L’Executiu crea una oficina per denunciar discriminació lingüística

Un any després de la signatura de l’acord amb partits, entitats i sindicats, el balanç que fa el Govern és "positiu". De les més de 200 iniciatives per impulsar durant aquests 12 mesos, un 62% ja estan completades, segons xifres facilitades per l’Executiu. De la resta, un 14% estan "avançades", un 22% estan "en marxa" i només un 2% "no s’han iniciat". També s’ha arribat al pressupost previst de més de 250 milions, malgrat la pròrroga pressupostària.

Durant l’acte, el Govern va reconèixer que queda "molta feina per fer", però també que el pacte ha permès "avançar prou en algunes àrees per parlar de transformació". El va defensar d’aquesta manera el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va destacar com una de les principals millores l’ampliació de cursos de català per a adults. Una de les polèmiques més grans que va haver d’afrontar Illa a l’arribar a la Generalitat van ser, justament, les llargues llistes d’espera d’aquest tipus d’ensenyament en els nivells més bàsics.

Més cursos per a migrants

Fa dos anys hi havia un 20% d’alumnes sense plaça, mentre que ara són només un 5% dels sol·licitants i, a més, s’ha incrementat el nombre absolut d’assistents a aquestes classes. Això s’ha aconseguit ampliant els cursos a moltes més comarques i ampliant els horaris, fet que era una de les principals demandes dels sol·licitants. Així, en un context d’alt creixement demogràfic per l’arribada de persones estrangeres, s’han destinat 8,8 milions a un pla de xoc per revertir la situació i s’ha aconseguit arribar a més de 135.000 places.

També s’ha creat un nou certificat de nivell A1 de català, el més bàsic, per facilitar l’aprenentatge de la llengua i la seva acreditació entre la població migrant. Paral·lelament, el Govern elabora una norma perquè el català es tingui en compte en la renovació de papers després de la regularització actualment en marxa. La normativa vigent ja té en compte el coneixement de català en alguns casos –especialment quan no hi ha un contracte laboral fix–, però fins ara, com que no disposava de materials ni exàmens d’A1, n’hi havia prou amb haver assistit a un curs de 45 hores.

Deures pendents

A banda d’aquesta qüestió, Illa va voler posar en valor algunes de les partides dels pressupostos de la Generalitat, que estan en plena tramitació parlamentària. Ha destacat els 21 milions destinats a ampliar les "aules d’acollida accelerada i intensiva" a les escoles o els 50 milions dedicats a l’àmbit digital per garantir la presència de la llengua a totes les pantalles i plataformes. "Cada euro destinat al català és una inversió", va afirmar el president.

Notícies relacionades

L’Audiència Nacional demana al PSOE documentació sobre la campanya electoral d’Illa el 2024

El TSJC investiga l’exconseller Joan Ignasi Elena per adjudicacions irregulars a Altafulla

Així mateix, el Govern també va presumir d’altres mesures com l’impuls d’una "política lingüística municipal", la signatura d’un conveni del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o altres iniciatives en l’àmbit sanitari.

En canvi, com a principals assignatures pendents, Illa va reconèixer que encara no s’ha pogut avançar en l’oficialitat del català a la UE, però es va mostrar convençut que serà possible en un futur i va acusar el PP de boicot. El que no va esmentar és que un any després no s’ha aconseguit articular un front comú entre tots els partits que defensen el català. Junts i la CUP, que se’n van desmarcar des de l’inici, continuen lluny d’afegir-se a l’acord impulsat inicialment pel Govern de Pere Aragonès i que va ser una de les condicions imposades per ERC en la investidura d’Illa.