El PP i Vox refan aliances però entre Feijóo i Abascal s’eixampla la distància

Després de la firma de l’acord de govern aquesta setmana entre el Partit Popular (PP) i Vox a l’Aragó, el líder de l’extrema dreta en aquesta comunitat i vicepresidenta in pectore d’aquesta, Alejandro Nolasco, va trencar el protocol no escrit d’una compareixença com la que estava protagonitzant amb l’encara president en funcions, Jorge Azcón.

"Vull agrair al president Azcón que hagi tingut la disposició i la valentia d’arribar a aquest acord final, mentre que, d’altra banda, Génova només ha posat pals a les rodes i traves", va assenyalar, davant un líder del PP aragonès que va guardar eloqüent silenci.

Fonts de la cúpula popular asseguren que es tracta de "teatre", mentre que a la sala de màquines dels de Santiago Abascal es fa pinya amb Nolasco: "És que ja està bé. Es dediquen a posar pals a les rodes i després ho expliquen com si ho haguessin fet ells". Per a la direcció de Vox va ser especialment feridor que en una de les comunicacions del departament de comunicació del PP als mitjans s’afirmés que l’acord s’havia tancat després que els dos partits s’haguessin intercanviat papers a nivell nacional. "Però si no ens n’hem intercanviat ni un de sol; això és mentida", clamen des de l’entorn d’Abascal.

Matrimoni d’interessos

L’episodi no és menor, encara que estiguem parlant, tant a l’Aragó com a Extremadura –on l’Assemblea autonòmica ha tornat a investir aquesta setmana la popular María Guardiola com a presidenta de la Junta–, de tota una segona oportunitat en el sempre malmès matrimoni d’interessos o conveniència que mantenen el PP i Vox.

Les dues formacions, sí, tornen a compartir governs com en els anys 2022 i 2023 i estan sent capaços d’arribar a acords sobre un patró vist a Extremadura i Aragó i pot ser que aviat a Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco torna a necessitar el pacte amb el partit situat a la seva dreta per continuar governant la Junta, com des del 2019. Aquell que consisteix a treure de l’equació qualsevol referència a les polítiques contra la violència de gènere i de suport al col·lectiu LGTBI, que el PP té ja incorporades al seu patrimoni polític però que són objecte habitual de les crítiques de Vox, per centrar-se en dos eixos, l’econòmic o fiscal i el de la immigració.

És a dir, allà on hi ha més grau de coincidència entre ambdues formacions. Amb una entesa gairebé sense fissures en el primer cas i amb diferències més de matís que de fons en el segon.

"Prioritat nacional"

Vegeu la polseguera que ha aixecat el terme "prioritat nacional", que el partit d’Abascal ha aconseguit incloure en els acords i del qual després ha presumit, com va fer el seu líder en les últimes aparicions a Andalusia, en plena precampanya per a les eleccions del 17 de maig. "El que és malaltís és que els espanyols siguin els últims a Espanya", va proclamar el president de Vox.

El PP, mentrestant, s’ha esforçat a explicar, en bona mesura cenyint-se a la literalitat dels acords, que l’única prioritat que recullen és la de qui pugui acreditar un determinat temps d’empadronament en una determinada comunitat, província o localitat. Una cosa que ha portat molta gent a ironitzar sobre que no hi hauria prioritat nacional, com presumeix Vox, sinó prioritat extremenya o prioritat andalusa.

Notícies relacionades

Illa ordena prioritzar la lluita contra la desigualtat i el reforç de l’estat del benestar en l’equador de la legislatura

¿Nou canvi de la Constitució? La protecció de l’avortament com a dret arriba al Congrés

Però al marge de tot això, hi ha una cosa clara que els acords firmats no poden amagar i és que el curtcircuit polític entre Feijóo i Abascal és lluny de desbloquejar-se. Les penes venen de lluny, i no només no se solucionen, sinó que sovint fins i tot s’agreugen.

El líder del PP té l’espina clavada que Abascal llancés, durant la campanya de les generals del 2023, proclames com la d’aplicar un 155 permanent a Catalunya, una estratègia que els populars atribueixen en bona mesura a la remuntada de Sánchez en aquells comicis, així com a la seva presència en un debat que inicialment s’havia plantejat a quatre però que finalment va ser a tres, amb el líder de Vox, el president del Govern i la vicepresidenta Yolanda Díaz.