Si amb tot el que tens no ets feliç

La periodista madura escrivia en un diari nacional. Sempre atenta al sorgiment de noves tendències, seguia mitjans molt petits. Com aquell magazín digital de cultura post hipster. Va ser així com va arribar a la tasca de la periodista joveníssima i com va començar a seguir-la a Instagram.

Llavors la joveneta va escriure al seu compte de Twitter: «Sé que això és de mala feminista però ¿què fa aquesta senyora mamarratxa seguint-me a les xarxes socials? Em fa fàstic el seu careto».

Ho sap. Va pensar la madura. Perquè ell no havia sigut precisament discret. Per a ell jo era una presa per lluir. El «chorbo» (li deien així), el de la periodista jove, s'havia ficat al llit amb la periodista madura. Una, 22 anys; l'altra, 50; ell, 34. La madura no es va esforçar gaire ni poc per aconseguir-lo. Ell l'hi va posar en safata. I no li va dir que tenia nòvia. La madura se'n va assabentar, precisament, perquè la joveneta postejava la seva vida a les xarxes socials. Casualitat.

«Però, si de veritat ho sap, no seria tan kamikaze de penjar aquesta boutade que poden llegir 1.500 persones que probablement també ho saben, i quedar com una boja».

La jove era exhibicionista i, tant a les xarxes com als seus articles, parlava de la seva ansietat, dels seus trastorns del son, dels seus atacs de pànic, de la seva addicció a la cafeïna, dels seus problemes amb la coca, de la claustrofòbia, de la devoció per La Oreja de Van Gogh, del fet que a vegades estava tan malament que s'havia de tancar al lavabo de la Facultat de Filologia a plorar.

La madura sabia el que era una depressió. Hi havia passat. Per això sabia que en una depressió hi ha molt d'autocomplaença, de victimisme. Perquè s'obté el que s'anomenen «els guanys secundaris». O sigui, les atencions dels altres: pobreta, tan malament com està.

Entenia la joveneta perquè havia sigut com ella. La mateixa nena guapa, intel·ligent, emocionalment dependent. El paral·lelisme era tan recargolat que feia por. Quan ella tenia 21 anys també va tenir un nòvio amb 10 anys més que també li era infidel amb una senyora molt més gran. (Ai, el mite eròtic dels braços de la dona madura). Però mai va ser tan autodestructiva per criticar-la en públic. Llavors les xarxes socials no eren cibernètiques, sinó reals. Elles coincidien en bars i en festes. S'intercanviaven mirades gèlides i punt. Ella mai es va rebaixar a demostrar que ho sabia i que li importava, i molt menys a donar un espectacle gratuït a tercers.

No, no podia saber-ho, va pensar. Simplement s'havia unit a la moda tan comuna entre la gent de la seva edat; aquesta del haterisme. Carregar perquè sí contra algú conegut en xarxes socials, confiant que això li faria guanyar seguidors. La resta havia sigut pura casualitat.

Ai, estimada, va pensar la madura des de la saviesa que dona l'experiència. El fet que quan et segueixo en un perfil social l'hi comentis al món dient el fàstic que et fa la meva cara en lloc d'ignorar-ho revela que em dones molta importància. Una persona madura no perd el temps criticant coses que ni li van ni li venen perquè sempre ens sobren les coses que ens agraden i de les quals podem parlar. Totes les manifestacions de rebuig tenen en comú l'existència d'un alt valor relacional: només odiem a qui de veritat ens importa. L'agressivitat li permet a l'algú sense autoestima construir una imatge de si forta, poderosa, dominant. I la noia no devia tenir gaire autoestima perquè si la tingués no necessitaria estar constantment penjant fotos seves per validar-se.

Ets tan exigent amb tu mateixa que no estàs satisfeta amb el teu propi èxit, que és molt. Tampoc estàs contenta amb el teu cos. Ets bellíssima i no obstant no fas més que queixar-te a les xarxes que hauries d'anar més al gimnàs. Així no només no construeixes, et destrueixes. I aquesta ànsia destructiva la projectes en altres. Com que t'odies a tu mateixa, ens odies a les altres. Transferència relacional, es diu.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Tu no ets feminista. Supera-ho. T'has posat aquest adjectiu a tu mateixa perquè està de moda, perquè en aquesta web fantàstica i plàstica en què escrius mola dir que ho ets. Però una dona feminista mai en critica una altra pel seu físic. El meu, per cert, al teu chorbo no li va fer cap fàstic.

No va sentir ràbia, va entendre coses. Qui no aprecia una flor, mai podrà apreciar un ram. Això és: si amb tot el que tens no ets feliç, no podries ser-ho amb el que et falta.