"Moreno demana un xec en blanc per desmantellar els serveis públics"

Arrenca la campanya electoral i les enquestes una rere l’altra continuen marcant que només hi ha dues opcions: majoria absoluta o majoria simple. ¿Encara hi ha opcions de capgirar això? ¿Quines eines té el PSOE?

Traslladant que l’única alternativa real a aquestes polítiques privatitzadores, a aquest desmantellament dels serveis públics, a aquest empobriment de la classe mitjana és el Partit Socialista. El que no es pot fer és cridar a la gent des de la dreta a un vot de conformisme o de resignació de mals menors. El que la gent s’ha de plantejar és que les urnes són buides, que ara mateix no hi ha ni un sol vot a dins i que el vot de cadascú pertany a cadascú. En aquest sentit, el PP des del primer dia el que ha buscat és desmobilitzar el nostre vot progressista, el vot que s’expressa en unes eleccions generals perquè la gent no es molesti a anar a votar. El que nosaltres estem transmetent, però, és que res més lluny de la realitat. Si tots els progressistes que alguna vegada han confiat en el Partit Socialista i que hi van confiar el 2023 es mobilitzen en aquestes eleccions generals i van a votar el PSOE, tindrem una victòria que ens permetrà el govern.

¿La preocupa que a Juanma Moreno li pugui tornar a funcionar l’estratègia del 2022 de la crida al vot útil per a tothom que no vulgui Vox?

Està traslladant amb claredat que el que vol és una majoria que li permeti un xec en blanc. Sempre que parla d’estabilitat, del que parla és d’un xec en blanc, i jo faig una crida al fet que l’estabilitat no és donar al govern de torn un xec en blanc. L’estabilitat és que un pugui tenir la seguretat que els serveis públics li respondran en un moment de necessitat, que no hagi de viure angoixat pensant si ha de fer números o no per contractar una assegurança privada, perquè el metge de l’atenció primària no li dona cita abans de 10 dies. Penso que l’estabilitat en una societat la dona la capacitat de diàleg que tingui, la capacitat d’integració, de reconèixer el diferent, d’estar permanentment en la dialèctica d’interessos encreuats que s’han de posar en comú perquè al final prevalgui el de la majoria.

S’ha plantejat aquestes eleccions en bona part com un referèndum sobre la situació de la sanitat i la qüestió de la sanitat. ¿Quines fallades hi ha ara que no hi havia fa vuit anys a la sanitat? Perquè llavors també hi havia protestes i aparentment un mira les xifres i ara hi ha més pressupost, més personal, els sous han millorat...

El fet principal és l’orientació política de no apostar per la sanitat pública. O sigui, un pot tenir molts recursos, però els recursos no es fan servir en allò que realment permet incrementar la qualitat del sistema. De fet, el que s’ha produït en aquests vuit anys és un desmantellament de tota l’estructura de modernització que el sistema sanitari va posar en marxa justament per adaptar-se als reptes del segle XXI. En canvi, a la nostra comunitat autònoma el qui de veritat es posava molt malalt acudia al sector públic encara que tingués una companyia asseguradora o encara que tingués un ingrés en un hospital privat. Això no ho podem perdre i això és el que s’està perdent.

¿Pot mantenir-se el sistema sanitari andalús sense concerts amb clíniques privades?

El problema més important no és si un té o no té un percentatge mínim de concertació amb clíniques privades. L’activitat privada en alguns casos, sobretot per a processos que no tenen una alta complexitat, pot tenir fins i tot un paper complementari. El problema és quan tu substitueixes la provisió pública per prestació privada, quan tu no apostes per la sanitat pública i prefereixes que aquests diners es derivin cap a la medicina privada. I sobretot quan tu constates en la població que la gent ja no és que no acudeixi als serveis concertats, és que s’està buscant una pòlissa d’assegurança privada.

¿Es pot limitar la doble activitat dels metges a la pública i a la privada sense generar un enfrontament amb el sector?

Es pot fer el que vam fer en els governs socialistes: la limitació per a aquells que opten voluntàriament, sense que ningú els obligui a fer-ho, a ser caps de servei o directors d’unitat de gestió. Els qui tenen entre les seves competències l’administració de tots els recursos que es posen a la seva disposició perquè l’atenció sanitària sigui de qualitat poden tenir un interès que aquest servei generi llistes d’espera perquè després en la privada guanyen uns diners per treure-les. És de sentit comú. ¿En quina empresa del món el responsable d’una àrea té capacitat i compatibilitat per treballar també en un altre sector que es beneficiaria del mal funcionament del primer?

Hi ha un altre problema molt assentat en els últims anys: les fallades de la xarxa ferroviària i en general de les infraestructures que s’han posat més en evidència des de l’accident d’Adamuz. ¿Pensa que fa falta un canvi de model de gestió? ¿Andalusia no necessita més inversions estatals?

Jo diria que després de dècades perdudes en un país, com va passar durant la crisi financera i els governs amb majoria absoluta del Partit Popular, vam mirar de recuperar-la al més aviat possible, però evidentment els problemes hi són. El Govern de Pedro Sánchez ha fet una inversió que no té comparació amb altres moments de la nostra història per intentar modernitzar unes infraestructures que es van deixar morir per part del Govern del Partit Popular. El ritme d’arribada a Andalusia de l’alta velocitat ha sigut impressionant. Malgrat això hem de continuar invertint, sí. I s’ha de fer confiança a la gent. Aquests dies s’ha iniciat la comissió d’investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz. I ja el president de la comissió va dir que havia sigut un fet fortuït i de mala sort, però evidentment el que volem és saber la veritat, tota la veritat, del que va passar amb la via i del que va passar amb el 112.

Notícies relacionades

Peramato relleva la fiscal superior que es va enfrontar a García Ortiz

Koldo admet que va cobrar "xistorres" del PSOE però nega tractes amb Sánchez

¿Hi ha només una oportunitat perquè María Jesús Montero pugui ser presidenta o això pot ser una carrera a mitjà termini?

I tant que sí. Per descomptat, guanyaré les eleccions del 17 de maig. No, no m’estic plantejant que això sigui un període, un recorregut. No, no. Jo em presento amb tota la bateria de mesures, de propostes per guanyar les eleccions del 17 de maig, perquè entre altres coses considero que aquestes eleccions són molt importants. Tant me fa que em quedi sola amb la ultradreta: més anys d’una política de dreta en el Govern d’Andalusia pot ser irreversible perquè els serveis públics en el futur continuïn sent públics. I això és el que em mou. Malgrat tot l’atac i de tota la campanya de deshumanització, estic contenta, estic il·lusionada i, sobretot, em fa l’efecte que estic fent el que em correspon, que és lluitar per les coses en les quals crec.