Cosidó, el desmemoriat

Vaig conèixer Ignacio Cosidó el setembre del 2004. Feia sis mesos que estava de senador del PP per Palència. I en aquell moment, per invitació del llavors ministre de Defensa José Bono, ens vam trobar a bord d’un avió de la Força Aèria Espanyola rumb a la capital xilena. Acabava de publicar-se el meu llibre Yo, Augusto sobre el dictador xilè Augusto Pinochet i Bono rendia un homenatge a Salvador Allende enmig del viatge amb empresaris d’empreses de defensa a Santiago. Cosidó era part de la missió.

Tenia Cosidó 38 anys i una important carrera per davant al PP, al Govern de Mariano Rajoy, i després amb Pablo Casado, una carrera encara més rellevant que en l’època de José María Aznar.

La seva declaració d’ahir en el judici de la Kitchen em va evocar aquells dies de Santiago de Xile, en realitat, a l’Amèrica del Sud, i, en particular, el cèlebre conte de Jorge Luis Borges de 1942 Funes el memorioso, que està situat a l’Uruguai. Ireneo Funes no recorda res fins als 19 anys i després d’un accident desenvolupa una memòria perfecta i una percepció infal·lible, i així es converteix en presoner dels seus propis records. El relat destaca la incapacitat de Funes per oblidar i abstreure, la seva memòria és un "vaciadero de basuras" i planteja la necessitat de l’oblit per al pensament.

Cap dels 10 acusats

Tot just va començar la seva declaració, la presidenta va preguntar a Cosidó quina era la relació que havia tingut amb els 10 acusats. ¡És que era el cap com a director general de la Policia de tots ells!

Cosidó va declarar que havia tingut amb ells "una relació professional". Va ser nomenat a proposta del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz el 2 de gener del 2012. I va ser Cosidó qui uns dies després va proposar el nomenament d’Eugenio Pino com el seu número dos o director adjunt operatiu (DAO). Una sigla que provoca respecte al Cos Nacional de Policia. Respecte o por. Tant amb Pino com amb un altre dels acusats, l’inspector José Manuel Fuentes Gago, es coneixien del Sindicat Professional de la Policia (SPP).

Cosidó no va prestar cap declaració durant la instrucció del jutge Manuel García-Castellón. Quan els fiscals Serrano i De Rivas van demanar la seva declaració, el juny/juliol del 2021, com a imputat el jutge ja havia resolt tancar la investigació. I va assenyalar que "era innecessari" citar-lo, i va despatxar l’assumpte amb la recomanació que se’l cridés a declarar en el judici com a testimoni. Això va ser el 29 de juliol del 2021.

I aquí ens trobem.

Cosidó va explicar al fiscal, a les acusacions i a les defenses dels acusats que mai va saber res de l’operació Kitchen dirigida a robar material comprometedor per al PP i Rajoy en poder de Bárcenas i per escamotejar la investigació que tira endavant el jutge Pablo Ruz sobre el cas Gürtel i papers de Bárcenas (la comptabilitat b del PP).

Notícies relacionades

El Govern portarà als tribunals el futur executiu del PP i Vox a Extremadura si aplica «retallades de drets»

Vuit caps de Govern i els vicepresidents d’Alemanya i el Regne Unit acudiran a la cimera progressista de Sánchez a Barcelona

Vet aquí que tres organismes de la CNP havien intervingut durant mesos el 2013 amb Bárcenas a la presó: la DAO amb el comissari Pino al capdavant; la UCAO (Unitat Central d’Acció Operativa), amb el lideratge del comissari Enrique García-Castaño, i la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) sota la direcció de Marcelino Martín-Blas.

Cosidó va conèixer ahir que el jutge d’instrucció el va salvar, però que ningú, ni les acusacions ni les defenses, creuen ni una sola paraula de la seva respectable farsa. El polític del PP i exdirector general de la Policia no serà l’Ireneo de Funes el memorioso, no. Per Cosidó oblidar ha demostrat que és més important que recordar.