Fernández Díaz i el seu número dos coincideixen a negar la Kitchen

L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, van negar ahir en el judici de la Kitchen que se celebra a l’Audiència Nacional haver encapçalat aquesta operació parapolicial que es va desenvolupar entre el 2013 i el 2014 per robar proves a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, de la caixa b del partit.

No obstant, l’exministre va desmentir Martínez i va negar haver-li preguntat el juliol del 2013 si el xòfer de Luis Bárcenas era confident de la policia: "Entre el 2013 i el 2015 jo no sabia res d’això", va afirmar l’expolític del PP, que va insistir que va conèixer l’operació parapolicial contra l’extresorer del PP per la premsa el 2015. "Si es digués que aquesta trucada va ser a finals del 2015 o del 2016 hauria dit: ‘Doncs podia haver sigut’, però l’any 2013 jo no sabia res d’aquesta operació", va completar Fernández Díaz.

Quan el seu advocat, Jesús Mandri, li va preguntar una altra vegada si coneixia la captació del xòfer de l’extresorer del PP Sergio Ríos, l’exministre ho va rebutjar de ple. "En absolut. Si no sabia que existia no podia interessar-me per una cosa que no sabia que existia", va dir. La captació del xòfer de Bárcenas és rellevant en el cas Kitchen perquè se li van pagar 2.000 euros mensuals de fons reservats del Ministeri de l’Interior a canvi d’espiar el matrimoni de l’extresorer.

Prèviament, Francisco Mar tínez havia assegurat que Fernández Díaz li va demanar que s’assabentés de la captació de Sergio Ríos: "Jo no en tenia ni idea ni el ministre tampoc. Li vaig preguntar a Eugenio Pino, però no em contesta immediatament. Després m’ho confirma i l’hi dic al ministre, que mai em va dir com se’n va assabentar", va explicar l’exsecretari d’Estat.

"Ningú em va parlar d’aquesta operació Kitchen", va respondre després en diverses ocasions durant la seva declaració Fernández Díaz, que va durar menys d’una hora, i en la qual també va negar que Francisco Martínez li hagués enviat missatges sobre l’operativa parapolicial contra l’extresorer del PP, que l’exsecretari d’Estat de Seguretat va assegurar en la instrucció que sí que li havia remès, i que va protocolitzar en dues actes notarials.

Clonatge de dispositius

En concret, Fernández Díaz va voler assenyalar que no reconeix els missatges suposadament enviats a Francisco Martínez que l’informen sobre el clonatge dels dispositius de Bárcenas, que es va portar a terme per part d’agents de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia Nacional en una cafeteria de Madrid, o bé interessant-se sobre el xòfer de Bárcenas.

Un dels missatges, que va ser reproduït en la vista oral, estava datat el 18 d’octubre del 2013 i deia, literalment: "L’operació es va realitzar amb èxit. S’ha bolcat tot (2 iPhone i 1 iPad). Demà tindrem l’informe. Segons diu l’informador (veurem si és així), aquest material l’havia donat B als advocats per poder obtenir a través d’ells els telèfons i altres dades de la seva agenda, per contactar amb ells per poder preparar la seva defensa jurídica".

En el mateix sentit, va negar haver ordenat als policies els seguiments a la família de Bárcenas, que entressin al local de pintures de la dona de l’exsenador per Cantàbria, Rosalía Iglesias, o que es copiés el mòbil de l’extresorer. "Són unes qüestions operatives i el ministre no se n’encarrega", va concloure.

En un altre moment, l’exministre del PP va recordar al tribunal que ell no es trobava als papers de Bárcenas com a perceptor dels fons en b, per la qual cosa personalment no li podia interessar o preocupar perquè no estava entre les persones que sí que van cobrar els sobresous.

Fons reservats

Notícies relacionades

Orriols ultima el fitxatge del Míster Girona 2008 com a candidat a les municipals del 2027

Els crítics d’ERC no aconsegueixen reunir les firmes per forçar una consulta i trencar els pactes amb Illa

Quant als fons reservats pagats al que va ser xòfer de l’extresorer del PP, Fernández Díaz va recordar que l’"ordre comunicada" que regula el pagament d’aquests diners, que es va publicar a finals dels anys 90 amb el socialista Juan Alberto Belloch, determina que els ministres no s’ocupen d’aquests pagaments.

Finalment, va negar haver tingut relació amb el comissari José Manuel Villarejo entre els anys 2013 i 2015, quan es va executar l’operació Kitchen contra Bárcenas: "En aquell període, cap [relació]. A principis de juny del 2016, recordo que es va jubilar el DAO, Eugenio Pino. Jo estava en campanya a Barcelona i em va trucar el cap de gabinet i em va dir que és tradició, quan es jubila el DAO de la Policia o de la Guàrdia Civil que es fa un acte d’homenatge. I vaig anar a Madrid. Allà hi havia la cúpula policial, i hi havia un comissari de paisà que se’m va acostar i em va dir que era el comissari Villarejo", va afegir.