant pels seus pobles.

Una foto famosa d’aquells temps mostra un grup de soldats colombians posant ufans al costat del cadàver d’un hipopòtam a la ribera d’un riu de la regió. Les entitats animalistes van posar el crit al cel i la seva protesta va arrelar en l’aprovació d’una llei que prohibia la caça d’hipopòtams al territori nacional. En el seu particular més enllà, el narco per antonomàsia no podia parar de petar-se de riure.

L’hipopòtam abatut era el Pepe.

Espècies invasores

Els hipopòtams es van servir de la principal artèria fluvial del país, el riu Magdalena, per escampar-se per una àrea que en el dia d’avui és de prop de 2.000 quilòmetres quadrats, pràcticament la superfície d’un país com Luxemburg. D’acord amb un estudi recent de l’Institut Humboldt, la Universitat Javeriana i la Corporació Autònoma Regional de les Conques dels Ríos Negro i Nare (Cornare), els quatre hipopòtams d’Escobar s’han transformat amb el temps en un saludable ramat d’entre 65 i 80 exemplars, i es calcula que podrien ser 150 dins de 10 anys i 400 d’aquí al 2050.

Els felins que a l’Àfrica són els seus depredadors naturals a Colòmbia no existeixen, el clima és perfecte, està prohibit caçar-los i poden reproduir-se al seu aire i sense control. No és difícil imaginar per què d’una anècdota que s’explicava amb un somriure a la boca s’han convertit en un problema. Quan es parla d’espècies invasores se sol tractar de petits insectes, crancs, colònies de peixos. No hi ha casos coneguts d’una administració obligada a lidiar amb una invasió d’hipopòtams. Són grans i pesen. Són majestàtics.

«Aquests animals tenen a favor seu les característiques d’hàbitat de la regió del Magdalena Medio, que són bastant similars a les de les valls i plans inundables estacionals dels grans afluents africans, d’on és nativa l’espècie», diu el document que va fer públic el Humboldt per donar compte de la situació.

El mateix document alerta dels riscos que suposa la multiplicació de l’espècie, que són nombrosos: l’alteració del paisatge i d’«els processos ecològics a diferents escales», «la seva territorialitat a les zones d’ocupació», la seva capacitat per minvar la vegetació natural («a causa de la seva alimentació amb plantes herbàcies») i la possibilitat que els seus excrements contaminin les aigües i posin en perill l’activitat pesquera al Magdalena. «Defequen molt a les zones i pous on viuen i això pot deixar els peixos sense oxigen», va declarar a la revista ‘Semana’ el biòleg de la Universitat Javeriana Germán Jiménez, un dels que més de prop ha estudiat aquests nous veïns.

Un exèrcit depredador

Per molt simpàtics que resultin els hipopòtams de la foto, la seva expansió a la regió del Magdalena Medio –en altre temps una zona d’intensa violència– és un problema seriós, un llegat de malson, com tots els del narco. Els vídeos gravats per habitants de pobles com Doradal i Puerto Berrío en els quals apareixen exemplars dels gegantins animals passejant pel carrer es van considerar durant un temps divertits, però ara l’amenaça de dispersió de l’espècie és més semblant a l’avenç d’un exèrcit depredador. Els investigadors han fet un mapa de les capçaleres municipals on podrien arribar en poc temps i res indica que els seus habitants esperin l’arribada dels gegants amb il·lusió.

El Govern i les institucions colombianes han intentat solucionar el problema per la via d’una massiva castració de mascles, però només van aconseguir que cinc passessin pel quiròfan; no va donar resultat. Al seu dia es va parlar de ressituar-los en zoològics, però la idea tampoc va prosperar, potser perquè algú es va adonar que ja n’hi havia massa.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

S’ha considerat la possibilitat de tornar-los al continent africà, en una improbable operació que faria les delícies dels cronistes de mig món, però des de la comunitat científica es va advertir que no era viable: la configuració genètica dels animals nascuts i desenvolupats a Colòmbia no és la mateixa que la dels seus avantpassats, i s’ignora què podria resultar de la trobada amb els seus parents africans.  «Els estaríem fent un mal als hipopòtams de l’Àfrica», va declarar Jiménez.

La crida de l’Institut Humboldt per a la «consolidació» d’un pla concret i l’assignació de més recursos financers per gestionar la situació és simptomàtica que ja no es pensa en altres termes que no siguin els de, justament, controlar la situació. Colòmbia té hipopòtams. Els hi va donar el delinqüent més famós i sanguinari de la seva recent història. El molt narco s’estarà rient a gust a la seva tomba.