El jutge veu en la carta de Sánchez del 2024 l’inici de la trama del PSOE

"És precisament en aquell període de reflexió quan per part de Santos Cerdán –exnúmero dos del PSOE – s’assenyala una reunió a la seu del PSOE al carrer Ferraz, que va tenir lloc el 26.04.2024", afegeix el magistrat en la interlocutòria sobre una presumpta trama dirigida a desestabilitzar els procediments judicials que afectaven el PSOE o el Govern.

"Així l’hi fa saber Leire (l’exmilitant socialista Leire Díez) a Vicente Fernández (expresident de la Sepi) quan li comunica ‘me’n vaig d’urgència a Madrid [...] m’ho ha manat Santos. Tenim informació que ajudaria el president’", continua la resolució. En la seva interlocutòria, el jutge detalla que en aquesta reunió del 26 de març van participar-hi també l’exmilitant socialista Leire Díez, l’empresari Javier Pérez Dolset i qui llavors era director de comunicació del PSOE, Ion Antolín.

Per a l’instructor, aquests fets resulten "penalment rellevants" ja que "es van desenvolupar amb l’objectiu d’obstaculitzar de forma sistemàtica i continuada qualsevol procediment judicial o actuació policial que pogués impactar directament o indirectament en els interessos del Govern o del PSOE, al capdavant dels quals se situa qui en aquell moment era el secretari d’organització del partit, Santos Cerdán".

El magistrat imputa Ana Fuentes, gerent del PSOE, l’exsecretari d’organització del partit que va acabar a la presó pel cas Koldo i avui en llibertat, Santos Cerdán, i sis persones més, en aquest nou front obert contra el partit, que es va conèixer quan els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es van personar a primera hora d’ahir a la seva seu central, al carrer de Ferraz de Madrid, per entregar un requeriment de documentació en relació amb aquesta investigació.

Investigats i delictes

Així, a més de Fuentes i Cerdán, ostenten la condició d’investigats en aquest procediment l’exmilitant socialista Leire Diez, l’empresari Javier Pérez Dolset i l’exconseller de Presidència de la Junta d’Andalusia, Gaspar Zarrías, a qui se suma Ismael Oliver, el primer advocat de Koldo García. Completen aquesta llista Jacobo Teijelo, que en l’actualitat exerceix la defensa de Santos Cerdán, i el capità de la Guàrdia Civil Juan Sánchez Yepes, que va formar part del Grup de Blanqueig de Capitals de l’UCO entre gener del 2008 i juliol del 2022, i que està imputat en el cas hidrocarburs. I tot i que sense imputar-los formalment, el magistrat assenyala indicis contra qui va ser la mà dreta de Cerdán i diputat per Jaén, Juan Francisco Serrano –que només pot ser investigat pel Tribunal Suprem–, i Juan Manuel Serrano, que va ser cap de gabinet de Pedro Sánchez al PSOE i després president de Correus.

Els delictes que s’atribueixen indiciàriament als investigats en aquest nou front judicial contra el PSOE, que varien en funció de les activitats desenvolupades per cadascun d’ells, són l’organització criminal, diversos suborns, inducció al fals testimoni, acusació falsa, falsedat en document mercantil (per emissió de factures falses), prevaricació, tràfic d’influències i delicte contra les institucions de l’Estat.

Sobre l’inici dels contactes d’aquesta trama, afegeix el jutge que l’ex número 3 del PSOE era coneixedor que Leire Díez, "moguda per interessos de l’àmbit personal, en algun moment previ havia desenvolupat certes activitats que tenien per objecte la ingerència en diversos procediments judicials". En aquesta activitat d’ingerència, la llavors militant actuava conjuntament amb l’empresari Pérez Dolset i la periodista Patricia López, ja morta. De moment, la investigació s’integra en el cas Sepi que va assumir el magistrat al desembre, i que tenia com a imputats Leire Díez, l’empresari basc Antxon Alonso i Vicente Fernández Guerrero, l’expresident de la Sepi, per una presumpta trama d’adjudicacions irregulars d’obra pública.

En execució del pla, que segons la interlocutòria hauria inclòs l’oferiment a funcionaris de la Guàrdia Civil, investigats i fiscals de remuneracions o favors a canvi d’informació o actes contraris a l’exercici del seu càrrec, "es va establir com a premissa atacar la correcta direcció de les investigacions en les esmentades causes judicials pels magistrats instructors", en concret amb les jutges Beatriz Biedma (germà de Sánchez) i Mercedes Alaya (Ere d’Andalusia); i l’instructor Juan Carlos Peinado (Begoña Gómez).

Per exemple, continua exposant el jutge, es van dirigir "successives denúncies sense fonament contra la magistrada encarregada de la instrucció de la causa en què està imputat David Sánchez Castejón (germà del president del Govern), la Fiscalia o l’UCO". És per això que Leire Díez "hauria comptat amb l’impuls i el suport intel·lectual i/o financer de la resta dels investigats".

Així, cita expressament "Santos Cerdán (que hauria acordat remunerar-la per aquests serveis amb la quantitat de 4.000 euros mensuals amb càrrec als fons del partit), Gaspar Zarrías (que prestaria la seva societat com a vehicle per portar a terme aquests pagaments i assessoria jurídica), Ismael Oliver (lletrat de part dels implicats i vehicle de pagament de les quantitats destinades a Leire Díez a través de les seves societats), Jacobo Teijelo (lletrat de Cerdán) i Sánchez Yepes (que també factura els seus serveis al PSOE) i Javier Pérez Dolset".

Rellevància penal

Notícies relacionades

Les defenses del cas David Sánchez encaren el judici amb "confiança"

Expedient a dues fiscals esmentades en el sumari del cas Zapatero

Per articular aquests pagaments "sense revelar qui era l’ordenant d’aquests s’haurien utilitzat societats dels investigats (Zarrías, Oliver i Teijelo) amb el presumible concert de la gerent de la secretaria d’organització del PSOE, Ana María Fuentes Pacheco, que emetia les oportunes ordres d’encàrrec sobre les quals elaborar factures falses que permetrien la transferència dels fons amb destinació a Leire Díez". La investigació feta fins al moment permet apreciar, segons el jutge, que l’organització va desplegar una activitat continuada i estructurada, articulada a través de diverses línies d’actuació coordinades entre si i orientades a la consecució de les seves finalitats.

En el si d’aquestes actuacions, haurien portat a terme diferents accions susceptibles de revestir rellevància penal. Com a mostra, assenyala que funcionaris públics van ser objecte d’oferiments de diversa índole amb una possible transcendència en el seu acompliment professional i "i es va materialitzar almenys un oferiment, en aquest cas de naturalesa merament econòmica, a un testimoni en un procediment judicial i amb l’objectiu d’adequar el seu testimoni als seus interessos". A més, continua el jutge, es van obtenir informacions qualificades com a secretes posteriorment utilitzades per a les seves finalitats i es va pretendre "influir en determinats càrrecs públics per a l’obtenció de resolucions conformes a les seves pretensions".