EL RECICLATGE VEN

Aquest mercat (de roba de segona mà) és una festa

Nascut fa deu anys en un carreró de Poblenou, el Two Market ja és tot un fenomen

Aquest mercat (de roba de segona mà) és una festa
5
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

«Aquest lloc és aclaparador, hi ha massa gent i la roba no mola. Sisplau, no publiqui res». És el prec irònic d’una jove que no vol contribuir encara més a l’èxit del mercat ambulant ‘Tot a 1 euro’ de Two Market, que se celebra a la megataverna L’ Ovella Negra del barri de Poblenou de Barcelona. Ella i la seva amiga han vingut expressament des de Moià, que està a una hora amb cotxe, i després de remenar molt s’han emportat, entre altres coses, «¡un abric de Nova York per 1 euro!». 

Sota el lema ‘Reutilitzar és la millor manera de reciclar’, aquest popular mercat ambulant reuneix cada primer diumenge de mes entre 1.700 i 2.000 persones que paguen 1 euro per entrar a comprar. El públic és molt variat, però cada vegada hi ha més grups d’adolescents i joves que acudeixen atrets tant pel ganxo de ‘Tot a 1 euro’ com per la filosofia del moviment ‘second hand’. 

Darrere d’aquest fenomen hi ha Josep Puig, un arquitecte aficionat a la pintura que el 2009 es va quedar sense blanca per la crisi. «El Two Market va néixer en un carreró de Poblenou –rebobina mentre observa el cabal humà que entra i surt de la nau del carrer Zamora–. Un amic em va cedir una sala per pintar a canvi que organitzés un esdeveniment. Ni jo ni els meus amics teníem un duro, així que vaig muntar un mercat ambulant de segona mà».

«Els joves
tenen integrat
el reciclatge
des de nens»,
afirma Josep Puig, impulsor del
Two Market

De la pura necessitat va néixer aquest Brick Lane barceloní, amb referència al popular mercat de l’East End londinenc. De fet, el ‘Tot a 1 euro’ és una reminiscència de l’època en què el seu impulsor anava als Encants de les Glòries buscant velles teles utilitzades per 1 euro per pintar a sobre. A l’octubre es van complir 10 anys del primer Two Market, que després va passar al Born i finalment a L’Ovella Negra, que posa els seus 2.000 metres quadrats a disposició d’un esdeveniment la filosofia del qual comparteix al cent per cent. 

¿Filosofia o butxaca?

«Des de fa un any li he fet un gir per atraure el públic jove, amb publicitat a Instagram i una col·laboració amb el Carnet Jove –explica Puig–. M’encanta aquest públic per l’ambient que crea i perquè s’expressa i es comunica d’una altra manera. Si entres al seu fil, això corre com la pólvora». ¿Però hi venen per la filosofia o per la butxaca? «Venen pel ‘Tot a 1 euro’ i pel reciclatge, que ja tenen integrat des de petits».

La immensa majoria de les 100 parades de roba, bijuteria, llibres i trastos diversos no són professionals, sinó persones que treuen la seva casa al carrer, com la Mari Sola Gómez. «Em sap greu vendre la meva roba a 1 euro, però sé que la gent la comprarà –explica–. En canvi, vendre una samarreta que m’ha costat 25 euros per 10 va ser molt difícil. Traient les despeses, aquí m’hi guanyo uns 100 euros». 

Des de primera hora del matí, es formen llargues cues per accedir al Two Market. / SERGI CONESA

És l’una del migdia i a l’interior de la nau retruny ‘California Dreamin’’ de The Mamas & The Papas. Entre la música, l’aire carregat per la gentada i les cerveses a la barra, l’ambient no té res a veure amb les asèptiques botigues clòniques dels eixos comercials que fan olor d’ambientador. Pels joves que busquen a les parades, venir aquí és com allargar la festa. 

La possibilitat de trobar peces úniques a un preu irrisori, el bon rotllo i la filosofia del reciclatge atrauen les noves generacions. Que els joves d’avui són més compromesos amb el medi ambient i els drets humans és una cosa que les grans multinacionals de la ‘fast fashion’ van detectar de seguida. Per això les marques treuen línies de roba «conscient» o «ecològica», que col·loquin contenidors per recollir la roba utilitzada a les seves botigues o que inventin lemes com aquest de Zara: ‘Volem crear moda que sigui ‘Right to Wear’: atractiva, ètica i de qualitat’.

Canvi del model

Amb tan sols 20 anys, Ignasi Eiriz es va plantar a Dacca (Bangladesh) per conèixer de primera mà la situació en una de les capitals mundials del tèxtil, i amb 21 ha llançat l’aplicació Ethical Time, que permet comprar roba amb verificació ètica i sostenible. Per a ell, «les coses no canvien llançant línies eco». «El que s’ha de fer –assegura– és un canvi estructural de la indústria tèxtil i del model econòmic».

La seva reflexió va més enllà de les grans corporacions i arriba al sector de la roba de segona mà, que està experimentant un creixement molt més gran que el de la roba nova. Ethical Time està a punt d’iniciar una campanya per explicar que «la roba de segona mà no és més sostenible que la roba nova sostenible, perquè l’impacte de comprar a una petita marca de roba sostenible és molt més gran que fer-ho a les grans xarxes de distribució de roba de segona mà».

Un pressupost
molt
limitat no arriba per
comprar roba
nova ètica i
sostenible

«Buscar benefici a partir de la roba que ja no necessitem per comprar-ne una altra no deixa de ser consumisme», afirma Eiriz. Per ell, la pregunta clau que acabaria definitivament amb el culte al que és nou i, per tant, amb l’actual model econòmic depredador és: «¿Realment necessito aquesta samarreta?». I si la necessito, ¿on la compro per ser coherent amb els meus valors?

Notícies relacionades

La plataforma Ethical Time rep moltes visites de joves implicats en moviments com Fridays for Future, Extinction Rebellion o el veganisme. No obstant, la realitat és que la majoria d’ells tenen pressupostos limitadíssims que no els arriba per a una samarreta amb denominació d’origen ètica i sostenible.

D’aquesta constatació neix la primera edició del mercat de roba sostenible Ethical Market, que se celebrarà el pròxim 3 de desembre al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Dirigit explícitament a joves, tindrà barra i musica en viu, la qual cosa vol corroborar la fórmula del Two Market que combina valors i bon rotllo.