El jutge demana a Suïssa més informació d’un banc pel cas Plus Ultra

Un dia abans d’enviar els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) al despatx de l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero, el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ja sabia que les autoritats suïsses tenen sobre la taula les últimes sol·licituds d’auxili judicial internacional que ell havia reclamat a través del Ministeri de Justícia.

La sol·licitud d’informació afecta un banc establert a Zuric en el qual la investigació centra les seves sospites per haver presumptament participat en les operacions de blanqueig del rescat de 53 milions d’euros que el Govern de Pedro Sánchez va concedir a l’aerolínia Plus Ultra. Així s’acredita en un ofici remès al jutge per la Sotsdirecció General de Cooperació Jurídica Internacional del ministeri dirigit per Félix Bolaños al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La col·laboració de Suïssa és vital perquè el magistrat pugui elaborar un dibuix complet de la trama de presumpte tràfic d’influències i blanqueig de capitals en el vèrtex situa l’expresident Zapatero, ja que va ser una petició d’informació de les autoritats suïsses i franceses les que van permetre a la Fiscalia Anticorrupció endinsar-se en els manejos del grup d’empresaris veneçolans i espanyols involucrats en aquesta operativa.

S’investigava, concretament, una malversació de fons públics dels Programes veneçolans de distribució d’aliments subvencionats CLAP (Comitès Locals de Proveïment i Producció) així com amb la venda d’or del Banc Veneçolà a través de la societat dels Emirats Àrabs Noor Capital S.L. utilitzant societats interposades.

Sospites dels EUA

Mbaer Merchant Bank, una petita entitat situada al cantó de Zuric, no és desconegut per a les agències antifrau, ja que ja es troba sota el focus de l’Agència de Control de Delictes Financers del Govern dels Estats Units (FinCEN), segons va publicar al seu dia El País. A més d’haver pogut compartir amb els directius de Plus Ultra els beneficis dels CLAP veneçolans el Departament del Tresor dels EUA l’assenyala com a possible via utilitzada per altres xarxes de blanqueig vinculades a l’Iran i Rússia en relació amb el petroli del país caribeny.

Pel que fa a l’holandès Simon Verhoeven, amo d’una propietat a Palma de Mallorca, la fiscal Elena Lorente assenyala en un dels seus escrits la seva vinculació amb les societats Bluecap Consulting Group S.L, la ginebrina Bluecap Invenstment S.A. i la britànica Bluecap Corporation LTD, presumptament vinculades amb aquesta xarxa de blanqueig.

Préstecs "reemborsats"

Notícies relacionades

Una desfilada accidentada: la bandera d'Espanya cau durant la celebració del Dia de les Forces Armades a Vigo

Junts obre la carrera cap a les municipals entrant al cos a cos amb Aliança: «Una cosa és parlar clar i l’altra insultar»

En una comissió rogatòria anterior, remesa per Suïssa el juliol del 2024, s’esmenta que en la declaració prestada per Verhoeven a la Fiscalia de Ginebra va manifestar que les seves tres societats:Allpa Wira Trading UK., Wailea Investment LTD. i Valerian Corporation– haurien realitzat uns contractes de préstec amb la societat espanyola Plus Ultra que va aportar al fiscal suís, "si bé no ens van ser remesos juntament amb la inicial petició de Comissió Rogatòria", afegeix. Per aquesta raó el jutge Calama realitza una nova petició a les autoritats suïsses.

En la mateixa declaració, Verhoeven va manifestar que aquests préstecs "van ser íntegrament reemborsats per Plus Ultra", presidida per Julio Martínez Sola, sense aportar més dades sobre quan i com es van portar a terme aquestes devolucions. Això constitueix altres dades rellevants per a la investigació a Espanya.