Carlos Prieto: "Càritas emetrà informes de vulnerabilitat per a la regularització"

¿Què respon als qui diuen que aquesta regularització d’immigrants és "inhumana»?

Que el que era inhumà era la situació en què estaven, d’irregularitat i amb molts deures, però sense els drets socials necessaris i abocats a l’economia submergida, en què qui hi guanya és l’explotador laboral. El que volen aquestes persones és tenir una vida digna i poder aportar a l’Estat treballant en l’economia productiva, i els sectors econòmics ens diuen que calen treballadors. Hi ha un consens del país i no podem mirar cap a una altra banda, perquè hi ha gent que pateix.

¿Què farà per revertir les cues per aconseguir i presentar la documentació?

Tothom vol ser el primer a tenir tota la documentació i poder regularitzar la situació. I, per tant, hi ha cua. En alguns municipis ja baixen. Hem fet un model senzill, però evidentment l’hem de certificar, ja sigui als ajuntaments o a les entitats col·laboradores en matèria d’estrangeria, que són oenagés que col·laboren en aquest àmbit des de fa temps. A Catalunya, pràcticament en devem haver donat 7.000 aquesta primera setmana, en què encara molta gent no té la documentació necessària per presentar-la.

¿Què passa amb els ajuntaments que no volen empadronar aquestes persones o lliurar informes de vulnerabilitat?

El certificat d’empadronament no és necessari si tens cap element probatori que eres aquí abans del 31 de desembre: és vàlid un passaport segellat, un carnet de biblioteca o bé un certificat d’una atenció hospitalària, per exemple. Sobre l’informe de vulnerabilitat, afortunadament, hem aconseguit ara que Càritas, a vuit de les seves deu diòcesis a Catalunya, a més d’altres entitats, pugui ajudar a fer-los. I la Generalitat donarà ajuts als ajuntaments. És absolutament inhumà que ajuntaments del PP decideixin no donar certificats a aquestes persones. Afortunadament, tenim entitats que els poden substituir, i a Catalunya no passa.

¿Què n’opina, de la "prioritat nacional» que consta en el pacte entre el PP i Vox a Extremadura?

És una bogeria, és anar contra els drets humans i el mateix interès del país. Són el 14% les persones no nascudes a Espanya afiliades a la Seguretat Social i aquestes són el 10% dels ingressos i únicament gasten l’1%, perquè són majoritàriament joves i fan servir molt menys la sanitat pública que els nascuts a Espanya. I, per cert, aquesta no és pas la primera regularització extraordinària. És la setena. Dues es van fer amb José María Aznar (PP) i no demanava els antecedents penals. Es contradiuen de manera permanent.

¿Què es fa amb l’objectiu de combatre les màfies?

En aquest procediment, per obtenir una cita a Correus o a la Tresoreria General de la Seguretat Social no s’ha de comprar res. La demanes i te la donen al cap de dos o tres dies. Els ajuntaments no van amb cita. Per tant, en aquest procediment, el que fan les màfies és intentar enganyar la gent, dir-li que és molt complicat i altres coses, però és fals, és mentida. Quant a altres moments en què hi ha hagut compravenda de cites, hem actuat amb inspeccions de la Policia Nacional i de la Inspecció de Treball, però també va disminuint perquè oferim més cites.

Hi ha 46.500 persones que es troben pendents de regularitzar per la via ordinària. El Govern promet que abans del 16 de juny –el termini per a l’extraordinària s’acaba el 30–, ho resoldrà. ¿Com es pot garantir i per què no es resol abans?

Perquè podrem portar a terme un procediment d’urgència per a la resolució d’aquests arrelaments gràcies a les modificacions del reglament de la llei d’estrangeria. Ens hem compromès a fer-ho abans del 16 de juny vinent, però jo els garanteixo que aquí, a Catalunya, serà força abans. Intentarem que sigui abans d’arribar al mes de juny.

El Govern treballa en una norma autonòmica perquè en la renovació dels papers es tingui en compte el coneixement del català. ¿Serà un requisit?

En l’arrelament ja hi ha un informe d’integració social en què el català sempre es té en compte. I això encara es millorarà i implicarà, evidentment, el català i, segurament, les altres llengües cooficials. La idea que té la Generalitat és que es tingui en compte si es fa algun curs i, per això, era molt important que se n’incrementés l’oferta, com s’ha fet. El requisit podria ser fer un procés d’aprenentatge del català, però això no vol pas dir que es faci un examen de nivell.

Notícies relacionades

Catalunya llança un pla per reduir les llistes d’espera de la prestació per dependència

Josep Vila substitueix Lluís Llach en la presidència de l’ANC

¿Està d’acord a prohibir el burca als carrers com vol fer l’Ajuntament de Lleida?

A mi, personalment, el burca no m’agrada. Ja veurem el recorregut que té, però jo no vull entrar en el marc mental de la dreta. Jo trepitjo el carrer, els barris, parlo amb alcaldes, amb responsables públics, des de fa molt de temps, i a mi m’han parlat de mil problemes: d’habitatge, de seguretat, de convivència... però del burca, li prometo que no me n’han parlat en la vida. És una qüestió més pedagògica que no pas punitiva.