PSOE i Junts han aprovat 10 lleis i han xocat en habitatge des de la ruptura

Tots dos partits han tirat endavant normes pactades abans de l’octubre i n’han negociat d’altres, com la de multireincidència / Fonts postconvergents admeten "converses concretes"

PSOE i Junts han aprovat 10 lleis i han xocat en habitatge des de la ruptura
3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

"El Govern no tindrà la majoria de la investidura ni hi podrà recórrer i no tindrà Pressupostos. Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar". La frase que va pronunciar Carles Puigdemont a finals del mes d’octubre de l’any passat semblava marcar un punt i a part en l’evolució de la legislatura. Sense el suport de Junts, a Pedro Sánchez se li complicava l’aritmètica parlamentària i li deixava molt poc marge per legislar. Cinc mesos després, la realitat és una altra. L’Executiu ha tirat endavant una quinzena de lleis i en 10 han comptat amb el sí dels postconvergents. Les clatellades han sigut, sobretot, en matèria d’habitatge.

Durant tot aquest temps a Junts –ja fos la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, o bé fonts parlamentàries–, han deixat clar que no negocien amb el Govern, que els incompliments de Sánchez els van portar a trencar les relacions. I així ho han fet saber cada vegada que pujaven a la tribuna d’oradors. Això sí, amb el pas de les votacions, veus postconvergents han anat admetent que hi ha "converses concretes" per a tal o tal llei, però no un diàleg fluid.

18 iniciatives presentades

Des del grup socialista, repeteixen el mateix mantra que durant els últims dos anys: "Es negocia fins al final". En aquests cinc mesos, davant qualsevol votació, s’han sentit aquestes paraules. Sobretot en boca del portaveu del PSOE a la Cambra baixa, Patxi López, que fa uns dies treia pit de les lleis aprovades al Congrés. Només els últims cinc mesos han aconseguit tirar endavant 15 iniciatives legislatives de 18 que han elevat al ple: quatre projectes de llei i 11 reials decrets.

Amb aquestes dinàmiques sobre la taula, la relació entre socialistes i postconvergents ha anat fent batzegades entre picades d’ullet del PSOE, cops de Junts i enteses. Molts de tàcits, d’altres d’explícits i algun de disfressat. Així, el resultat final és que els de Puigdemont han votat sí a deu d’aquestes iniciatives, s’han abstingut en cinc –una permetent l’aprovació de la norma– i s’han oposat a tres alineant-se amb PP i Vox, fet que ha provocat la derrota de l’Executiu.

És cert que algun dels reials decrets convalidats amb el vot afirmatiu de Junts eren paquets d’ajuts –per als afectats pels accidents ferroviaris, per a Andalusia i Extremadura pels fenòmens meteorològics, partides per a l’ELA–, però també han ratificat el decret que creava l’abonament únic de transport, la pujada salarial dels funcionaris, la revaloració de les pensions, un decret econòmic amb algunes de les seves exigències o les mesures per fer front a les conseqüències de la guerra a l’Iran. En aquest últim, els postconvergents van posar com a exigència el vot favorable del PSOE a un punt d’una proposició de llei, la qual no té caràcter vinculant, que demanava l’aplicació d’una directiva europea, cosa que és obligatòria.

L’entesa també s’ha estès a diversos projectes de llei. Quan van trencar les negociacions, Junts va salvar tota una sèrie d’iniciatives perquè estaven prèviament pactades, com la llei d’atenció a la clientela, aprovada al novembre, la llei de mobilitat sostenible –en aquesta última van salvar el Govern de prorrogar la vida de les nuclears a l’abstenir-se davant una esmena del PP – i la llei d’economia social, que va rebre el vistiplau la setmana passada. Però, a més, aquests mesos han pactat la llei contra la multireincidència, que va ser aprovada la setmana passada. Una tramitació que es va desbloquejar com a gest de bona voluntat dels socialistes.

Les clatellades al Govern

Notícies relacionades

No obstant, les clatellades que ha clavat Junts al Govern de Sánchez han sigut molt més sonores. Com era previsible, a principis de desembre, PP, Vox i Junts van tombar el camí d’estabilitat aprovada pel Consell de Ministres, el pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos generals de l’Estat. El no dels postconvergents, potser perquè és previsible, va impactar menys en l’Executiu. Els de Puigdemont, però, han trobat una via per pressionar el Govern de coalició: l’habitatge.

Els últims dos mesos, Junts ha tombat dos decrets que contenien la pròrroga de la prohibició de desnonar famílies vulnerables sense alternativa habitacional. En el primer dels casos, el text contenia, a més, la revaloració de les pensions, cosa que no els va fer tremolar el pols. En el segon, hi van votar en contra malgrat que la mesura antidesnonaments havia sigut rebaixada després d’un pacte amb el PNB que excloïa els propietaris d’un o dos immobles. Ara la vista està posada en l’últim decret aprovat pel Consell de Ministres per prorrogar dos anys els contractes del lloguer. Els postconvergents ja han avisat que el tombaran.

Temes:

Govern PSOE