EL PERSONATGE DE LA SETMANA

Shakira no es rendeix

Es llegeix en minuts
Shakira no es rendeix

Pot ser que la premsa i el públic celebrin les alegries dels famosos, però tampoc fan escarafalls de les seves desgràcies: l’infortuni de les celebrities exerceix de balança per a l’ànim dels seus seguidors, que les envegen i agraeixen que, de tant en tant, els passin coses desagradables. En ocasions, fins i tot, les desgràcies serveixen per posar cara a algú que et sonava (o no), però no sabies quina pinta tenia: és el cas de Harvey Weinstein, que ha passat d’anònim productor cinematogràfic a Porc Màxim de Hollywood des que el van acusar d’excedir-se amb una colla d’actrius. No és el cas de Shakira Isabel Mebarak Ripoll (Barranquilla, 1977), la cantant colombiana amb un físic esplèndid (¡i quins refilets!) conegut urbi et orbi.

El que concita el morbo al voltant de la seva persona és el fet que, fins ara, la seva vida semblava un conte de fades, un somni fet realitat, i ara s’han descobert algunes esquerdes en el relat, sobre les quals la premsa del cor i l’altra –¡n’hi ha per a tothom, nois!– s’han llançat com feres.

Informes catastròfics

Els informes més catastròfics parlen d’una afecció a les cordes vocals que pot perjudicar (o no, Adele va quedar estupendament després de l’operació) els seus inconfusibles refilets trencadissos; d’una crisi conjugal tremebunda amb el seu futbolista de capçalera, Gerard Piqué -se’ns hauria d’haver acudit un àlies conjunt, com el Brangelina de Brad Pitt Angelina Jolie, però em temo que Shakipiq sona fatal- i d’una possible evasió de capitals, taxada en prop de 32 milions d’euros aparcats a Malta, segons es va dir després de la publicació dels Paradise Papers

No se sap fins a quin punt hi ha exageracions en aquests assumptes, però és indubtable que el públic que tant l’estima i que tant celebrava la seva existència ideal s’ho està passant pipa amb els seus problemes. Pot ser que hi hagi algú, fins i tot, que se senti alleujat i torni de més bon humor a la seva existència estèril després de tenir notícia d’una nova desgràcia del seu ídol. La condició humana és la que és, amics.

El triomf al cap

Gira anul·lada, possible intervenció quirúrgica, plorera en una creperia de Barcelona davant els nens perquè Piqué ha tornat a arribar tard, tristesa per la mort del modista Azzedine Alaia, problemes amb la justícia per uns Papers de no res…Els que tinguin mania a Shakira es deuen estar posant les botes, però si fem una ullada a la seva carrera, arribarem a la conclusió que fan falta desgràcies més grans per enfonsar-la: aquesta dona ha tingut el triomf al cap des de la nit en què el seu pare la va portar a un restaurant libanès i ella, a la tendra edat de 4 anys, es va obsessionar amb la dansa del ventre en particular i per la música, en general. 

No era fàcil convertir-se en una estrella global sortint de Barranquilla

Shakira ja existia abans de ser la Shakira que tots coneixem: va ­gravar el seu primer disc als 14 anys, encara que no el va comprar ningú i actualment és introbable. No la van voler al cor de l’església de l’escola catòlica on anava -su­posem que per suggeriment de la seva mare, d’origen català- per culpa del seu to de veu, ja que al capellà li va semblar massa estrident, encara que després fos aquell to, aquell gemec trencat, el que la va fer mundialment ­famosa.

 No era fàcil convertir-se en una estrella global sortint de ­Barranquilla -o de Bogotà, és igual- i el més normal era que s’hagués quedat pel camí o que, com a màxim, hagués triomfat a nivell local o a nivell hispà. Però ella ho va aconseguir: es va posar a cantar en anglès, idioma que no dominava, i es va benefi­ciar d’una d’aquelles estranyes adopcions que es marquen a vegades els ianquis amb gent que els fa gràcia. 

Notícies relacionades

En un temps raonablement breu, Shakira es va convertir en una estrella global, amb 70 milions de discos venuts, 100 milions de seguidors a Facebook -rècord que comparteix únicament amb el futbolista Cristiano Ronaldo-, duets amb Pitbull Rihanna, gires mundials amb tot el paper venut i fins i tot una fundació pròpia, Pies Descalzos, per fer el bé entre els nens pobres de Llatinoamèrica. No està gens malament per a una noia de Barranquilla, ¿oi?

No hi ha res sorprenent o renovador en les seves propostes musicals, però això no sembla tenir cap mena d’importància. Passa el mateix amb Madonna o amb Lady Gaga: totes són dones que han apostat fort per elles mateixes i els ha sortit bé. En el cas de Shakira, és poc probable que les desgràcies que ara l’afligeixen aconsegueixin tombar-la: la nena va llançada des que tenia 4 anys.