El PP es juga ser independent de Vox i el PSOE, la supervivència

El calendari electoral ha viscut en els últims quatre mesos tres eleccions autonòmiques més: Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Tres victòries del PP insuficients, necessitades de Vox per governar. Moreno confia a marcar la diferència des d’un guió de centre moderat al qual s’abraça en una estratègia doble: frenar la fuga de vots cap a Santiago Abascal i atraure el vot de centre que al seu dia elegia el PSOE. ¿Bufar i xarrupar alhora? Aquesta estratègia per arreplegar-ho tot va funcionar el 2022, quan el PP andalús va aconseguir 58 diputats, els quatre últims agafats pels pèls, amb el repartiment de restes al seu favor a Cadis, Còrdova, Màlaga i Sevilla.

Moreno no para de dir que se la juga en 15.000 vots, un grapat en un cens electoral de 6,5 milions de votants. Tampoc deixa de demanar que ningú es relaxi de més en una campanya que volen mantenir amb la tensió baixa, en què el president, fins ara, ha evitat qualsevol xoc per anar de romeria en romeria i de fira en fira després de la Setmana Santa. Temen l’"excés de confiança", però treballaran per una campanya amable, relaxada i sense estridències, defensant el "miracle econòmic" i "el canvi" d’Andalusia.

Poc soroll, molta abraçada i molt somriure. Marca Juanma per sobre de les sigles del PP, ignorar Vox, atacar Pedro Sánchez i evitar el cos a cos amb els seus adversaris. S’ha d’evitar "l’embolic", diu el candidat del PP: l’embolic de pactar amb Vox o el d’un Govern del PSOE, incapaç, recorden cada dia, de tirar endavant uns Pressupostos. Virgencita, virgencita, que me quede como estoy, podria ser ben bé el lema de la campanya popular. Amb la força d’Andalusia és l’eslògan oficial.

El PSOE necessita acció

Hi haurà dos debats, els dos dilluns, un a TVE i un altre a Canal Sur, i poc més contacte entre els rivals. El marc de les eleccions andaluses, fixat per les enquestes, descriu un PP guanyador que surt a mantenir l’absoluta per no dependre de Vox i un PSOE que lluita per no baixar dels 30 diputats amb què va tocar fons a Andalusia fa quatre anys. Per aconseguir-ho, l’esquerra hauria de fer-li una sacsejada a la campanya que fos un terratrèmol al tauler de "l’estabilitat" de Moreno.

María Jesús Montero va sortir del Govern fa un mes i fins ara el PSOE no ha aconseguit trencar el guió del PP. Hi ha hagut llampecs, però els socialistes no acaben de capitalitzar el descontentament ciutadà amb els serveis públics, sobretot amb la sanitat, sacsejada per la dolorosa negligència dels cribratges del càncer de mama. Hi va haver una manifestació de les marees blanques i hi ha protestes de les universitats públiques per falta de finançament, però a Andalusia no es percep ara clima de conflicte social, ni tan sols de crispació.

El PSOE surt a lluitar les eleccions amb el lema Defensa allò públic i amb Montero instant els andalusos a convertir el 17M en un referèndum per la sanitat. Exigeixen que hi hagi un examen de la gestió de Moreno. Asseguren els socialistes que detecten un repunt a les últimes enquestes i es mostren convençuts que podran treure de l’abstenció els que no van anar a votar en les autonòmiques de fa quatre anys. El càlcul és que en les generals del 2023, amb Pedro Sánchez com a reclam, mig milió de votants més van agafar la papereta del PSOE que en les autonòmiques del 2022. Confien que el context internacional i el perfil de Sánchez davant Trump o en el no a la guerra despertin els seus electors i els doni alguna alegria el 17M. Eludeix valorar si el judici del cas Mascaretes, amb Ábalos, Koldo i Aldama a la banqueta, assenyalant sense proves el president del Govern com la X d’una presumpta trama corrupta, pot sembrar neguit i desafecció entre els seus. "¿I el cas de corrupció del PP a Almeria, afecta o no?", pregunten al PSOE, en al·lusió al primer cas Mascaretes que es va destapar al país i que ha acabat amb la cúpula del PP d’Almeria i de la seva Diputació imputada.

Els socialistes somien en privat que Moreno no arribi a la majoria absoluta, Vox li posi un preu tan car a la legislatura que l’obligui a repetir les eleccions i llavors sigui Pedro Sánchez que s’animi aquesta vegada sí a convocar les generals i s’obri el miracle de fer caure el PP a Andalusia. Somiar és gratis i les caramboles polítiques existeixen.

L’espina clavada d’Abascal

El partit de Santiago Abascal arriba una mica desinflat, després de pics altíssims a les enquestes. Vox va irrompre a Andalusia el 2018, amb 12 diputats, i va tenir la clau perquè un Govern del PP i Cs portés el canvi a la Junta després de 37 anys de socialisme en el poder. Aquell va ser el primer pacte PP-Vox a Espanya. Moreno va aconseguir escapolir-se d’uns aliats que van fer el possible per posar la seva marca en aquella legislatura. La majoria absoluta del 2022 va aconseguir que Vox, que va sumar 14 diputats, passés a ser una força irrellevant en la política andalusa.

Notícies relacionades

Peramato relleva la fiscal superior que es va enfrontar a García Ortiz

Koldo admet que va cobrar "xistorres" del PSOE però nega tractes amb Sánchez

Amb aquesta espineta clavada molt profunda, Santiago Abascal surt a l’arena andalusa a enfrontar-se directament amb Moreno, amb el desig que hagi de tornar als seus braços per mirar de poder governar.

Per Andalusia, amb Antonio Maíllo al capdavant de les sigles d’IU, Sumar i Podem, lluita per recuperar el pols de l’esquerra amb dos temes fonamentals: sanitat i habitatge. Amb la campanya més trencadora i de bon rotllo de tots els candidats, Endavant Andalusia aspira a donar la sorpresa que va donar la Chunta a Aragó i que el seu missatge d’esquerra nacionalista andalusa, amb gran ressò entre els joves, sigui capaç d’ampliar els dos diputats al Parlament.