Audiència de Barcelona
El cunyat de l’expresident Quim Torra, a un pas d’ingressar a la presó per frau a Hisenda
El Suprem confirma la condemna de quatre anys i sis mesos de presó per a Josep Morell Vázquez i l’Audiència de Barcelona rebutja la seva petició de no ingressar a la presó
El cunyat de Torra, condemnat a quatre anys i mig de presó per frau fiscal
Fachada del Palacio de Justicia de Catalunya, sede del TSJC y de la Audiencia de Barcelona /
Josep Morell Vázquez, cunyat de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, està a un pas d’ingressar a la presó per complir una condemna de quatre anys i sis mesos per un delicte de frau a Hisenda i un altre d’insolvència punible per la venda d’unes parcel·les El Tribunal Suprem va confirmar a finals de l’any passat la pena imposada i el tribunal de la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona, que va ser qui el va jutjar en primera instància, li ha denegat la petició de suspensió de l’execució de la condemna per motius de salut i per la tramitació d’un possible indult, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. La defensa ha presentat un recurs contra aquesta resolució.
El març del 2021, l’Audiència de Barcelona va condemnar Josep Morell, el seu germà i una tercera persona a un any de presó com a cooperadors necessaris d’un frau a Hisenda, a més d’una multa de 170.000 euros, i a tres anys més i sis mesos de presó, més una altra sanció econòmica, per insolvència punible, delicte que consisteix a realitzar, estant en situació d’insolvència, actes que perjudiquen els creditors. Mesos després, el novembre del 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar aquesta resolució i el mes d’octubre passat va fer el mateix el Tribunal Suprem, que va desestimar els seus recursos. Ara la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona qui està tramitant l’execució d’aquesta sentència, tràmit en el qual els condemnats estan fent tot el possible per evitar l’ingrés a la presó.
La sentència del Suprem recull els fets provats per l’Audiència de Barcelona, que va ratificar la tesi de la Fiscalia de Barcelona i va declarar provat que, el 2009, Josep Morell i el seu germà van tancar, per «la mala situació econòmica i financera», l’empresa Piensos Suprem, de la qual eren administradors i que es dedicava a la producció de pinsos, i van decidir vendre les set parcel·les on s’ubicava la fàbrica, a Santa Coloma de Farners. Aquests terrenys eren propietat d’una altra societat, Can Roure SA, també de la família, que es limitava a ostentar els actius immobiliaris aportats pel pare dels ara condemnats, mort l’octubre del 2007.
El pla per enganyar el fisc
Els jutges remarquen en la resolució que els dos germans, «sabedors» que l’operació generaria per a Can Roure importants plusvàlues per les quals haurien de pagar impostos, «van decidir executar un pla encaminat, d’una banda, a amagar» a Hisenda l’obtenció d’aquests beneficis per no tributar i, en segon lloc, a «desvincular-se aparentment de l’esmentada societat per eludir qualsevol tipus de responsabilitat en l’eventual supòsit que es descobrís un frau» a l’Agència Tributària. El tribunal afegeix un tercer motiu: «despatrimonialitzar la societat per frustrar els eventuals procediments administratius o judicials d’execució dels crèdits públics pels deutes tributaris no satisfetes».
Per «dissenyar i executar» aquest pla, en què «s’utilitzarien diverses societats pantalla o instrumentals», els germans Morell, relaten els magistrats, «van comptar amb la imprescindible i conscient col·laboració» del tercer condemnat, Jorge A. P., que, per encàrrec seu, «va articular i va coordinar l’estratègia defraudatòria», utilitzant per a això un testaferro, si bé aquest no era coneixedor que les operacions «buscaven la finalitat fraudulenta perseguida» pels acusats.
Entramat de societats
Notícies relacionadesLa sentència recull les operacions que es van realitzar. El primer pas va ser l’«il·lícit projecte» de desvincular «aparentment» els germans Morell de Can Roure, valent-se d’un entramat de societats. Els jutges consideren que la desvinculació no es va produir realment, «ja que tots dos van continuar sent amos» de l’empresa i tenien «l’efectiu control». Precisen, en aquest sentit, que no van arribar a cobrar els 62.550 euros fixats com a preu de venda de les seves accions i que, a més, es va constituir una hipoteca sobre finques en les quals s’assentava la fàbrica per «garantir els deutes per impagament de salaris» als seus treballadors, «en el nom i representació dels quals van actuar els dos acusats en qualitat d’amos».
El preu per cinc terrenys venuts el juliol del 2010 va ser de 880.391 euros, més 158.410 euros d’IVA. El tribunal remarca que, per l’impost de societats, Can Roure hauria d’haver pagat a Hisenda 169.957 euros i només va ingressar 34,07 euros. Dels altres dos solars se’n van desprendre mesos abans, el desembre del 2009, per 238.963 euros, sense abonar 76.373 euros a l’Agència Tributària. La resolució determina que els acusats també van despatrimonialitzar Can Roure mitjançant retirades de fons en efectiu i traspassos de diners a altres companyies vinculades a aquesta empresa, entre altres operacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ordre La psicologia ho explica: les persones que necessiten tenir la casa sempre ordenada amaguen aquest tret emocional
- Salut José Abellán, cardiòleg i coautor d’un estudi de TCA i adolescents: «L’ús de les xarxes socials s’associa a comportaments compatibles amb trastorns de la conducta alimentària»
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- Una firma imputada justifica pagaments al despatx fundat per Montoro
- Corina Machado reclama diàleg amb Delcy Rodríguez per anar a eleccions
