Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural: "S’ha avançat amb el català, però a l’escola no s’està aplicant la llei"

El president d’Òmnium ofereix la seva primera entrevista després de ser reelegit en el càrrec, a finals de maig, per quatre anys més

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural: "S’ha avançat amb el català, però a l’escola no s’està aplicant la llei"
4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Quins són els reptes d’aquest mandat?

Hi ha molta fragmentació i polarització, però hi ha dos grans consensos: que Catalunya és una nació i que som un sol poble. És a dir, una nació que es defineix per la seva capacitat integradora i que històricament ha fet de la immigració un motor de creixement. No obstant, a causa de la situació política, no acaben de materialitzar-se. A través de la reconstrucció d’aquests consensos volem arribar a la reconstrucció de l’hegemonia social.

¿Com?

Ens hem focalitzat en la defensa i promoció del català. Durant anys no ha sigut una prioritat, ni política ni social, i això ha coincidit amb l’arribada de dos milions de persones, que no han pogut conèixer la llengua pròpia del país. En l’oferta de classes de català hem aconseguit resultats espectaculars, fa dos anys hi havia llistes d’espera a tots els municipis.

És un dels objectius del Pacte Nacional per la Llengua. ¿Quin balanç fa del seu primer any?

És un pacte molt ambiciós a quatre anys vista. El balanç és positiu, en coneixement de la llengua s’ha avançat una barbaritat. Ara l’objectiu més immediat és l’escola. No s’està aplicant la llei, que diu que el català és la llengua vehicular de l’escola. Hem de garantir que l’escola sigui en català en tot el sistema.

¿I no és així?

En l’aspecte normatiu està tot escrit, però durant dècades hi ha hagut negligència a l’hora de fer-la complir. No es compleix la normativa en l’ensenyament primari i, amb percentatges escandalosos, a l’ESO i batxillerat. Es garanteix el coneixement de català, però no és suficient. El català no pot ser només la llengua dels exàmens i els deures, és molt antipàtic. S’ha de posar el focus en el lleure, el menjador o les extraescolars.

¿De quina manera?

Cal incidir on els nens i joves socialitzen. En el consum cultural, el seu àmbit són les plataformes, no TV3. No hi havia creadors de contingut en català i avui han crescut un 75%. En l’esport, és molt important el paper dels entrenadors.

Si el Tribunal Constitucional imposa un 25% de classes en castellà, ¿quina ha de ser la resposta?

Fa dos anys que ho treballem dins de SOM Escola, però no sabem què pot dir el TC. En funció d’això, es mesurarà la magnitud de la resposta. Només el Parlament té sobirania per determinar el que passa a l’escola. A Europa els tribunals no determinen el sistema educatiu i molt menys la seva llengua. Si passa, donarem una resposta de país.

¿Com valora el Govern i quina relació hi té?

No coincidim en gaires coses, però des del primer minut vam voler treballar en el que podíem estar d’acord, com la llengua. Hi ha molts indicis de coses positives: la creació d’una conselleria de Política Lingüística o que s’hagi dotat de pressupost el Pacte Nacional. Ara el gran repte és donar a la llengua la importància que té, no només des d’aquesta conselleria, sinó des de tots els àmbits de l’Executiu.

¿Quina relació té amb el nou president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila? ¿Estan preparant la Diada?

No vam trigar ni 48 hores a citar-nos i ja ens hem vist en tres ocasions, a més d’altres vegades que hem coincidit. La relació amb l’ANC és esplèndida, cordial i molt lleial. La Diada encara està en una fase prèvia, però és el moment de mobilitzar al carrer. Tot i que el 2026 no sigui el 2010.

¿Quin paper tindrà Òmnium en el nou cicle electoral?

Som una entitat de la societat civil, però el seguim amb molt interès. En les municipals, veurem si es confirma el creixement de l’extrema dreta catalana. I a l’Estat, hi pot haver un govern de dreta i extrema dreta, que ja hem vist com actua al País Valencià i a les Illes (Balears). Estem treballant en aquest escenari, que obligaria a una reacció de país molt contundent, de la mateixa manera que contemplem que es reediti una majoria similar a l’actual.

¿I en aquest cas?

Una vegada abordada l’amnistia, cal abordar el conflicte polític

La llei d’amnistia no ha servit encara per a tots els condemnats. Puigdemont no ha pogut tornar.

L’amnistia va ser una conquesta excepcional, que està sent sabotejada. El poder judicial no és ningú per opinar sobre les lleis, les ha d’aplicar, li agradin o no. No ha fet la seva transició democràtica.

¿Com valora la proposta de finançament?

Qualsevol avanç és positiu, però si tenim en compte el dèficit fiscal acumulat sempre serà insuficient.

S’han tramitat els pressupostos de la Generalitat sense resoldre la recaptació de l’IRPF.

És bo que hi hagi pressupostos, però la concreció està molt per sota de les expectatives en termes nacionals.

Notícies relacionades

¿Recolza els cordons sanitaris contra Aliança Catalana?

Posicions d’extrema dreta, xenòfobes i antiimmigració són un perill per a la cohesió. El repte és semblant al dels anys 60 i 70, cal incorporar a la catalanitat la gent que ve. No sé si els cordons són efectius, però sí que ho és fer polítiques sobre aquestes qüestions.

Temes:

Govern ANC